Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Història de Formació professional

Marie Curie → Va ser una física i química polonesa, nacionalitzada francesa del segle XIX. Descobridora del radi i de la radioactivitat, va ser la primera persona en rebre dos premis Nobel en física i química.

Louis Pasteur → Microbiòleg i químic francès del segle XIX, famós per haver descobert la vacuna contra la rabia i el procés d’eliminació dels microbis a partir de l’ebullició dels aliments, la pasteurització.

John Boyd Dunlop → Veterinari i inventor escocès del segle XIX-XX, va millorar l’invent del pneumàtic de cautxú posant-li cambra d’aire, fent que l’invent sigui més durador i barat.

Gottlieb Wilhelm Daimler → Enginyer, constructor i industrial alemany del segle XIX, inventor del motor de combustió...

Revolució Francesa de 1848

S'inicià amb les revoltes de París dels dies 22-24 de febrer, que, amb la bandera del sufragi universal, enderrocaren la monarquia de Lluís Felip I de França. Es va formar un govern provisional que proclamà la República, obrí els tallers nacionals (reclamats pels treballadors, molt afectats per la desocupació) i convocà eleccions -per sufragi universal- per a una Assemblea Constituent. Aquesta, dominada pels representants de la petita i mitjana burgesia, clausurà els tallers nacionals, forçant les classes populars, dirigides pels socialistes, a revoltar-se altre cop (23-26 de juny). La subsegüent repressió anorreà temporalment l'esquerra i facilità l'accés de Lluís Napoleó a la presidència (desembre...

L'enfrontament amb Anglaterra

Anglaterra, històricament aliada dels regnes hispànics des del regnat dels Reis Catòlics en la seva lluita contra França, es va convertir en un rival durant el regnat de Felip II. El matrimoni de Felip II amb la reina catòlica d'Anglaterra, Maria Tudor (filla d'Enric VIII i Caterina d'Aragó), buscava la unió dels dos regnes. No obstant això, la mort prematura de Maria Tudor va frustrar aquests plans.

La successora, Isabel I, de confessió anglicana, va adoptar una política hostil cap a Felip II, donant suport als protestants de Flandes i protegint els corsaris anglesos que atacaven les naus castellanes. Com a resposta, Felip II va organitzar una gran flota, coneguda com l'Armada Invencible, per a envair...

El Bienni Reformista 1931-33 (28 juny 31-novembre 33)

Les eleccions de diputats a Corts del 28 de juny de 1931 es van celebrar amb gran participació. Els socialistes 116 escons, el partit republicà radical de Lerroux 90. La dreta republicana de Alcalá Zamora i els antics monàrquics van ser derrotats, 80 escons. Per primera vegada apareixen a les Corts espanyoles diputats obrers, i els nacionalistes van obtenir també participació.

Es va elaborar una nova Constitució, prou avançada per al seu temps, en la qual es deia que: Espanya es una república democràtica de trabajadores de todas clases que se organizan en régimen de libertad y de justicia. L'Estat era centralista, tot i que preveia l'acceptació d'estatuts d'autonomia per a les...

L'educació

Després del Sexenni Democràtic, un període en què s’havia practicat una àmplia llibertat de càtedra en les universitats, la Restauració va significar l'establiment d'una rígida censura contra qualsevol manifestació contra la monarquia i el dogma catòlic. Les conseqüències amb el professorat van ser immediates: alguns van dimitir dels seus càrrecs, altres van ser cessats.

Giner de los Ríos, un d'aquests catedràtics, va fundar la Institució Lliure d'Ensenyament el 1876, com a centre privat i laic. La Institució, hereva dels postulats del krausisme, va introduir a Espanya una pedagogia d'avantguarda que buscava la formació integral de l'individu en plena llibertat i per mitjà del foment de la curiositat científica,...

La Guerra Civil Espanyola: Campanyes Clau (1937-1938)

El Bombardeig de Guernica i les seves Conseqüències

• Es qüestiona l’autoria del bombardeig de Guernica, inicialment atribuïda als republicans (ara descartat). Se sap que va ser la Legió Còndor, però no si l’ordre la van donar els alemanys o Franco.
• El màxim exponent d'aquesta brutalitat és el quadre de Pablo Picasso, un símbol de la indefensió de la població civil.

La Campanya del Nord (1937)

Caiguda de Bilbao i la mort de Mola

• El 19 de juny de 1937, Bilbao cau en mans dels feixistes, amb l'armament i l'aviació com a factors clau.
• Conseqüència: El general Mola mor en els enfrontaments, eliminant un rival per a Franco en el comandament del bàndol feixista.

Estratègia de Distracció

Les Grans Batalles Finals (1937-1938)

L'Ofensiva del Nord (Març-Abril 1937)

Entre març i abril de 1937, Franco va traslladar l’ofensiva militar al nord, atacant Biscaia.

Franco pretenia controlar els recursos miners i siderometal·lúrgics de la península, ja que això li permetria dominar la indústria espanyola.

La Batalla de Catalunya i la Divisió Republicana

La República va intentar una contraofensiva contra el bàndol nacional, però va ser derrotada. Aquesta victòria va afavorir l’expansió de l’exèrcit nacional, que va aconseguir controlar les centrals hidroelèctriques, dividint el territori republicà en dues parts.

La Batalla de l'Ebre: L'Última Ofensiva Republicana

La Batalla de l’Ebre va ser l’última gran ofensiva republicana,...

La premsa al segle XIX: opinió, política i tecnologia

L'auge de la premsa i la formació de l'opinió pública

La formació d'una opinió pública és indissociable de dues conseqüències dels processos revolucionaris: la llibertat d'expressió i d'impremta, la consecució dels drets fonamentals, i l'exercici de la política i de l'establiment de sistemes parlamentaris que conviden a la participació política de la societat. La premsa va esdevenir la gran novetat cultural del segle XIX.

Els periòdics del segle XVIII eren, generalment, instruments d'informació econòmica i sectorial (Mercuris, Correus, o Setmanaris d'agricultura). Per contra, la premsa de l'època liberal es va transformar en instrument d'opinió i de lluita ideològica...

La reforma agrària

La qüestió agrària va ser un dels temes més polèmics de la II República: va provocar la desesperació d'uns, que lamentaven que el govern no actuara de forma més decidida per solucionar el problema; i la crispació d'altres, que acusaven els governants de voler canviar massa coses. En 1931, Espanya era encara un país bàsicament agrari. Les famílies camperoles eren més del 50 % del total de la població, però el sector es trobava molt endarrerit i necessitava importants reformes des de feia temps:

A Andalusia, Extremadura, La Manxa i part de Castella i Lleó predominaven els latifundis en mans d'uns quants terratinents. Es conreava una mínima part de la finca i la resta es deixava erma o es destinava a pastures...

1. La Transició Democràtica

La transició va ser un procés ràpid que es va fer mitjançant el consens entre les diferents forces polítiques. Quan Joan Carles I va jurar el seu càrrec com a rei d'Espanya, va impulsar una reforma democràtica. El rei va forçar la dimissió d'Arias Navarro i va nomenar Adolfo Suárez, qui va iniciar el camí legal per al desmantellament del règim franquista. Es va aprovar la Llei per a la Reforma Política, que modificava la legislació franquista, establia la sobirania popular i substituïa les Corts franquistes per un Congrés de Diputats i un Senat elegits per sufragi universal. Més tard, es van legalitzar els partits polítics i els sindicats. Les primeres eleccions lliures es van fer el 15 de juny...