Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Batxillerat

5

Llengua i literatura7,64 KB

 

A vos, dona verge santa maria, de ramon llull. ¿destaca i comenta els aspectes de la poesia amororsa trobadoresca que sexpressen en el poema quina concepcio de lamor es presenta? Amb el to i lestructura de la lirica trobadoresca , la verge sembla esdevenir una mena de midons de lamor cortes, es la maire damor a qui cal estimar per aconseguir ledeal de lexperiencia amorosa i per arribar a ser un bon amant sota la seva senyoria.El poeta ofereix uns dons a la verge i li demana un favor especial. Que ofrena i que implor el poeta? El joc linguistic entre les formes verbal i substantivada de voler enforeix el lligam amoros amb la verge i , tambe, la submissio que referma amb les qualitats que distingeixen el poeta i que li ofereix: la memoria

...
Continua llegint "5" »

Caracteristitiques de l'escriptura teatral actual

Llengua i literatura6,65 KB

Teatre des de la posguerra fins als anys 70.Teatre de la postguerra.

Després de la Guerra Civil, durant el règim franquista, el teatre català va ser prohibit i estigué desconnectat del teatre europeu de del nor-amaricà fins 1946.Va ser a partir d'ací quan reprengué la seua activitat professional utilitzant formes dramàtiques tradicionals de la postguerra.

Destaca en aquest periode dels anys quaranta Josep Maria Segarra que intentà fer un teatre renovador que no tingué èxit i retornà al teatre clàssic del passat : als poemes dramàtics  i a les comèdies de costums.

Entre els anys cinquanta i seixanta hi hagué un intent de renovació teatral.Aquesta renovació es manifestà tant en els textos teatrals aportats per escriptors com...

Continua llegint "Caracteristitiques de l'escriptura teatral actual" »

Estil i genere trobadorescos

Llengua i literatura4,4 KB

Estils poesia trobadoresca:
- Trobar leu (el que per entendre’l no cal ser culte...)
- Trobar ric (molt més complicat i per una persona no culta, és molt difícil d’entendre ja que té més recursos...)
- Trobar clus (es feia servir en els jocs florals per demostrar que eren uns autèntics “artistes” de la paraula. Era el + complicat, pràcticament havia de ser trobador).
Gèneres trobadorescos:
- Cançó:
gènere que servia per cantar l’amor, exactament l’amor cortès.
- Sirventès:
Poemes d’atac ja sigui: personal, polític o ideològic.
- Plany:
Gènere d’element fúnebre ja q es el cant a una persona que ha mort
- Alba: expressa disgust dels 2 enamorats quan arriba l’alba, la matinada, i s’han de separar./ el Guaita(és com...

Continua llegint "Estil i genere trobadorescos" »

Primer segon periode regeneracionistes i esteticistes

Llengua i literatura2,21 KB

Primer període (1892-1900) -Fou el període més combatiu del moviment, amb un to anarquitzant i radical des del punt de vista social. -Un dels eixos vertebradors i cohesius del modernisme coma moviment va ser la redacción de la revista “L’Avens”. Va destacar la campanya de reforma ortogràfica que inicià el 1891, amb el cambi de la s del títol per una ç. -L’any 1893 s’organitzà la tercera festa modernista a Sitges. La festa va tenir el mèrit d’unificar totes les tendències del moviment. -La tardor de 1893 es caracteritzà per un seguit d’atemptats anarquistas a Barcelona.-El febrer de 1898 aparegué la revista
Catalònia”. Per mitjà d’aquesta revista es van donar a conèixer autors
...
Continua llegint "Primer segon periode regeneracionistes i esteticistes" »

Proximitat de la mort de Josep Carner

Llengua i literatura2,32 KB

Josep Carner (1884 Barcelona-1979 Brussel.Les)-> Des de molt jove(12 anys) va començar col·laborant en la revista L’aureneta. Als 13 anys comença a estudiar dret, filosofia i lletres. Va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. També va col·laborar en “La veu de Catalunya”. Quan va entrar en la diplomàcia s’allunya de Catalunya però manté contacte amb el món intel·lectual. A causa de la Guerra Civil es va exiliar a Mèxic, però a l’any 194 va tornar a Europa i  s’instal·la definitivament a Bèlgica. A l’any 1979 va morir a Brussel·les. OBRA; La publicació d’Els fruits sabrosos en el 1906 va imposar la figura de Carner per damunt de qualsevol altre poeta del seu temps. El 1912, amb la publicació de la
...
Continua llegint "Proximitat de la mort de Josep Carner" »

