Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Barcino: Història, Fundació i Urbanisme de la Barcelona Romana

Llatí6,49 KB

La Fundació de Barcino: Colònia Romana

Barcino, la fundació de BCN, malgrat les llegendes que l'atribueixen a Hèrcules o les hipòtesis a favor de la cèlebre nissaga cartaginesa dels Barca, es va produir com una colònia de dret romà, segons tots els indicis arqueològics i les fonts clàssiques.

Barcino, amb el nom oficial complet de Colonia Iulia Augusta Paterna Faventia Barcino, va ser fundada per l'emperador August cap a l'any 14 aC, un cop acabades les Guerres Càntabres i en plena reforma administrativa i viària del nord-est de la península. És, per tant, una fundació tardana respecte a les altres ciutats romanes de l'actual Catalunya.

Ubicació i Territori

La ciutat es va alçar damunt d'un petit turó anomenat en l'edat mitjana...

Continua llegint "Barcino: Història, Fundació i Urbanisme de la Barcelona Romana" »

Declinacions Llatines: Guia Completa de Casos i Funcions Sintàctiques

Llatí3,4 KB

Guia de Declinacions Llatines i Funcions Sintàctiques

Aquesta guia detalla les funcions sintàctiques associades als casos llatins i presenta les taules de la primera i segona declinació amb exemples clars.

Casos Llatins i la seva Funció Sintàctica

La següent taula resumeix els casos llatins, la seva funció sintàctica principal i si requereixen l'ús d'una preposició.

CasFunció SintàcticaPreposició
Nominatiu (nom)Subjecte (S)No
Atribut (Atr)No
Vocatiu (voc)-No
Acusatiu (acus)Complement Directe (CD)No
Complement Circumstancial (CC)Sí (en general)
Genitiu (gen)Complement del Nom (CN)No
Datiu (dat)Complement Indirecte (CI)No
Ablatiu (abl)Complement Circumstancial (CC)Sí/No

Declinacions Llatines: 1a i 2a

A continuació, es presenten les taules completes...

Continua llegint "Declinacions Llatines: Guia Completa de Casos i Funcions Sintàctiques" »

La Societat Romana: Família, Educació i Vida Quotidiana

Llatí6,43 KB

La família i l'estirp (Gens)

Per als romans, la família era un element d'una gran importància. Per damunt hi havia una altra agrupació social que encara tenia més pes: l'estirp (gens) o grup familiar. Tots els membres de la gens compartien el culte religiós, una sepultura i un nom comuns.

L'autoritat del Pater Familias: la Patria Potestas

L'autoritat del pater familias era gairebé absoluta. Aquesta autoritat, que arribava fins i tot al dret de vida o mort, rebia el nom de patria potestas. El pare era l'únic que podia acceptar o rebutjar una filla o un fill acabat de néixer, i l'únic membre de la família que tenia capacitat jurídica.

La família romana era una petita societat religiosa i, evidentment, el pater familias era el summe sacerdot....

Continua llegint "La Societat Romana: Família, Educació i Vida Quotidiana" »

Su sui sibi se se

Llatí1.013 bytes

Primera persona: Ego(jo)Nos(nosaltres) (qui parla)
N.ego/nos/jo,nosaltres
Ac.Me/nos/a mi, em, a nosaltres, ens(CD)
G.Mei/nostrum-i/de mi, de nosaltres
D.Mihi/nobis/a nosaltres, ens(CI)
Ab.Me/nobis/en, per...Nosaltres
mecum/nobiscum/amb nosaltres
Segona persona: Tu(tu)Vos(vosaltres) (qui escolta)
N,Voc.Tu/vos/tu, vosaltres
Ac.Te/vos/a tu, et, a vosaltres, us(CD)
G.Tui/vestrum-i/de tu, de vosaltres
D.Tibi/vobis/a vosaltres, us
Ab.Te/vobis/en, per..Vosaltres
tecum/vobiscum/amb vosaltres
Tercera persona: se(a ell)L'ésser o objectes dels quals es parla.
Ac.Se/a si mateix,se
G.sui/de si mateix, d'ell- -es
D.sibi/a si mateix, se
Ab.Se,secum/ en ell, per si...Amb si mateix

Les Grans Ciutats Romanes a Catalunya i la Península Ibèrica

Llatí4,3 KB

Principals Assentaments Romans a Hispània

Barcino: La Colònia Romana de Barcelona

Barcino es trobava al Mont Tàber, entre els rius Llobregat i Besòs, en territori dels laietans. Fou fundada per l’emperador August cap al 14 aC com a colònia per a veterans. Presentava una estructura típica romana, definida per:

  • El cardo maximus i el decumanus maximus.
  • Muralles defensives i un fòrum central.

La ciutat comptava amb termes, domus (cases), aqüeductes, un temple i necròpolis als afores. Als segles III i IV, a causa de la inestabilitat de l’Imperi, es van reforçar significativament les muralles.

Actualment, es conserven restes importants, com la muralla romana, les columnes del temple d’August i trams de l’aqüeducte, visibles principalment...

