Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Història

Guerra Freda

Etapa de la història contemporània entre 1947 i 1989. Enfrontament entre dos blocs (econòmicament i políticament): Comunista (URSS) i Capitalista (EUA).

És un enfrontament indirecte (per això l’anomenen guerra freda), on arreu del món hi ha conflictes i un bloc dóna suport a uns i l’altre a uns altres, amb la finalitat de tenir més països al seu bloc.

Hi ha una cursa d’armament nuclear (si algú ataca amb una bomba atòmica i l’altre si torna, poden acabar amb el món).

Tenen com a objectiu aconseguir la hegemonia mundial (va guanyar el capitalista).

Bloc Capitalista: s’autoanomenen bloc del món lliure, format per EUA, UE occidental, Austràlia, Nova Zelanda i el Japó.

Característiques:

• Tenen una democràcia parlamentària.

Victòria del Front Popular i formació de govern

Es realitzen les eleccions i les guanya el Front Popular de forma clara, però no àmplia. Manuel Azaña torna a formar govern, però ja en els dies que transcorren des de les eleccions fins que el president de la República encarrega la formació de govern a qui les ha guanyat, ja hi ha rumors i un intent de cop d'estat. Sectors de la dreta, cansats de la democràcia, pressionen el president del govern de la transició, Portela, perquè no traspassi el poder a Azaña, fet que demostra la inquietud d'aquests sectors davant d'un govern d'esquerres i la seva voluntat d'utilitzar el cop d'estat. A partir del febrer de 1936, es posa de manifest que aquests sectors antidemocràtics accentuen la voluntat...

La Primera República Espanyola (1873-1874)

Els Republicans: Origen i Divisions Ideològiques

El Partit Republicà Federal va néixer a partir d'una divisió del Partit Demòcrata, encapçalada per un sector que pretenia instaurar una República, un sistema on el cap d'estat és elegit democràticament pels ciutadans.

Diferents Ideologies Republicans

Federalistes (Sector Majoritari)

Volien un estat basat en pactes lliures entre diferents pobles o regions, és a dir, un estat descentralitzat. Les seves demandes incloïen:

• La separació Església-Estat.
• Oposició a la intervenció de l'exèrcit en la política.
• Intervenció de l'Estat en la regulació de les condicions laborals en defensa dels treballadors.

La seva preocupació per la qüestió social...

El Socialisme a Espanya: Orígens i Expansió

L'arribada dels liberals al poder l'any 1881 va comportar una certa permissivitat governamental. Hi va haver una Llei d'Associacionisme que legalitzava les associacions obreres, fet que va afavorir les activitats del PSOE, liderat per Pablo Iglesias. L'any 1886 es va començar a publicar la revista del partit, El Socialista. El 1888 es va fundar a Barcelona el primer sindicat socialista, la Unión General de Trabajadores (UGT).

El socialisme estava més arrelat a Madrid, Astúries i el País Basc. A Catalunya, en canvi, tenia pocs adeptes, ja que la força del republicanisme federal entre les classes populars i l'arribada de l'internacionalisme de caràcter anarquista van ocupar l'espai polític.

El

La Pesta Negra: Impacte i Conseqüències

Transmissió de la Malaltia

La malaltia era transportada per les rates mitjançant les puces. Com que la gent convivia amb les rates, era normal passar prop d'elles, fet que facilitava l'accés de les puces.

Aquesta malaltia va provocar una gran mortaldat entre pagesos, ciutadans i habitants del Principat (es calcula la pèrdua d'un terç de la població).

La Pesta Negra va arribar en un moment de desnutrició generalitzada. A Catalunya va arribar l'any 1348.

Crisi Social i Política

Al principi no hi havia un problema greu perquè la producció era baixa i la població reduïda, però la situació va anar empitjorant i els reis es van veure afectats.

