Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Formació professional

Restauració, Nacionalisme i Liberalisme

Tractat de París (30/05/1814)

Fi de l’imperi Napoleònic i tornada a les fronteres de 1792. Congrés de Viena (tardor de 1814). Les monarquies de Dinamarca, Baviera i Württemburg. També hi havia representació espanyola amb el Marquès de Labrador. (França era representada amb el ministre d’assumptes exteriors: C.M de Talleyrand però sense veu). Després de la tornada de Napoleó (cent dies) es torna a signar la segona Pau de París.

Indemnització amb 700 milions de francs i l’acceptació d’un exèrcit d’ocupació durant tres anys. Al mateix temps es signava el tractat de París de 1815 (La Quàdruple aliança: Àustria, Rússia, Prússia i la Gran Bretanya).

Liberalisme

El liberalisme és...

L'Economia en el Feixisme: Autarquia i Control

L'economia en el feixisme es basava en el concepte d'autarquia, que implicava la recerca de l'autosuficiència econòmica. Això significava fomentar intensament l'agricultura i la producció interna per reduir la dependència de l'exterior, així com assegurar l'accés a les matèries primeres necessàries. L'autarquia, per tant, es definia com la capacitat de produir per si mateixos, sent totalment autosuficients.

Alemanya Post-Primera Guerra Mundial: Crisi i Inestabilitat

Després de la Primera Guerra Mundial, Alemanya va patir una profunda crisi econòmica. Després de perdre el conflicte, va ser obligada a pagar fortes reparacions de guerra a França i Anglaterra. La situació del govern era...

Arribada de la Dinastia Borbònica

La qüestió successòria

1700 mor Carles II sense descendència. Al tron hi havia dos candidats: Carles d’Habsburg (fill de l’emperador d’Àustria) i Felip d’Anjou (dinastia dels Borbó, nét de Lluís XIV de França, designat com a successor en el testament de Carles I).

Guerra de Successió (conflicte exterior)

L’accés de Felip al tron espanyol enfortia el poder dels Borbó a Europa, per aquest motiu Gran Bretanya, Holanda i Portugal van declarar el seu suport al candidat austríac (així guanyaven control del comerç i possessions espanyoles).

En conseqüència al 1701 es va signar el Tractat de l’Haia, pel qual va néixer la Gran Aliança (Sacre Imperi, Anglaterra, Holanda, Prússia, Portugal,...

La Primera Guerra Mundial (1914-1918)

La Primera Guerra Mundial (1914-1918) va ser un conflicte bèl·lic que va implicar diferents països del món. L'escenari principal va ser Europa, on es van utilitzar per primer cop les trinxeres i noves armes. Va ser una guerra de característiques abans desconegudes, en què van morir molts homes joves.

Fases del Conflicte

• Fase 1: La Guerra de Moviments (1914)
• Fase 2: La Guerra de Posicions (1914-1917)
• Fase 3: La Crisi de 1917
• Fase 4: L'Ofensiva de 1918 i el final de la guerra

Aliances Militars

• Triple Aliança: Alemanya, Àustria i Itàlia
• Triple Entesa: França, Rússia i Regne Unit

Desenvolupament del Conflicte Bèl·lic

• La Guerra de Moviments (Agost de 1914)

  Pla alemany (Pla Schlieffen) per atacar França, però

Glossari de Termes Històrics i Econòmics (Finals del Segle XIX)

Política i Societat

Supressió dels Furs

País Basc: supressió de les fronteres interiors, cosa que va permetre la liberalització dels ports bascos i van perdre tot el seu poder institucional.

Socialisme Utòpic

Obra que diferents pensadors socials a l'inici del segle XIX, anteriors al socialisme marxista, defensaven la possessió col·lectiva dels mitjans de producció però no analitzaven amb rigor les vies per assolir-la o mantenir-la.

Tres Classes de Vapor

Sindicat obrer creat el 1868 a Catalunya, anomenat així pel fet que agrupava filadors, teixidors i jornalers de la indústria tèxtil. Va durar fins al 1916.

