Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Fonemes i Grafies en Català

Correspondència Fonema-Grafia

Oclusives i Fricatives

• /p/: p, b (a final de síl·laba)
• /t/: t, d (a final de síl·laba)
• /k/: c, qu, g (a final de síl·laba), k
• /d/: d
• /g/: g, gu
• /β/ (b rara): b, v, w
• /ð/ (d rara): d (fricativa)
• /ɣ/ (g rara): g, gu (fricativa)
• /f/: f

Sibilants, Palatals i Africades

• /s/ (sorda): s, ss, c (davant e, i), ç, sc, x
• /z/ (sonora): s (intervocàlica), z
• /ʃ/ (xeix): x, ix
• /ʒ/ (jota): g (davant e, i), j
• /v/: f (en alguns dialectes)
• /ts/: ts
• /dz/: tz
• /tʃ/ (txeix): tx, ig (a final de mot), g
• /dʒ/ (dege): dj, tj, tg

Líquides i Nasals

• /l/: l
• /ʎ/ (ela palatal): ll
• /r/ (vibrant simple): r
• /r/ (vibrant múltiple, erra): r (a inici de mot), rr
• /m/: m, mp, mb
• /ɱ/ (m labiodental): m, n (davant f)
• /ɲ/ (ena palatal)

Majúscules

Quan s'utilitzen majúscules?

• Nom propi: Noms de persones, animals, llocs, etc.
• Noms de títols, càrrecs o oficis: President, Director General, etc.
• Noms d'entitats polítiques, geogràfiques o culturals: Generalitat de Catalunya, Museu Nacional d'Art de Catalunya, etc.
• Noms d'esdeveniments: Jocs Olímpics, Festival de Cinema de Sitges, etc.
• Primera paraula d'una frase o cita: La primera paraula d'una frase o cita, independentment del tipus de paraula que sigui.

Minúscules

Quan s'utilitzen minúscules?

• Substantius comuns: Paraules que no són noms propis.
• Adjectius: Paraules que descriuen o modifiquen substantius.
• Verbs: Accions o estats.
• Pronoms: Paraules que substitueixen o fan referència a persones o coses.
• Adverbis: Paraules que modifiquen

Article d'Opinió

Títol

Autor

Data

Bon dia,

• Introducció: Presentar el tema.
• Desenvolupament: Argumentar i exposar idees.
• Conclusió: Resumir i tancar el tema.

Carta al Director

(És similar a un article d'opinió)

Data

Distingit director,

• Primer paràgraf: Expressar acord o desacord i justificar el raonament.
• Segon paràgraf: Desenvolupament dels arguments.
• Tercer paràgraf: Conclusió.

Adrià Carbonell Ferre, València

Circular

Benvolguts/des..., (PARLAR EN PLURAL)

• Primer paràgraf: El motiu d'aquesta circular és...
• Segon paràgraf: Desenvolupament del contingut.
• Tercer paràgraf: Conclusió.

Atentament,

Adrià Carbonell Ferre

Secretari de...

Aldaia, 30 de maig de 2023

Carta Formal

Remitent:

Associació Cultural...

Carrer Major, 15

46960 Aldaia

Destinatari:

Regidora...

Resum d'El Mercader de Venècia

El Mercader de Venècia és una obra de teatre de William Shakespeare. Antonio, un comerciant, vol ajudar el seu gran amic Bassanio. Per fer-ho, demana diners a un jueu anomenat Shylock perquè el seu protegit pugui visitar la bella Pòrcia. El vell jueu accepta i signen un contracte molt compromès per a Antonio. Finalment, Antonio no pot tornar els diners, i Pòrcia ha d'actuar disfressant-se de jutge per salvar Antonio i complaure el seu espòs i amic d'Antonio, Bassanio.

Vocabulari clau

• Reguitzell: sèrie.
• Roí: mesquí.
• Burla: escarni.
• Desfema: deslligar-se.
• Escarnit: ofès.

El final d'El Mercader de Venècia

El Mercader de Venècia presenta un final que podem considerar feliç a causa de la jugada final que Pòrcia...