Conseqüències al Camp i la Ciutat

• Al Camp: Augment de

D'una altra banda, el sector revolucionari, agrupat al voltant de la Federació Anarquista Ibèrica (FAI), dirigit per líders com Buenaventura Durruti, Francisco Ascaso i Joan Garcia Oliver, que defensava la via insurreccional i armada.

Els grups de dreta:

• Partits republicans de centredreta

  Entre les formacions republicanes de centredreta que van contribuir a l'adveniment de la República destaquen el Partit Republicà Radical dirigit per Lerroux, i la Derecha Liberal Republicana. Els partits conservadors i catòlics tradicionals es van esfondrar després de la proclamació de la República. Només va sobreviure una munió de petits grups, com el Partido Agrario, el Partido Liberal Demócrata i Acción Española, un nucli intel·lectual que reivindicava

La Revolució Francesa

Vocabulari bàsic

• Presa de la Bastilla: La fortalesa del polvorí, símbol del poder absolut del rei.
• Quaderns de Queixes: Recull de peticions i queixes dels francesos.
• Estats Generals: Assemblea formada per representants de la noblesa, el clergat i el tercer estat.
• Assemblea Nacional: Assemblea formada pel tercer estat que va iniciar la Revolució Francesa.
• Sufragi Censatari: Dret a vot limitat als que paguen un impost.
• Sufragi Universal: Dret a vot per a tota la població adulta.
• Girondins: Grup polític moderat i federalista.
• Jacobins: Grup polític radical de la Revolució Francesa.
• Sans-culottes: Grup popular revolucionari.
• La Marsellesa: Himne nacional de França.
• Guillotina: Màquina utilitzada per a executar la pena de mort.

El Vigatanisme

El Vigatanisme va ser un moviment cultural i intel·lectual impulsat per les institucions eclesiàstiques de Vic. A la dècada del 1890 van emergir amb força les tendències del catalanisme conservador. Durant la Restauració, i després que la Santa Seu donés el seu suport a Alfons XII, part del clergat va buscar un espai dins el liberalisme més conservador.

La formació de la Unió Catalanista

Objectius:

• Federació de tots els grups, centres, ateneus, etc.
• Propagar les idees regionalistes.
• Programa comú a tots els grups catalanistes.

Suport:

• Catalunya rural.
• Propietaris mitjans.
• Comerciants.
• Professionals liberals i intel·lectuals.

Feina:

Desvetllar la consciència catalanista i aconseguir un ampli suport a l'autogovern.

Les Bases de

Conceptes Econòmics Fonamentals

Què és una acció?

Les accions són títols de propietat d'una part del capital d'una empresa. El tipus d'empreses que tenen el seu capital representat per accions són les anomenades Societats Anònimes.

Què és l'especulació borsària?

Durant els anys de prosperitat econòmica, molts americans van invertir en borsa. L'augment de la demanda de les accions en va fer pujar molt el preu i va generar grans expectatives de guanys que no responien al creixement real dels beneficis de les indústries (bombolla especulativa).

El New Deal americà (Nou Acord)

El president Franklin D. Roosevelt, elegit el 1932, va proposar el New Deal (Nou Acord), un programa que defensava la intervenció de l'Estat. Els seus àmbits principals...

La Guerra Civil Espanyola (1936-1939)

Nucli temàtic: Aquest text pertany al nucli temàtic de la Guerra Civil (1936-1939). L'enfrontament entre els grups tradicionalment dominants a Espanya (grans propietaris agrícoles, empresaris, Església, exèrcit) i les classes populars va arribar a un punt crític durant la Segona República i va culminar en la Guerra Civil.

Context Històric: Esclat de la Guerra Civil

A les eleccions del 1936, es dona un cop d'estat a causa de la victòria del Front Popular, protagonitzat per gran part de l'exèrcit amb el suport de la dreta autoritària. Els insurrectes comencen a alçar-se en llocs com la Península, Canàries i el Marroc. Espanya es divideix en dos bàndols:

• Insurrectes: Format per militars conservadors,