Continua llegint "Les Grans Ciutats Romanes a Catalunya i la Península Ibèrica" »

Juli Cèsar i Tit Livi: Biografies i Obres Destacades

Llatí2,8 KB

Juli Cèsar: Biografia i Obres

Juli Cèsar va néixer a Roma l’any 100 aC i va morir assassinat el 15 de març de l’any 44 aC. Va començar ben aviat la seva carrera política al partit popular, del qual n’arriba a ser el cap. L’any 60 aC va formar part del primer triumvirat, juntament amb Cras i Pompeu. Posteriorment va dur a terme la conquesta definitiva de tota la Gàl·lia. Aquest gran èxit militar li dona la popularitat que tant desitjava. A la seva tornada tingué lloc una guerra civil entre Cèsar i Pompeu, de la qual Cèsar sortí guanyador. Amb aquest triomf es convertí en l’amo de Roma. Va morir a mans d’un grup de senadors que veien Cèsar com un perill per a la República romana.

Obres

De les obres escrites per Juli Cèsar...

Continua llegint "Juli Cèsar i Tit Livi: Biografies i Obres Destacades" »

La Romanització i el Llatí a les Terres Valencianes

Llatí4,15 KB

La Romanització: Concepte i Característiques

La romanització fou un moviment basat en les mateixes lleis i drets romans. No tots els habitants tenien la mateixa llei d'igualtat de condicions. Les seves característiques principals inclouen:

  • Xarxa de comunicacions: Tant per terra com per mar, facilitant l'intercanvi cultural.
  • Model urbanístic: Creació de moltes ciutats.
  • Llengua llatina: Llengua franca i hegemònica que convivia amb altres llengües.
  • Manifestacions culturals: Normalment de literatura.
  • Transmissors i continuadors: De mitologies gregues i creences dels pobles romans.

Procés d'Aculturació de l'Imperi Romà

Són els canvis culturals, socials, econòmics i polítics produïts pel contacte amb altres cultures.

Factor Geogràfic

Menys...

Continua llegint "La Romanització i el Llatí a les Terres Valencianes" »

Història de Roma: Monarquia, Expansió i Societat Antiga

Llatí187,75 KB

Història de Roma: Interna i Externa

La història de Roma es pot dividir en dues grans vessants:

Història Interna de Roma

Fa referència a la història de la ciutat de Roma mateixa, incloent-hi el sistema de govern, l'organització social, les institucions polítiques, les lleis i les obres públiques. Aquesta història abasta des de la fundació de Roma al segle VIII aC fins a la caiguda de l'Imperi Romà d'Occident, tretze segles més tard.

Períodes de la Història Interna

  • Monarquia: des de la fundació de Roma l’any 753 aC, fins a l’expulsió del darrer rei el 509 aC.
    • Període Llatí-Sabí: regnat dels quatre primers reis (segles VIII-VII aC).
    • Període Etrusc: regnat dels tres últims reis (segle VI aC).
  • República: des de l’any 509 fins
...
Continua llegint "Història de Roma: Monarquia, Expansió i Societat Antiga" »

L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat i les seves Dinasties

Llatí3,95 KB

L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat

August va acceptar el govern de la República, però va anar canviant les lleis fins a convertir-se en princeps civitatis, el primer ciutadà.

L'Alt Imperi Romà (Principat): 27 aC - 235 dC

  • 27 aC: August rep el títol.
  • 14 dC: Mort d'August.
  • 14-68 dC: Dinastia Julio-Clàudia (Tiberi, Calígula, Claudi, Neró).
  • 68-69 dC: Període de crisi.
  • 69-96 dC: Dinastia Flàvia (Vespasià, Tit, Domicià).
  • 96-192 dC: Dinastia Antonina.
  • 193-235 dC: Dinastia Severiana.
  • 235 dC: Inici de l'anarquia militar.

El Baix Imperi Romà (Dominat): 284 dC - 476 dC

Dioclecià instaura la Tetrarquia.

August i la Dinastia Julio-Clàudia

August i la Fundació del Principat

  • Va restaurar els òrgans de govern republicans per evitar els abusos de poder
...
Continua llegint "L'Imperi Romà: Del Principat al Dominat i les seves Dinasties" »

La Família Romana: Estructura i Drets a l'Antiguitat

Llatí1,71 KB

La Família Romana

Grup Superior

Gens

  • Avantpassat comú
  • Membre de més edat amb tota l'autoritat

Família

Pater Familias
  • Cap de família
  • Poder absolut sobre els fills (patria potestas)
  • Drets:
    • Vida o mort dels fills
    • Venda dels fills com a esclaus
    • Possessió i ús dels béns patrimonials
    • Desheretar els fills
Mater Familias
  • Tenir cura de la casa
  • Tenir fills i cuidar-los
  • Confeccionar la roba
  • Ajuda d'un esclau
  • Discriminació:
    • No podia exercir oficis d'homes
    • No tenia drets polítics
    • Estava sotmesa a un home
Fills
  • Importància dels barons
  • Cerimònia de naixement o rebuig i abandonament
  • Nou dies després del naixement: cerimònia de purificació, sacrifici i imposició del collar (bulla)
  • Elecció del nom:
    • Praenomen (nom propi)
    • Nomen (nom del gens)
    • Cognomen (nom de la família)
    • Agnomen
...
Continua llegint "La Família Romana: Estructura i Drets a l'Antiguitat" »