Verbo ballar

Llengua i literatura3,7 KB

BALLAR
Present dindicatiu: Ballo, balles, balla, ballem, balleu, ballen
Perfet dindicatiu: he ballat, has ballat, ha ballat, hem ballat, heu ballat, han ballat
Imperfet dindicatiu: ballava, ballaves, ballava....
Plusquamperfecte dindicatiu: havia ballat, havies ballat
Passat Simple: ballí, ballares, ballà, ballàrem, ballàreu, ballaren
Passat anterior: haguí ballat, hagueres ballat, hagué ballat, haguérem ballat
Passat perifràstic: vaig ballar, vas ballar...
Passat anterior perifràstic dindicatiu: vaig haver ballat
Futur: ballaré
Futur perfet: hauré ballat
Condicional: ballaria
Condicional perfet: hauria ballat
SUBJUNTIU
Present de Subjuntiu:
balli
Perfet de subjuntiu: hagi ballat
Imperfet de subjuntiu: ballés, ballessis,
Plusquamperfet de subjuntiu:

...
Continua llegint "Verbo ballar" »

Català examen 1 bat

Llengua i literatura4,69 KB

LA LITERATURA MEDIEVAL
Entre el segle V(476) i el segle XV (1453).
Alta Edat mitjana : formació de les llengües romàniques.(s.V i s.XII)
Baixa Edat Mitjana: aparició de les literatures corresponents.(s.XII i s.XV)
Característiques generals
-El feudalisme fou el sistema d’organització social, política i econòmica. Es basava en la divisió de la societat en estaments, lligats pel contracte de vassallatge. Els tres estaments bàsics eren la noblesa, el clergat i el poble. El pacte feudal era un vincle pel qual el vassall prometia fidelitat i serveis al senyor a canvi de protecció.
-L’Església cristiana fixava els valors bàsics de la societat: el teocentrisme(Déu centre de tota la realitat) i la jerarquització social. El cavaller cristià...

Continua llegint "Català examen 1 bat" »

María rosa angel guimera descargar

Llengua i literatura1,98 KB

TEATRE ROMÀNTIC CATALÀ

Drama ROMàntic: ambientació històrica o contemporània

La Comedia urbana de costums: adaptació dels contiguts dels sainets a Una peça llarga i aprofundiment dels personatges

Tragèdia: Voluntat d'equiparar el teatre en la nostra llengua amb produccions Europees del moment

FREDERIC SOLER

Escriu Peces inconformistes de poca ambició literària, prop d la grolleria Escatològica. Forma la societat teatral La Gata. Pseudònim: Serafí Pitarra. 2 tipus gatades: - costumistes

  • Paròdies D drames ROMàntics d'autors d'èxit

El Castell dels Tres Dragons. Tot Canvia amb Les joies de la Roser 2ª Etapa producció teatral.

ÀNGEL GUIMERÀ

  • Dramaturg Català més important s. XIX. També poeta. Mar i cel: tragèdia Amorosa entre Blanca

...
Continua llegint "María rosa angel guimera descargar" »

Context historic Joan fuster

Llengua i literatura3,03 KB


4.¿Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a lactualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats de la tècnica literària i del context sociocultural.
Joan Fuster parlava en 1972 de temps de carència singular,però la bona veritat és que aviat apareixen narradors de qualitat. I de trets diversos.
1.La novel.La del canvi
Nou estil i nous temes.Saparten de la novel.La realista i consideren el text com un món en ell mateix, inclou el lector dins lelaboració del text, que manca dun argument massa explícit. Nous temes, com ara, la crítica del franquisme i lexigència de la llibertat dexpressió, de la llibertat personal i dels pobles, de la lliure dissidència ( lhomosexualitat, el pacifisme..) i la negació de leducació
...
Continua llegint "Context historic Joan fuster" »

Noucentisme i escola mallorquina

Llengua i literatura2,97 KB

Noucentisme

Eugeni d’Ors, principal ideòleg del moviment.

Aspiraven a regenerar la societat i la cultura catalanes.

És el pacte entre els intel·lectuals i la burgesia, per tal que la cultura en català sigui assumida i protegida per les institucions públiques.

Assumien objectius modernistes com l’europeisme, els quals amb el poder politic de cara van aconseguir.

Caracter. model literari i cultural:

-Classicisme. La tradició grecollatina era la base de l’harmonia i l’equilibri.

-Arbitrarisme. La realitat no ha de reflectir-se com és, sinó com hauria de ser.

-Imperialisme. El model cultural havia d’estar subvencionat i patrocinat per les institucions públiques.

-Civilisme. La lit. noucent. Idealitza la vida ciutadana. La ciutat representa...

Continua llegint "Noucentisme i escola mallorquina" »