Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Batxillerat

Ovidi: El mestre de l'elegia i la metamorfosi

Ovidi va néixer l'any 43 aC a Sulmona. Va viure una època de pau absoluta i va escriure les seves primeres poesies alegres dins del Cercle de Messal·la, allunyat de la sensibilitat i els objectius polítics d'August. L'any 8 dC va ser exiliat a Tomis (actual Romania). Va ser desterrat pel poema L'art amatòria i per "una cosa que ell mateix va veure": una possible conspiració sobre la successió d'August o els amors adúlters de Júlia. Va morir a Tomis l'any 17 dC.

Gènere i estil d'Ovidi

Les seves obres pertanyen al gènere literari de l'elegia (poemes elegíacs), relacionats amb l'amor i la successió d'estrofes de dos versos (dístics): un hexàmetre i un pentàmetre.

Obres principals d'Ovidi

• Les

Ciceró, Marc Tul·li (106-43 aC)

Orador, polític i filòsof. Creador i màxim exponent de la prosa llatina. Intervingué en la conjura de Catilina.

Obra destacada:

• Discursos judicials: Més de 50, incloent In C. Verrem, In L. Catilinam i In M. Antonium orationes (Filípiques).
• Tractats d'eloqüència: De oratore o Brutus.
• Tractats polítics: De re publica i De legibus.
• Filosofia (postura eclèctica): De senectute, De amicitia i Tusculanae.
• Correspondència: Ad familiares i Ad Atticum.

Horaci, Quint H. Flac (65 aC-8 dC)

Juntament amb Virgili, fou un dels més grans poetes llatins. Cultivador de la lírica.

Obra poètica:

• Dos llibres de sàtires (Sermones).
• Un llibre d'epodes (Iambi).
• Quatre llibres d'odes (Carmina) i el Carmen Seculare.
• Dos llibres d'epístoles

L'Oratòria a l'Antiga Roma

Introducció a l'Art de Parlar en Públic

L'oratòria, l'art de parlar bé en públic, va ser un dels gèneres literaris més distingits a l'antiga Roma. Aquest art, practicat pels oradors que es dirigien al públic o escrivien discursos, es diferenciava de la retòrica, que n'estudia les regles. Estretament lligada a la vida pública i política, l'oratòria requeria un clima de llibertat per al seu desenvolupament. Aquest fet explica el seu auge durant la República Romana i la seva posterior decadència durant l'Imperi Romà.

L'Oratòria abans de Ciceró

Malauradament, només ens han arribat fragments dels discursos dels primers grans oradors romans. Sabem per referències posteriors que van ser nombrosos i sovint...

Monarquia Romana (-753 a -509)

Durant la Monarquia, el sistema de govern era una monarquia electiva i vitalícia. El rei era el cap polític de la ciutat: governava, feia justícia, i dirigia el Senat i l'Assemblea.

El Senat Monàrquic

El Senat era un organisme que aconsellava el rei en decisions importants. Estava format per membres de les famílies patrícies.

L'Assemblea Monàrquica

L'Assemblea, en temps de Ròmul, era la reunió dels comicis curiats i aconsellava al rei sobre qüestions polítiques.

República Romana (-509 a -27)

Amb l'abolició de la monarquia, es van crear dos cònsols, elegits anualment per l'assemblea, inicialment formada només per patricis. Els plebeus van pressionar per la igualtat de drets, la qual cosa va portar a l'evolució...

1. L'èpica grega i la seua influència sobre la llatina

La poesia èpica té en diverses cultures la característica comuna de començar sent oral i cantada. En la cultura occidental, les dues primeres obres que conservem són dos poemes èpics: La Ilíada i L'Odissea, ambdues d'Homer.

Són importants per a l'èpica llatina les epopeies històriques en les quals es celebren les gestes d'algun heroi. En aquesta tradició s'insereix l'èpica romana. La importància de l'èpica grega com a model de la llatina és fonamental.

Característiques:

• Dicció formular: A causa del seu caràcter oral, presenta abundància de fórmules, repeticions i comparacions.
• Claredat: És una característica fonamental.
• Mètrica: L'èpica llatina hereta d'Enni l'hexàmetre.

Relats de l'Antiguitat Clàssica

6. L'aquilífer Petrosidi i el sacrifici dels seus companys

L’aquilífer L. Petrosidi, en veure’s acosat per una munió d’adversaris, llançà l’àguila dins el recinte vallat i va sucumbir lluitant amb ardidesa davant el campament. Aquells, amb prou feines, aconsegueixen resistir l’envestida enemiga fins a la nit. Ja de nit, sense esperances de poder-se salvar, es maten els uns als altres. Són molt pocs els qui, escapant del combat, poden arribar al campament d’hivern del legat T. Labiè seguint camins poc segurs a través del bosc.

7. Creences i realitats sobre la longevitat d'animals i humans

Hesíode, que fou el primer a dir quelcom sobre aquest tema, entre les moltes coses que conta sobre la vida...

L'Imperi Romà i el llegat del Mare Nostrum

L'Imperi Romà estava format per les terres al voltant del mar Mediterrani: la península Itàlica, la península Balcànica, Hispània, l'Àfrica del Nord, Turquia, el Pròxim Orient i Egipte. El mar Mediterrani s'anomenava Mare Nostrum.

Al segle V, els pobles bàrbars (visigots, sueus, vàndals...) van atacar l'Imperi Romà i en van destruir la part oest; la part est, però, va resistir fins al segle XV.

Els pobles germànics i l'expansió de l'Islam

La Meca està situada a l'Aràbia Saudita i és un lloc sagrat molt important de l'Islam. D'altra banda, els gots van envair Roma (els gots eren diferents pobles de l'Europa central). Quan l'Imperi Romà es va desfer, els gots van buscar nous llocs on viure....

Autors i Obres Fonamentals de la Roma Clàssica

Tit Livi (60 aC - 17 dC)

Historiador nascut al nord d'Itàlia. La seva obra principal és:

• Ab urbe condita (27 aC - 17 dC): Conjunt de 27 llibres que expliquen la història de Roma fins al 9 aC. Coneixem l'obra gràcies als resums que se n'han fet posteriorment, ja que ens n'han arribat fragments molt reduïts. L'autor tenia una intenció literària.

Marc Tul·li Ciceró (106 aC - 43 aC)

Nascut al sud de Roma, fou el més gran dels oradors llatins. Va estudiar dret, filosofia i eloqüència a Roma.

Obres i discursos destacats:

• Verrines
• Catalinàries
• De oratore
• Defensa de Miló
• Brutus
• L'Orador
• Filípiques

Publi Virgili Maró (70 aC - 19 aC)

Poeta nascut a la Gàl·lia. Les seves obres principals són:

• Èglogues

Virgili

Virgili va néixer el 70 a.C. Als 20 anys va anar a Roma per estudiar retòrica. Va tornar a la seva terra i va ser admès al cercle del governador de la Gàl·lia.

Desposseït de la hisenda paterna, Virgili va exposar la seva situació a August. Mecenes el va admetre en el seu cercle de poetes i va arribar a ser el poeta preferit de la cort.

Va morir després de suplicar a August que destruís el poema, perquè estava inacabat, però August el va publicar.

Obres

• Les Bucòliques: Deu poemes breus sobre la vida pastorívola. Surten pastors que canten els seus amors i desventures. L’acció es desenvolupa a l’Arcàdia grega. Fa referència a les divinitats naturals. Està escrita en hexàmetres.
• Les Geòrgiques: Poema didàctic sobre agricultura,