Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llatí de Universitat

El Temple Funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari

El temple funerari de Mentuhotep II a Deir el-Bahari (Dinastia XI) està envoltat per un mur, com la muralla de les primeres piràmides, la qual cosa indica un retorn als cànons antics.

Utilitzen la muntanya per delimitar i crear l'espai. La piràmide està a l'espai més gran. El temple funerari tenia una sala hipòstila, és a dir, es tornen a consolidar les estructures antigues, però sempre reduïdes de mida. Per tant, aquí hi havia petites tombes.

Al costat, hi havia petits habitatges per a la gent que li rendia culte, magatzems, etc.

La rampa d'accés és una innovació d'aquesta època, però el pati es queda a baix. A més, construir al costat de la muralla fa que només s'hagin de...

Expansió de Roma (Segles IV-III aC)

390-387 aC: Roma i el Laci pateixen la invasió dels gals (diverses tribus de les Gàl·lies), amb incendi i saqueig de Roma. Els gals eren grups de pobles celtes (indoeuropeus amb substrat indígena) del territori de la Gàl·lia Cisalpina (actual Itàlia). A inicis del segle IV aC, els gals fan incursions a ciutats etrusques. Roma no pot aturar les incursions i es produeix la presa de poder, l’incendi i el saqueig. Un cop saquejada, abandonen la ciutat. Aquesta debilitat és aprofitada per la Lliga Llatina per enfortir el seu poder envers Roma. S'inicia un nou període de conflictes i inestabilitat al Laci, amb diferents aliances. Fins al 338 aC hi ha guerres entre Roma i la Lliga Llatina, amb la intervenció...

L'Arc Romà i les seves Aplicacions

L'arc romà, de forma semicircular, es construïa amb un nombre senar de dovelles, la central anomenada clau. Per a la seva construcció, s'utilitzava una estructura auxiliar de fusta: la cimbra. Aquesta suportava les dovelles fins a la col·locació de la clau, que es fixava a martellades. Un cop finalitzat, es desmuntava la cimbra i l'arc començava a suportar la càrrega mitjançant la compressió. Els romans van utilitzar aquest tipus d'arc en aqüeductes, palaus i amfiteatres. La col·locació successiva d'arcs i cimbres permetia la construcció de voltes de canó, mentre que la cúpula es basava en la mateixa estructura, però en disposició circular.

Els Deu Llibres d'Arquitectura de Vitruvi

Durant l'...

L'Odissea d'Homer

L'Odissea és la continuació de la Ilíada i narra les aventures d'Ulisses en el seu retorn a Ítaca. Aquest viatge dura deu anys. L'obra es caracteritza per la seva formularitat, amb versos que s'aprenien de memòria i es recitaven en hexàmetres.

L'Eneida de Virgili

L'obra consta de quasi deu mil hexàmetres dactílics, dividits en dotze llibres. Els sis primers narren els viatges d'Enees fins a arribar a Itàlia (part ilíaca), i els sis últims narren les seves conquestes a Itàlia (part odiseica). Aquesta obra comença in media res. Va ser un encàrrec d'August i utilitza l'al·literació (repetició d'una mateixa consonant dins del vers).

Resum dels Llibres de l'Eneida

• Llibre 1: Els troians busquen un nou lloc per fundar

El Foedus del 418 i l'Assentament Visigot a Aquitània

Wàlia, rei dels visigots, signà un nou foedus l'any 416. Aquest pacte convertia els visigots en soldats de l'exèrcit romà. La seva missió era expulsar els pobles germànics assentats a la península Ibèrica: els vàndals silinges a la Bètica i els alans a la Lusitània i part de la Cartaginense. Aquestes eren les zones amb les propietats senatorials més importants. A canvi, els visigots rebrien blat com a pagament. Entre el 416 i el 417, van aconseguir expulsar les estirps dominants dels vàndals silinges. Els supervivents es van unir als vàndals asdings del nord.

L'Imperi Romà va tenir problemes per complir amb l'aprovisionament de blat a causa d'una usurpació al nord d'Àfrica....

