Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Universitat

Orígens del Teatre Romà

Orígens del Teatre Romà:

• Música i dansa (espectacles de dansa).
• Música, dansa i paraula (diàleg entre camperols amb contingut burlesc).
• Música, dansa i text fixat (varietat de temes).
• Fabula scaenica (peça teatral dita amb intriga i personatges diferents). Els romans anomenen fabula tota peça teatral.

Comèdia Romana

Comèdia

• Protagonistes: persones senzilles de carrer.
• Accions: amors, raptes, embolics...
• To: desenfadat i groller.
• Llenguatge de carrer.

Tipus de Comèdies

• Fabula palliata: Comèdia a la grega. Vesteixen el pallium. Imita autors grecs del segle III-IV aC.
• Fabula togata: comèdia nacional romana. Vesteixen la toga.

Tragèdia Romana

Tragèdia

• Protagonistes: déus i herois.
• Accions: lluites, desterraments, morts..

Tàrraco: Capital Romana a Hispània

Motius de la Fundació

• Disposaven d’un port natural.
• Hi havia un turó rocallós que oferia característiques perfectes per a la defensa.

Tàrraco va ser la base principal de les campanyes militars durant la Segona Guerra Púnica.

Acabada la guerra, es va convertir en una ciutat i s'hi van fer importants obres públiques:

• Construcció del port.
• Recinte fortificat.

Aquestes obres van afavorir un ràpid desenvolupament de la ciutat.

• 45 aC: Concessió de l’estatus de colònia de dret romà per Juli Cèsar.
• Nom oficial: Colonia Iulia Vrbs Triumphalis Tarraco (nom decidit per August).

Es va convertir en la capital de la Hispània Citerior i, posteriorment, de la Tarraconense.

L'emperador August s’hi va instal·lar...

Llista de termes i expressions llatines amb la seva explicació en català. S'han corregit errors ortogràfics i gramaticals i s'ha mantingut tot el contingut original.

Desideratum

Desideratum: allò que es vol

Magnum

Magnum: gran confusió

Quid

Quid: el què

Summum

Summum: el grau més alt

Status quo

Status quo: estat en què es troba una qüestió

Totum revolutum

Totum revolutum: tot barrejat

Hic et nunc

Hic et nunc: aquí i ara

Sine die

Sine die: sense data concreta

Suo tempore

Suo tempore: en el moment oportú

Bis

Bis: per segona vegada

Ex abrupto

Ex abrupto: d'una manera abrupta / insult

Ex aequo

Ex aequo: igualtat de mèrits

In albis

In albis: en blanc

Lato sensu

Lato sensu: en sentit ampli

Stricto sensu

Stricto sensu: en sentit literal

Motu proprio

Motu proprio: per...

Megalitisme: Tipologies i Evolució

1. Megàlits simples

• Menhir
• Cromlec: alineacions de menhirs; llocs de reunió i món agrari.
• Henge: cercle de menhirs, espai social i tancament de ramats (ex. Stonehenge).

2. Sepulcres megalítics

• De corredor: els més antics (4800-4300 aC), amb passadís i espai sepulcral (Ex. Carrowmore, Irlanda).
• De galeria: sense espais diferenciats (3800-3500 aC).
• Dolmen: en forma de taula, amb lloses verticals i túmul (Ex. Ses Roques Llises a Menorca i Cista de Camp Bruna a Lladurs).
• Rundgraber: gran cambra amb camí individual, envoltat per un cercle de pedres.

3. El fet funerari

Es caracteritza per la posició en decúbit supí o fetal; amb inhumació individual, col·lectiva o individual successiva.