La Crònica

Definició: Narració d'una notícia ampliada i comentada. El seu nom prové del déu «Cronos», que vol dir temps.

Funció: Narra fets succeïts en una determinada seqüència de temps. És un gènere informatiu i representa el primer grau d'interpretació dels fets.

Corresponsal i enviat especial: Un corresponsal és un periodista que s'està al lloc on s'esdevenen fets que poden ser notícia. Si en un lloc passa una notícia i no tenen a ningú en aquell lloc, envien un enviat especial.

Estructura: Pot ser diversa: des de l'estricte ordre cronològic fins a la forma de piràmide invertida pròpia de la notícia.

Llenguatge: Estàndard, amb possibles recursos retòrics.

L'Oració

Definició: Unitat lingüística amb sentit complet i...

Ausiàs March

Un dels poetes principals de l'Edat Mitjana a Catalunya

Poeta i cavaller al servei del rei Alfons el Magnànim. Primer que utilitza un to intimista, sincer i personal que trenca amb els esquemes de la trobadoresca.

• Anomena "poetes" als que fan poesia en català.
• Neix a Gandia (València) al 1397, de família noble, i mor a València al 1459.
• Falconer del rei i es va casar dues vegades, una amb Isabel Martorell (germana de Joanot Martorell, autor de Tirant lo Blanc) i amb Joana Escorna. No té fills d'aquestes, però sí fills d'altres dones, ho sabem pels seus testaments.
• L'amor dels trobadors no li serveix. El seu amor és sincer (com el d'ara), a vegades l'aconsegueixen, a vegades no.
• Trenca amb els trobadors.
• La sinceritat, una característica

Noucentisme

És un moviment cultural (1906-1923) que vol impulsar la modernització de Catalunya amb el suport de les institucions. Contrari als artistes que defensen un retorn a la mesura i les normes clàssiques.

A què aspirava el Noucentisme?

La burgesia catalana assolí el poder en les eleccions del 1901 i el que volia fer era un projecte conservador per normalitzar el país:

• Modernitzar la indústria i les infraestructures
• Crear institucions culturals
• Impulsar l'educació
• Normalització de la llengua

Etapes:

Inicis (1906-1910):

• 1906 Prat de la Riba publica La Nacionalitat Catalana
• Eugeni d'Ors inicia el glossari a la 'Veu de Catalunya'
• 'Els fruits saborosos' de Carner
• 1r congrés internacional de la llengua catalana
• Fundació de l'IEC

Plenitud (1911-

La narrativa de l'exili

La traumàtica experiència de la guerra i la no menys dolorosa de l'exili després de la derrota republicana l'any 1939 van estimular la redacció d'un seguit de novel·les i contes, mitjançant els quals els autors pretenien donar testimoni dels esdeveniments viscuts o reflexionar, a partir de l'experiència límit patida, sobre la condició humana.

El Realisme Compromès

Dins del Realisme Compromès cal distingir dos corrents:

• El Neorealisme és un corrent constituït per un conjunt de novel·les i contes centrats en els ambients marginals i els treballadors, amb intenció de denúncia humanitària.
• El Realisme Històric.

La narrativa psicològica

Explicada en la literatura dels anys 20 i 30.

La influència de l'Existencialisme

És...

Els darrers estudis no són gaire optimistes pel futur del català. Des de la fi del franquisme ha augmentat el nombre de ciutadans que entenen, parlen i escriuen en català, però es percep que el català s'empren cada vegada menys en les relacions interpersonals, la gent tendeix a parlar més en castellà. En el cas dels mitjans de comunicació veiem que han augmentat notablement els que utilitzen el català, però continuen essent majoritaris els que empren el castellà. PRMSA ESCRITA: El Punt Avui, La Vanguardia / TELEVISIÓ: TV3 IB3

A LES ILLES: L'any 1983 s'aprova l'Estatut d'Autonomia de les Illes que proclama la cooficialitat del català i el castellà i, a més, reconeix l'estatus de "llengua pròpia" al català. La Llei de Normalització...