Les Últimes Ofensives de la Guerra Civil i l'Ascens de Franco (1937-1939)
Les Grans Batalles Finals (1937-1938)
L'Ofensiva del Nord (Març-Abril 1937)
Entre març i abril de 1937, Franco va traslladar l’ofensiva militar al nord, atacant Biscaia.
Franco pretenia controlar els recursos miners i siderometal·lúrgics de la península, ja que això li permetria dominar la indústria espanyola.
La Batalla de Catalunya i la Divisió Republicana
La República va intentar una contraofensiva contra el bàndol nacional, però va ser derrotada. Aquesta victòria va afavorir l’expansió de l’exèrcit nacional, que va aconseguir controlar les centrals hidroelèctriques, dividint el territori republicà en dues parts.
La Batalla de l'Ebre: L'Última Ofensiva Republicana
La Batalla de l’Ebre va ser l’última gran ofensiva republicana, iniciada el 15 de juliol de 1938. Tot i que l’exèrcit republicà va dominar inicialment l’enfrontament militar, l’exèrcit nacional no només va recuperar tot el territori perdut, sinó que va derrotar definitivament les forces republicanes.
La Caiguda de Catalunya (Desembre 1938 - Febrer 1939)
Després de la derrota a l'Ebre, el bàndol nacional va decidir ocupar Catalunya:
- El desembre de 1938 s'inicia l'ocupació.
- El 15 de gener de 1939, l'exèrcit arriba i ocupa militarment Tarragona.
- El 26 de gener de 1939, s'ocupa Barcelona.
- L'11 de febrer de 1939, les tropes arriben a la frontera.
Franco només acceptava la rendició sense condicions.
La Fi Definitiva de la Guerra Civil
A partir del febrer de 1939, Franco va ocupar la zona centre de la península.
Davant la imminent derrota, es va produir un conflicte intern: el president Negrín defensava la resistència, mentre que Segismundo Casado va decidir pactar una rendició amb Franco d’amagat del govern republicà. No obstant això, Franco només acceptaria la *rendició sense condicions*.
El 28 de març de 1939, les tropes nacionals van entrar a Madrid. L’1 d’abril de 1939, Franco va signar a Burgos l’últim comunicat de guerra, on declarava la derrota de l’exèrcit republicà i la fi del conflicte bèl·lic.
L'Estructura del Bàndol Nacional i l'Ascens de Franco
El Bàndol Nacional: Exèrcit i Concentració de Poder
El protagonista del bàndol nacional va ser l’exèrcit. El control de l’exèrcit i la concentració del poder polític en una sola persona van ser el fonament per construir un *poder dictatorial*.
Com Franco esdevé Cap de l'Estat
La consolidació del poder de Franco es va produir mitjançant els següents esdeveniments clau:
- 20 de juliol de 1936: Mort de Sanjurjo, eliminant un possible rival.
- 24 de juliol de 1936: Es crea la Junta de Defensa Militar, dirigida per Cabanellas, que pren mesures immediates:
- Prohibició dels partits polítics i les llibertats individuals.
- Suspensió de la Constitució de 1931.
- Aturada de la reforma agrària.
- Hitler i Mussolini van considerar Franco l’únic interlocutor vàlid per donar suport al bàndol nacional.
- 1 d’octubre de 1936: Franco és nomenat “Generalísimo de los Ejércitos Españoles”. En el mateix període, es dissol la Junta de Defensa i es crea la Junta Tècnica de l’Estat.
- Abril de 1937: Es crea el partit únic, *Falange Española Tradicionalista y de las JONS*, que incorpora totes les forces nacionals i nomena Franco com a cap del partit i de l’Estat.
Acció de Govern i Bases del Nou Règim
Les primeres accions del nou govern van ser:
- Derogació dels Estatuts d’economia i de totes les lleis republicanes.
- Creació d'un sindicat laboral vertical que integrava treballadors i empresaris, on es prohibien les vagues.
- L’Església perd càrrecs.