4. Origen del megalitisme

• Difusionisme:

Etapes de la història de Roma

• Època de la Monarquia: Des de la fundació de Roma (753 aC) fins a l'expulsió del darrer rei (509 aC).
  • Període llatí-sabí: Regnat dels quatre primers reis (s. VIII-VII aC).
  • Període etrusc: Regnat dels tres últims reis (s. VI aC).
• Època de la República: Des de l'any 509 aC fins al 27 aC, quan Octavi August és reconegut com a primer emperador.
  • Període de democratització: Fins al s. III aC.
  • Període d'oligarquia: Segles II-I aC.
• Època de l'Imperi: De l'any 27 aC al 476 dC, quan va ser deposat el darrer emperador romà.
  • Període del Principat o Alt Imperi: s. I aC - III dC.
  • Període del Dominat o Baix Imperi: s. III - V dC.

Les magistratures romanes

Les magistratures repartien el poder executiu, civil i militar,...

El Rei i el Senat de la Roma Primitiva

L'Interregnum

Pipí el Breu, Carles Martell i Carlemany

Pipí el Breu

Pipí III dels Francs, més conegut com Pipí el Breu, d'on comencen gran part de les dinasties merovíngia i carolíngia, va ser el fill petit de Carles Martell.

Carles Martell

Carles Martell va ser majordom de palau del regne d'Austràsia des de l'any 715 fins a la seva mort. El seu fill era Pipí el Breu (anomenat el Breu o Pipí III) i de la seva primera dona, Rotrudis de Trèveris. Segons el manuscrit medieval «Crònica de Saint Denis», Carles Martell deu el seu sobrenom al fet que, com el martell, fallava i picava el ferro, l'acer i altres metalls; així trencava i colpia els seus enemics.

Carlemany

Carlemany va succeir al seu pare i va regnar juntament amb el seu germà Carloman I....

La vil·la era una zona de retir, al camp. Envoltada de camps i boscos per a la pastura dels animals. A l’exterior tenia llacs amb canals artificials, un encreuat de camins per a passar amb vehicle o cavall i passejar pels jardins, accessos pels carruatges. El manteniment no acostumava a ser costós.

N'hi ha de petites i luxoses, solen situar-se adalt d'un turó ben comunicades amb les vies i a les afores de la ciutat. Podem dividir la vila en zona urbana, les vivendes dels treballadors, zona d'explotació agrària o fundus, que inclou boscos, camins i prats pel bestiar.

El fet que el senyor aparegui esporàdicament comporta la necessitat d'un edifici residencial. Plini menciona al seu secretari o vilicus, personal delegat a la gestió i administració...

Andes (Màntua)/Bríndisi. La principal font literària que inspira Virgili és Homer. Les referències homèriques són constants i en àmbits diversos. Un altre model èpic que segueix Virgili són els Annals d’Enni, sobretot en mètrica, en expressions i en el caràcter nacional del poema.

Bucòliques

Deu composicions breus sobre la vida pastoral que parteixen dels Idil·lis rústics del poeta grec Teòcrit. Virgili fixarà temes i formes (naturalesa idealitzada, pastors com a protagonistes, amors no correspostos, ús del diàleg, hexàmetres dactílics) i serà molt imitat per la literatura posterior, sobretot pels poetes renaixentistes. La Bucòlica X és una ègloga que dóna forma a l’ideal de l’Arcàdia, terme que, juntament amb...

L'Oci i els Espectacles a l'Antiga Roma

La societat romana va ser la primera de l'antiguitat que va tenir temps d'oci i que va gestionar aquest temps de manera organitzada. La jornada laboral permetia destinar diverses hores al dia a la diversió i a l'oci. Durant el temps lliure, els adults anaven a les termes, feien grans banquets on també jugaven a jocs de taula i assistien a espectacles. Els nens i nenes dedicaven el temps lliure a jugar.

Els Jocs Romans: Ludi i la seva Importància

Els Jocs Romans (Ludi) eren una part fonamental de la vida pública. Entre els més importants destaquen:

• Ludi Romani o Ludi Magni: Celebrats en honor de Júpiter, tenien lloc al setembre i duraven fins a 16 dies. Incloïen tot tipus d'actes: processons dels participants