Sandhurst

Acadèmia militar anglesa.

Grito de Yara

Manifest de la Junta...

– Va reformar el sistema d'impostos substituint el de consums per un impost progressiu sobre les rendes urbanes (protesta classes benestants).

– Per eliminar el sistema de quintes va reformar la Llei del reclutament, que es va convertir en obligatori en temps de guerra (obligatori per tots anar a la mili) i es va suprimir la redempció en metàl·lic.

– Va promulgar lleis per millorar les condicions laborals, com ara la normativa sobre el treball de la dona o els contractes laborals. En canvi, va continuar reprimint amb vagues el moviment popular i obrer.

Davant els moviments nacionalistes i regionalistes, el govern va elaborar un projecte de Llei de mancomunitats, que permetia que diverses diputacions provincials s'unissin per gestionar

Revolució Francesa (1789-1871)

Causes

Causes Profundes

El sistema de l'Antic Règim era injust a causa de la societat estamental, la justícia arbitrària (no tothom tenia els mateixos drets) i la manca de drets fonamentals.

Causes Immediates

La situació de bancarrota i la crisi de la Hisenda de França van portar a diferents ministres del rei (com Necker) a plantejar un augment de la recaptació d'impostos, proposant que també els privilegiats contribuïssin. La revolta nobiliària va reclamar la convocatòria dels Estats Generals (que no es reunien des del 1614) al maig de 1789.

Causes Finals (14 de juliol de 1789)

Davant la convocatòria dels Estats Generals, hi havia dues postures: els privilegiats volien mantenir el sistema de vot per estament,...

Convenció Nacional (1792-1794)

Amb el rei detingut, la Convenció decideix abolir la monarquia, proclamar la República i declarar la guerra a Àustria, que es considerava el focus de la contrarevolució. Després de moltes derrotes inicials, els nobles, contraris a la revolució, donen suport a Àustria. El poble (els sans-culottes), que reclama més reformes, reuneix un exèrcit popular i derrota els austríacs. Dins d'aquest període, es distingeixen dues fases:

República Girondina

A nivell europeu, l'execució del rei a la guillotina causa commoció a les monarquies, que formen una coalició contrarevolucionària per evitar l'expansió de la revolució. A França, els pagesos i les classes populars demanen reformes socials i econòmiques,...

Desenvolupament Postguerra: Societat, Cultura i Economia

Desenvolupament Social i Demogràfic

Pel que fa al desenvolupament social, l'augment de l'economia va afavorir l'extensió de la classe mitjana.

Posteriorment, hi va haver un fort creixement de la població, conegut com a baby boom, acompanyat d'un èxode rural significatiu i un gran increment de la població urbana. La modernització de les societats europees es va reflectir també en la creixent incorporació de les dones a la vida econòmica.

Canvis Culturals i Joventut dels Anys 60

L'àmbit cultural d'aquesta època es contextualitza principalment als anys 60.

Va ser un període de profundes transformacions culturals, que van incloure:

• La religió
• Els drets humans
• L'educació
• Les telecomunicacions
• La

La Transició Espanyola

Actuacions de la UCD

• Augment de les aportacions a la Seguretat Social
• Amnistia per als presos polítics
• Redacció d'una Constitució
• Augment d'impostos

L'Espanya de les Autonomies

1. Peticions d'autonomia arreu del territori.
2. Necessitat de reorganització de l'Estat.
3. El franquisme no va aconseguir esborrar el sentiment nacional.
4. L'Estatut de Sau: Catalunya és reconeguda com a nacionalitat.
5. Primeres eleccions autonòmiques (1980): triomf de CiU i Jordi Pujol, elegit president de la Generalitat.

El Cop d'Estat de 1981

Crisi de la UCD i crítiques generalitzades. Adolfo Suárez dimiteix i Calvo Sotelo assumeix el càrrec. El tinent coronel Tejero ocupa el Congrés, però el cop fracassa gràcies a la intervenció del rei Joan Carles I....