La Villa Rústica (on vivien els esclaus) era el mas, l'edifici central d'una explotació agrícola. Primitivament, tan sols era una cabana d'una sola estança i un pati o corral amb una cisterna per recollir l'aigua de la pluja. Després, es van anar agregant al voltant del pati noves dependències amb usos específics: menjador, habitatges dels esclaus, estables dels bous i cavalls, galliner, graners, cellers i moltes altres dependències per a carros, eines, la premsa de vi, el molí d'oli, etc. L'amo tenia sovint una part de la Villa Rústica agençada més o menys luxosament com a residència de camp.

La Villa Urbana (lloc on vivien els rics) si el propietari no era prou ric, quan anava al camp, s'estava en les millors habitacions de la...

Mèxic: Descobreix la seva Riquesa Cultural

Ciutat de Mèxic (CDMX)

• Centre Històric: El Zócalo, Zona Rosa.
• Barri i Parc de Chapultepec: Amb el Castell de Chapultepec i el Museu Nacional d'Antropologia.
• Basílica de Guadalupe.
• Casa Museu Frida Kahlo.

Excursions des de la Ciutat de Mèxic

• Zona Arqueològica de Teotihuacán: A 45 km de la capital.
• Ciutats Colonials: Puebla i Cuernavaca.
• Parc Nacional Nevado de Toluca.

Guadalajara

• Catedral de Guadalajara.
• Plaça de la Liberación.
• Arcos de Guadalajara.
• Paisatge d'Agaves (Patrimoni de la Humanitat).

Guanajuato

• Centre Històric (preservat).
• Monument El Pípila.
• Carrer del Petó.
• Plaça de la Pau.

Argentina: L'Encant de Buenos Aires i Més

Buenos Aires (BSAS)

• Eix Cívic: Plaça de Mayo i Plaça del Congrés.
• Avinguda

Característiques de la seva obra

Les característiques principals de l'obra de Titus Livi són l'ús de paraules poètiques i una sintaxi més lliure que la d'altres autors de la seva època.

Sobre l'època en què va escriure

Va escriure durant el regnat de l'emperador August, quan l'Imperi Romà dominava el món mediterrani, amb la intenció de demostrar que Roma havia estat destinada a la grandesa des dels seus humils orígens i a proporcionar un fons adequat per a les glòries de l'època d'August.

La intencionalitat de l'autor

L'autor volia escriure la història sencera de Roma, des de la fundació fins al moment en què viu. Considerava oportú esbrinar quina manera de viure tenien els romans antics. D'aquesta manera, contribuïa a deixar...

Les Magistratures a l'Antiga Roma

Les magistratures es repartien el poder executiu, civil i militar, i l’administració de la ciutat de Roma primer i de l’Imperi després. Es distingien dues menes de magistratures: les ordinàries i les extraordinàries. Entre les ordinàries hi havia quatre amb poder executiu que s’encarregaven de les tasques de govern, aquestes constituïen el cursus honorum. Eren de més alta a més baixa:

Consols

Eren dos i d’ells depenia la prefectura de la ciutat estat. Eren l’autoritat suprema civil i militar.

Pretors

Fins al final de la república també van ser dos. Eren els responsables de l’administració de la justícia (el praetor urbanus i el praetor peregrinus).

Edils

Eren quatre (dos patricis i dos plebeus)...

LLGS IB ABANS SXIII

Resulta molt difícil de precisar la llengua que es parlava a les Illes abans de l’arribada dels romans. En l’època preromana, Eivissa d’una banda, i Mallorca i Menorca de l’altra, presentaven situacions diferents:

(A) Eivissa

Com a conseqüència de la colonització dels cartaginesos, a partir del segle VII aC, l’illa fou assimilada a la cultura púnica durant cinc segles, cosa que explica que la cultura popular eivissenca sigui tan diferent de la de Menorca i Mallorca, on la influència cartaginesa fou menor. En la llengua, en canvi, pràcticament no trobam més que alguna influència de substrat, com per exemple en el nom d’Eivissa, en el de l’illot Tagomago, i en el del port de Maó.

(B) Mallorca i Menorca

Tenien...