Arts Escèniques: Teatre, Dansa i Música
Arts Escèniques: Definicions i Característiques
Les arts escèniques són representacions emmarcades en l'univers del teatre, la dansa i la música, en totes les seves formes d'expressió escènica. Són creades directament per al públic assistent (en directe, no en diferit).
Característiques principals:
- Corresponen al principi de comunicar-se; no desapareixeran.
- Acompanyen a l'ésser humà durant tota la seva història.
- Estan vives perquè les realitzen les persones.
Un espectacle és tot allò que s'ofereix a la mirada i que la sorprèn. L'origen de la teatralitat rau en la creació d'un espai més enllà de la realitat quotidiana.
Característiques de les Arts Escèniques
- Comunicació
- Immediatesa (en directe)
- Caràcter efímer
Temps Escènic i Temps Dramàtic
Temps escènic: és el temps on es desenvolupa l'acció, compartit per actors i espectadors en el mateix lloc i moment (el que dura l'obra).
Temps dramàtic: és el temps de desenvolupament de la història (pot durar una hora i que transcorrin dos anys).
Estructura del Text Dramàtic
Forma del text dramàtic:
- Dramatis personae (llista de personatges)
- Acotacions o didascàlies (indicacions escèniques)
- Diàleg (text que diuen els personatges)
Argument: resum de la història.
Trama: distribució total d'accions; l'estructura que organitza l'autor per exposar l'argument.
Estructura de la trama:
- Plantejament
- Nus
- Clímax
- Desenllaç
Conflicte: punt on les línies de desig dels protagonistes topen.
Dramatúrgia Clàssica i Èpica
Dramatúrgia clàssica/aristotèlica: busca emocionar; teatre d'identificació, il·lusionista i lineal. Defineix l'estructura (plantejament + nus + desenllaç) i està dividida en blocs, que més endavant s'anomenaran actes. Hi trobem, de la Poètica d'Aristòtil, el concepte de catarsi: clímax on el públic està totalment identificat amb el protagonista.
Dramatúrgia èpica/brechtiana: fa pensar; no és lineal; temps fragmentat; l'espai pot no estar definit (canvis continus de lloc).
Actes, Escenes i Quadres
Actes: divisió externa de l'obra en parts d'importància similar en funció del temps i el desenvolupament de l'acció.
Escenes: part dins de l'acte caracteritzada per la permanència dels mateixos personatges o la mateixa acció.
Quadres: grans canvis de lloc, època o ambient.
Causalitat: cada baula és causa de la següent.
Versemblança: aparença de realitat.
Gèneres Dramàtics
Els gèneres dramàtics són convencions literàries que afecten el llenguatge, l'estructura, els personatges, els temes i el to.
Tragèdia
Gènere pur i major. Els personatges protagonistes es veuen enfrontats contra l'univers o els déus, movent-se sempre cap a un desenllaç fatal per una força cega. Sempre acaba amb la mort o la bogeria del protagonista. És el món de l'ètica: requereix la convicció de forts principis. Tema transcendent; to seriós i solemne.
Comèdia
Gènere pur i major. Personatges de condició modesta; desenllaç feliç; objectiu: fer riure. La trama amb freqüència es basa en l'equívoc; tracta esdeveniments quotidians per aconseguir la complicitat del públic.
Drama
Gènere mixt i major. Burgès (segle XVIII), romàntic i líric (segle XIX). Inicis: versió burgesa de la tragèdia; està entre la tragèdia i la comèdia. Importància dels conflictes interns (acció condensada), dificultats, situacions greus... però el protagonista no necessàriament ha de morir al final.
Gèneres Menors
Farsa: trama i personatges extravagants, grotescos. L'assumpte no necessàriament ha de ser realista o convincent (època medieval).
Auto sacramental: representació d'episodis bíblics, misteris de la religió o conflictes morals o teològics. Representació del Corpus.
Entremès: intermezzo, ballet. Peça còmica, d'un sol acte i tema popular, cant coral + ballet; es representava als descansos de les obres.
Sainet: obra curta, en un sol acte. Es ridiculitzaven els costums i els vicis socials; substitueix l'entremès.