Una narració és un text en què un narrador explica el desenvolupament d'uns fets, que poden ser reals o ficticis, al llarg del temps.
1. Característiques del text narratiu Els principals trets dels textos narratius són: ·Solen estar escrits en prosa. ·Hi ha la presència d'un narrador que explica la història. ·Lingüísticament, es fonamenten en el sintagma verbal, perquè l'acció s'expressa mitjançant el verb. ·S'hi inclouen descripcions i diàlegs.
2. Estructura del text narratiu El text narratiu pot presentar dos tipus d'estructures:
·Estructura lineal o contínua: és el tipus més freqüent i consisteix a explicar els fets seguint un ordre cronològic. Consta de: §Plantejament o introducció: es presenta la situació
Clementina Arderiu(possimbolista) El Pendís -6 estrofes de 8 versos (octaves) -Versos de 4 síl·labes exepte el 4rt qu té 8 -Rima consonant (Posguerra)Salvador Espriu Assaig de càntic en el temple -Nacionalisme -Religiositat-alt coneixement biblia -Sentiment de fugida - amor paradoxal -Dues parts(fins vers 13) es contraposen pero es complementen -Aparició de Jo Joan Oliver corrandes d'exili -8 estrofes de versos heptasíl·labs Quintets i cuartets - Ens parla de l'experiencia de l'exili (estrofa=imatge) -Rima consonant amb distribució diferent Vacances pagades -lectura metafòrica -llibertat mètrica i estròfica absoluta -referencia final a la mort -tema anar-se'n per sempre/amor per el país -sarcasmes Vaca suissa -Negacio de la vaca a que la munyeixin -...
Ensordiment: Quan hi ha una sorda i davant d'aquesta hi ha una sorda, aquesta s'ensordeix.
Sonorització: Quan un so sord o sonor entra en contacte amb una altre consonant sonora. A més, quan entra en contacte amb sons fricatius i africats seguit de vocal es sonoritzen.
Geminació: Consisteix en duplicar un so; diferents casos. a) grups consonàntics bl, cl, gl, pl, precedits de vocal tònica. b) so dental dels grups tl, tll, tm, tn, tb, es duplica la segona consonant i es suprimeix la "t". c) grups mm, nn, ll. d) grups bn es pronuncia [mn], pn [mm], nm [mm].
Aquesta lectura, no m'ha cridat massa la atenció. El tema no es llamatiu, no t'incita a llegir, sincerament es indiferent. Aquest llibre va ser escrit en l'època de crisi de Narcís Oller, per tant penso que no es una de les seves millors obres. El lèxic ha dificultat molt la lectura, ja que moltes paraules semblaven català antic i d'altres es barrejaven amb el castellà. Un aspecte que m'ha agradat molt es que el narrador fos un personatge mes de l'historia, així ens dona a conèixer tot el que sent i pensa. Gracies a aquest llibre, també he descobert una part de la vida de Narcís Oller, que la veritat que es una mica trista.
3La producció literària de Mercè Rodoreda (Barcelona, 1908 - Romanyà de la Selva, 1983), en efecte, està profundament vinculada a la seua biografia, marcada pels esdeveniments culturals i polítics que va viure. La seua obra travessa un dels eixos de la literatura moderna occidental, ja que es fa contemporània a partir de l'experiència de la guerra i, molt en particular, de l'exili. Les novel·les de Mercè Rodoreda són les grans novel·les de la literatura catalana moderna. Com va succeir amb tots els autors de la seua generació, la seua obra està marcada per la Guerra Civil espanyola -una guerra que trencà vides, amors i famílies i que conduí a la infelicitat, la destrucció i al desarrelament de l'exili. L'experiència de l'...
Salvador Valldaura en morir deixà la torre a Teresa i no a Sofia. A la nit Sofia... plorà de ràbia i de vergonya perquè el seu pare lhavia enganyada. Quan loncle de lEladi sassabentà de la relació que aquest tenia amb lady Godiva li digué que... se naprofités, però que la seva promesa era una noia molt rica i de bona familia. Miquel Masdéu deia al seu fill que anés a veure la senyora Valldaura.. perquè era una dona rica i ell era el seu fillol. El dia del casament de Sofia i Eladi, ella sadonà que... la seva mare i el notari Riera es contemplaven embadalits. La nit de noces la Sofia exigeix a lEladi que li faci un petó... al peu, el que li agradés més. Quan la Sofia sap que lEladi té una filla decideix que... portarà la nena...
1 -Explica en quina mesura el context sociopolitic dels anys posteriors a la guerra cvil finas al 70 condiciona la produccio narrativa de l’època: Els canvis politics començats el 1939 tenien com a objectius bàsics: la unificación lingüística i la substitución de totes les lengües minoritàries de l’Estat pel castellà. Franco va utilitzar el cinema, la ràdio i la televisió per a la implantación del valencià. Aleshores el català va perdre moltíssim terreny. Va abolir la Generalitat, els partits, l’estatut i va prohibir l’ús públic del català. Per tant els intel•lectuals es van haver d’exiliar. Carles riba va passar la frontera amb autors molt importants. Molts dels autors exiliats van morir però altres van tornar
Tot com aquell qui es veu a prop de la mort, 10A (hipèrbole) ·Aquest poema d’Ausiàs March forma part del “Llir entre cards”. El poeta compara el seu amor per la dama amb els perills que un home passa en plena tempesta. En aquest cas l’amor de la dama no està al seu abast. I com ella no s’apiada d’ell, farà venjança dient a tothom l’orgullosa que és. ·Cobla de 8 versos decasíl·labs amb rima creucreuada. S’inicia amb una comparació que li serveix per quantificar el dolor que el te desesperat. També tenim un altre poema dins del cicle “Llir entre cards” on el poeta manifesta la seva desgràcia en no veure correspost el seu amor. No el prengueu, el fals marit. ·CERVERÍ DE GIRONA segle XIII és l’últim poeta...
Oriental(rossellonès, central, baleàric, alguerès) -- Occidental(nord-occidental, valencià) /-/ catala occ (nord-occ+val):digraf ix al final o entre vocals es pronun. semi-voc / mots masc acabats en -e fan pl -ns / 1ª pers sing present ind acaba en [o] o [e] / davant del verb me te se mos vos se / v. incoatius increment amb -ix /-/ nord-occ: la e atona inicial s´obre a [a] / la o atona inicial diftongarse en au / mots dorigen llatins es mante la e i pot canviar a i / pos inicial i despres de consonant x s´articula com a africada palatal / en pos inicial [z] es pron [dz] / utilitza art masc arcaic lo i los / 1ª pers present ind acaba en -o / terminacions del subj en -e /-/ valencia:= q el nord occ + [uj] es pron [wí] / perd d intervocalica...
Enumeracio: en primer lloc, per començar, abans qe res, dentrada, primerament, en segon lloc, seguidament, primer, segon, tercer, duna banda, de laltra, a continuacio, finalment, per acabr/ Espaciotemporals: abans, mes amunt, mes avall, mes endevant, fins aci, fins el moment/ Addicio: a més, i tambe, aixi mateix, en aquest sentit, igualement, mes encara, seguidament, en aquest sentit./ Contrast: En canvi, no obstant aixo, tanmateix, al contrari, amb tot, ara be, malgrat tot, pero , millor dit./ Causa: Aixi, doncs, en consequencia, aleshores, per tant, per aquest fet, per aixo, doncs./ Reformulacio: en poques paraules, en resum, en conjunt, breument, en conclusio, o siga, es a dir, aixo es, en altres paraules, dit una altra manera, ./ Exemplificacio:...
