Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Formació professional

Granovetter: La incrustancia social de la vida econòmica

Segons Granovetter, l'Estat del Benestar (EB) legitima el capitalisme avançat. Sotelo identifica tres components bàsics del model socialdemòcrata de l'EB:

1. L'abandonament de l'economia de mercat comporta l'acumulació de riquesa en menys persones.
2. Capacitat de dur a terme una reforma continua del capital (mà d'obra).
3. Conduccions socioeconòmiques que permeten superar el mercat tradicional d'Estat social per arribar a un de Benestar.

Dunlop: El sistema de relacions industrials

Dunlop defineix tres dimensions estructuradores: el triangle d'actors, tres factors ambientals i la ideologia o filosofia. Per a Dunlop, la "industrialització social" és la fi comuna a perseguir per totes les societats....

La Dictadura de Primo de Rivera (1923-1930)

La idea inicial: Solució temporal i el "Cirurgià de Ferro"

La idea de Primo de Rivera era que el seu govern fos una solució temporal que durés el temps *suficient* per resoldre els problemes d’Espanya i marxar (conegut com el concepte de *«cirurgià de ferro»*).

Objectius principals de la Dictadura

Els objectius principals eren:

• Acabar amb el problema de l'ordre públic (el pistolerisme).
• Resoldre la qüestió del Marroc.

Context i justificació del cop d'estat

La dictadura va sorgir davant de problemes greus com:

• La radicalització del moviment obrer, amb una oposició més forta que començava a apostar pel republicanisme.
• La crisi econòmica.
• El nacionalisme perifèric (amb fortes demandes d’autonomia

Oposició Política al Franquisme

Els dirigents dels partits que havien donat suport a la República hagueren d’exiliar-se. A poc a poc, els partits d’oposició anaren constituïnt nuclis organitzats a l’interior. La major part dels partits d’oposició al franquisme experimentaren una divisió creixent entre la direcció exterior –els exiliats– i els nuclis de l’interior, cada vegada més nombrosos i actius. A més, a l’exili hi hagué sempre un govern republicà.

Dins de les files franquistes s’iniciaren les primeres dissidències. Alguns falangistes es van distanciar del règim i van arribar a formalitzar la seva oposició al franquisme. Més important encara va ser la dissidència dels monàrquics que havien donat un suport...

El Franquisme: Desenvolupament i Final (1959-1975)

Els Plans de Desenvolupament i el Creixement Econòmic

Estabilització i Desenvolupisme

Amb la fi de l'aïllament internacional, s'acabà la forçada autarquia econòmica. Comença una etapa de liberalització de l'economia, liderada pels governs de tecnòcrates. Aquests consideraven que el creixement econòmic i la millora de la qualitat de vida eren la millor garantia per a la supervivència del règim. Els nous ministres van dur a terme un procés de liberalització econòmica. A partir de 1953, va començar un període de creixement econòmic amb alguns efectes negatius, com ara dèficit, creixement incontrolat de la inflació i desequilibri en la balança de pagaments. Per a fer-los front,...

L'Àmbit Social del Franquisme: Silenci i Repressió (1939-1959)

Primers Anys: Repressió i Misèria

Els primers anys del franquisme van estar marcats pel silenci i la por. La política va ser molt repressiva contra els vençuts (els republicans), amb execucions, tortures, persecucions i empresonaments. Els franquistes (els guanyadors) no van oblidar. Després de la derrota dels nazis el 1945, hi va haver una marginació dels falangistes. La contrareforma agrària va afectar profundament el sector agrari, i el nivell de vida de la població va baixar dràsticament.

El 1939, es va introduir la Cartilla de Racionamiento. El cost de vida es va incrementar, i van ser anys de misèria i fam. La fam va provocar un augment de malalties, un increment...

Mancomunitat de Catalunya 1914-1925

Formació

Procés llarg i difícil. Els polítics catalanistes sabien que la regeneració de Catalunya necessitava un programa de millora de infraestructures, modernització del sistema educatiu i foment de la cultura catalana. Aquests objectius es van convertir en el programa de la Diputació de Barcelona 1907 en què Enric de la Riba va ser escollit president. Aquest mateix any ja es va crear l'Institut d'Estudis Catalans i la Biblioteca de Catalunya 1914. Amb la voluntat de dotar Catalunya d'òrgans propis, el 1911 la Diputació de Barcelona va promoure la iniciativa de mancomunar les 4 diputacions catalanes. Canalejas es va comprometre a tirar endavant el projecte i al 1912 va ser aprovat per les corts....

L'inici de la Guerra Civil Espanyola

El 17 de juliol de 1936 es va produir l'"Alzamiento Nacional" dirigit pels insurrectes, i el 18, Franco va arribar al Marroc i va prendre el comandament de l'exèrcit d'Àfrica. La República va trigar a reaccionar. Hi havia dos bàndols:

Bàndol Republicà

Hi havia una situació de crisi profunda i els ciutadans eren objecte de persecució, per això alguns van fugir a l'estranger. El govern popular de la República va decretar la dissolució de l'exèrcit tradicional i la creació de batallons de voluntaris, on havien d'integrar-se les milícies populars. Del 1936 al 1937 va governar Largo Caballero, que va formar un govern amb republicans, socialistes i anarquistes, i va crear una aliança entre les forces...

Creixement Demogràfic i Canvis Socials (1960-1975)

L'augment de la població entre 1960 (30,4 milions) i 1975 (35,8 milions) va ser notable. Les causes principals van ser el descens de la mortalitat, sobretot infantil, i una natalitat elevada, afavorida per:

• La millora de les condicions de vida.
• La política natalista del franquisme.
• La falta de planificació familiar.

El «baby boom» va crear una població jove (27,8% menors de 15 anys) i va fer créixer l'esperança mitjana de vida (fins als 70 anys per a homes i 76 per a dones).

Els moviments de la població van incloure un èxode rural significatiu (1,3 milions cap a Europa: França, Alemanya, Suïssa o Bèlgica) i més de 4 milions cap a Madrid, Catalunya, País Basc i València. Aquests moviments...

1.4 L'esclat de la guerra a Europa: la campanya de Polònia

La guerra es va iniciar amb la invasió de Polònia. Hitler reclamava la ciutat de Danzig (habitada per alemanys) i volia construir un ferrocarril i una autovia a través del corredor polonès (espai entre Alemanya i Prússia oriental). Prèviament, havia signat un pacte de no-agressió amb l'URSS que incloïa una clàusula secreta de repartiment de Polònia. L'URSS s'assegurava la zona de Finlàndia i els Països Bàltics.

Davant la negativa de Polònia a cedir el corredor, Hitler va ordenar la invasió l'1 de setembre de 1939. França i Gran Bretanya van declarar la guerra a Alemanya el 3 de setembre.

Polònia va quedar repartida en tres parts: la més occidental va passar al Reich;...