Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Altres cursos

Arts Escèniques: Teatre, Dansa i Música

Llengua i literatura4,77 KB

Arts Escèniques: Definicions i Característiques

Les arts escèniques són representacions emmarcades en l'univers del teatre, la dansa i la música, en totes les seves formes d'expressió escènica. Són creades directament per al públic assistent (en directe, no en diferit).

Característiques principals:

  • Corresponen al principi de comunicar-se; no desapareixeran.
  • Acompanyen a l'ésser humà durant tota la seva història.
  • Estan vives perquè les realitzen les persones.

Un espectacle és tot allò que s'ofereix a la mirada i que la sorprèn. L'origen de la teatralitat rau en la creació d'un espai més enllà de la realitat quotidiana.

Característiques de les Arts Escèniques

  1. Comunicació
  2. Immediatesa (en directe)
  3. Caràcter efímer

Temps Escènic i

...
Continua llegint "Arts Escèniques: Teatre, Dansa i Música" »

Ausiàs March: Poeta Valencià del Segle d'Or

Llengua i literatura3,3 KB

Ausiàs March: Vida i Context

Ausiàs March fou un autor influït per la poesia italiana del seu temps, especialment per Petrarca. Abandonà el provençal en benefici del català per expressar-se amb més sinceritat.

Nascut a València dins una família aristocràtica, va participar en les campanyes navals d'Alfons el Magnànim, qui el convertí en el seu falconer major.

Es casà amb Isabel Martorell i, després d'enviudar, amb Joana Escorna, de la qual també enviudà. Morí a València el 1459.

L'Obra Poètica d'Ausiàs March

Es conserven 128 poemes seus, escrits entre 1425 i 1459. El gruix de la seva obra el formen:

  • Els Cants d'Amor (agrupats en cicles)
  • Els Cants de Mort
  • El Cant Espiritual

Els temes principals són l'amor i la mort. Un to moralitzador

...
Continua llegint "Ausiàs March: Poeta Valencià del Segle d'Or" »

Oracions Subordinades i Moviments Literaris a Catalunya

Llengua i literatura3,33 KB

Oracions Subordinades de Relatiu (OSS de Relatiu)

Tenen la mateixa forma que l'Oració Subordinada Adjectiva (OSA), un pronom relatiu com a nexe que realitza dues funcions dins la subordinada. Però aquesta no té antecedent, fa les funcions de la Subordinada Substantiva (SS), és a dir, de subjecte, atribut, CD, CN, CAdj, CAdv, i CRV.

OSA o Subordinada de Relatiu

Té com a funció fer de CN de l'antecedent que la precedeix. Les formes que pot tenir són de pronom de relatiu (que, el/la qual, els/les quals, qui...).

Oracions Subordinades Substantives (OSS)

Funcions:

  1. Conjunció + oració subordinada substantiva: que (m'ha dit que vindrà), si (no sé si vindrà), el fet que (el fet que vingui m'agrada).
  2. (Preposició) + oració d'infinitiu (no té nexe)
...
Continua llegint "Oracions Subordinades i Moviments Literaris a Catalunya" »

Cervantes i els Orígens de la Novel·la Moderna: El Quixot

Llengua i literatura2,64 KB

Cervantes i els Orígens de la Novel·la Moderna

Miguel de Cervantes és un gran escriptor de la literatura universal. Va conrear tots els gèneres literaris: va escriure poesia, obres de teatre, dotze novel·les curtes, una novel·la bizantina, etc. Però, sens dubte, la seva fama l'obté per la seva millor obra: El Quixot (Don Quijote de la Mancha). Aquesta, a partir del segle XVIII, es converteix en el punt de referència del gènere novel·lístic per les seves nombroses innovacions i, per aquestes, és considerada la primera novel·la moderna.

Innovacions Clau d'El Quixot

  • Realisme: L'obra crea un univers semblant al real, allunyant-se de la idealització de l'època.
  • Evolució psicològica dels personatges: El Quixot i Sancho són dos personatges
...
Continua llegint "Cervantes i els Orígens de la Novel·la Moderna: El Quixot" »

Novel·la realista i naturalista: Vilanova i Oller

Llengua i literatura2,77 KB

Novel·la realista i naturalista

Realisme

El realisme articula una ficció que es correspon amb el món contemporani, amb uns personatges influïts pel medi en què s'han format i per la situació històrica i social que els ha tocat viure. Dona protagonisme a la burgesia i a la classe mitjana. Treballa seriosament l'opció de l'objectivitat narrativa i intenta mantenir-se com a narrador impassible.

Naturalisme

El naturalisme, defensat per Émile Zola i els seus seguidors, té, sota la façana de seguir el mètode científic i les teories del positivisme determinista, el valor de donar protagonisme, per primera vegada, als personatges del poble treballador i, alhora, fer-se ressò de les circumstàncies deplorables i injustes en què sobreviuen....

Continua llegint "Novel·la realista i naturalista: Vilanova i Oller" »