Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

El Naixement i la Família

Les famílies solien tenir pocs fills per a no repartir el patrimoni.

• L'anunci: Quan naixia un fill desitjat, si era nen, es col·locava a la porta de la casa una corona d'olivera. En cas de ser nena, es col·locava una madeixa de llana, com a símbol de les seves funcions domèstiques.
• El reconeixement del nadó: A Atenes, aquesta decisió era del pare, qui tenia plena llibertat per a acceptar o rebutjar el nounat. A Esparta depenia de la decisió del Consell d'Ancians.
• L'exclusió: En cas que el nen fos rebutjat com a nou membre de la família, a Atenes el pare solia exposar el fill en un lloc públic amb la finalitat que pogués ser recollit per qui tingués interès. A Esparta, el nadó era abandonat al mont Taiget

Ciceró: L'Orador Llatí Més Important

• L'orador llatí més important va ser Ciceró.
• L'oratòria és l'art d'expressar-se bé i de saber convèncer els oients.
• Va néixer l'any 106 aC a la ciutat d'Arpino, al sud del Laci.
• Va acabar els seus estudis a Roma i va rebre el premi al millor orador i jurista del moment.
• Va anar ocupant tot tipus de càrrecs a Roma fins a ser nomenat cònsol.
• Va pronunciar quatre Catilinàries que van fer fracassar l'intent de conspiració contra la República i va fer executar els principals conspiradors.
• Després de l'assassinat de Juli Cèsar, va tornar a Roma per reprendre la seva carrera política i atacar Marc Antoni.
• La seva producció literària va ser molt extensa, i va escriure discursos, tractats de retòrica,

Primera declinació:

(-a/-ae)

Segona declinació:

(-i)

Tercera declinació:

(-is)

Consonàntica: Número de síl·labes diferents

Vocàlica: Número de síl·labes iguals

Comèdies de Plaute i Terenci

Plaute

Aulularia (La comèdia de l'olla)

Un vell anomenat Euclió troba una olla plena d'or a casa seva i la manté en secret per por que no li robin. Promet la seva filla a un veí ric, Megador, sense saber que està embarassada del nebot d'aquest.

Amphitruo (Amfitrió)

És l'única comèdia antiga conservada amb argument basat en un mite. Júpiter pren la forma d'Amfitrió per unir-se a la seva fidel esposa, Alcumena, mentre Mercuri, sota la figura de Sòsia, esclau d'Amfitrió, vigila l'entrada de la casa. L'obra acaba amb el part doble d'Alcumena, en el qual neixen dos bessons: Hèrcules, fill de Júpiter, i l'altre, fill d'Amfitrió.

Bacchides (Les Baquis)

Dos joves tenen relacions amb dues prostitutes bessones anomenades...

Casa del Poeta Tràgic de Pompeia

Context

Pompeia fou fundada pels oscs, un poble preromà, al segle VII a.C. Situada al golf de Nàpols, el setge del general romà Luci Corneli l'any 91 a.C. la convertí en colònia. Posteriorment, Pompeia esdevingué un lloc d'estiueig de les classes altes.

L'erupció del Vesubi (79 d.C.) destruí per complet la ciutat, que quedà sepultada per les cendres i la lava fins al segle XVIII, quan s'iniciaren les excavacions. Gràcies a aquests treballs s'ha pogut conèixer l'organització social i urbanística de les ciutats romanes, perquè la lava ha mantingut pràcticament intacta la ciutat i la decoració interior dels edificis. Un exemple és aquesta obra, un model típic de domus pompeiana.

Descripció formal

La...

Història i cultura

El Teatre Romà
L'origen del teatre romà ha de vincular-se a l'hel·lenització general de la cultura romana, que s'havia enriquit amb la tradició popular. No obstant això, podem dir que ja hi havia algunes manifestacions anteriors, com els anomenats ludi etrucs, que eren una mena de ritual màgic.
Després sorgiren manifestacions preliteràries, entre les quals destacaven les farses atel·lanes i els mims. Una farsa atel·lana és una petita representació burlesca basada en la vida quotidiana, duta a terme per actors no professionals que cobrien el seu rostre amb màscares. El mim són representacions on homes i dones simulaven escenes de la vida quotidiana basant-se en un text en prosa.
Tipus de drama
Podem distingir entre quatre tipus diferents,...

Carrera política de Marc Porci Cató

És una oració subordinada adjectiva o de relatiu introduïda pel pronom qua, l’antecedent del qual és prouinciam Sardiniam. “M. Cató va néixer al municipi de Túsculum. Abans de dedicar-se a la carrera política, va viure en el territori dels sabins on posseïa una heretat; després va emigrar a Roma. Fou tribú militar a Sicília; va esdevenir edil de la plebs amb G. Helvi; nomenat pretor va obtenir la província de Sardenya de la qual en un temps anterior s’havia emportat el poeta Q. Enni”

Cèsar distribueix les seves nou legions en tres parts

Un cop dividit l’exèrcit, Cèsar ordena a Tit Labiè que avanci amb tres legions cap a aquelles zones que pertanyen als Menapis; i envia Gai Treboni...

La Història en el Món Antic: Gènere Literari i Moralitzador

En el món antic, la història no era una ciència com en l'actualitat, sinó un gènere literari. L'historiador antic no analitzava científicament el passat, sinó que el narrava. Es basava en la tradició oral (de pares a fills). L'interès se centrava en els personatges i esdeveniments concrets, sobretot en la psicologia dels pobles i herois, i no en consideracions socials i econòmiques com en l'actualitat.

Un precedent important és l'historiador grec Heròdot. A Roma, la historiografia neix a la República (segles III-I aC), sota la idea que els valors dels avantpassats (dignes de seguir) s'estaven perdent. A més d'expressar admiració i nostàlgia per la grandesa dels temps...

Oratòria Romana: De Grècia a Cèsar

L'Oratòria a Grècia: Aristòtil i els Gèneres

A finals del segle V a Grècia, la importància dels discursos per imposar-se a l’assemblea va portar Aristòtil a classificar els discursos segons el seu objectiu:

• Genus demonstratiuum: comprenia els elogis funeraris i els honorífics.
• Genus deliberatiuum: tenia com a finalitat convèncer una assemblea.
• Genus iudiciale: el seu fi era convèncer un tribunal.

L'Oratòria a Roma: Eloqüència i Poder Polític

La retòrica va passar de Grècia a Roma. L'eloqüència va ser a Roma el gènere central de la prosa literària i fins i tot de la cultura. L’educació escolar s'adreçava a formar oradors: saber parlar en públic era el mitjà pel qual el ciutadà de la...