Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Paraules simples i compostes en català: determinants, pronoms i guionet

Llengua i literaturaActualitzat el 2,55 KB

Les paraules en català es poden classificar en simples o compostes. Les paraules simples estan formades per una sola paraula, mentre que les paraules compostes estan formades per dues o més paraules.

Paraules derivades

Les paraules derivades són aquelles que s'obtenen afegint un prefix o un sufix a una paraula existent.

Determinants

Els determinants són paraules que s'utilitzen davant d'un substantiu per indicar el seu gènere, nombre i si és conegut o desconegut. Hi ha determinants articles determinats (el, la) i indeterminats (un, una), així com determinants demostratius (aquest, aqueix, aquell) i possessius (meua, teua).

Numerals

Els numerals són paraules que indiquen una quantitat exacta o inexacta. Hi ha numerals cardinals (quatre, dos)...

Continua llegint "Paraules simples i compostes en català: determinants, pronoms i guionet" »

El Modernisme i el teatre: Aigües Encantades de Joan Puig i Ferreter

Llengua i literaturaActualitzat el 2,44 KB

El Modernisme i l'obra Aigües Encantades

L'obra de Joan Puig i Ferreter, escrita l'any 1908, s'introdueix dins un període que anomenem el Modernisme. El Modernisme és un moviment cultural que es produeix a Occident a la fi del segle XIX. Pels anys 1880 comencen a aparèixer un conjunt d'actituds culturals amb l'objectiu de modernitzar la societat. El que realment es volia era trencar amb el passat i crear formes artístiques i materials noves.

El modernisme nasqué d'artistes que volien abandonar els camins marcats per l'academicisme; o dit d'una altra manera, el que es volia fer era escriure o fer un art diferent de les normes clàssiques. Per una altra banda, amb el modernisme es va aconseguir convertir el català en una llengua moderna,...

Continua llegint "El Modernisme i el teatre: Aigües Encantades de Joan Puig i Ferreter" »

Guió cinematogràfic: estructura, plans i moviments de càmera

Llengua i literaturaActualitzat el 3,29 KB

Guió Cinematogràfic

És un document on consta la planificació del film, des que comença el rodatge fins a l'acabament a la sala de muntatge.

Parts:

  • Guió literari: narració literària, on es detallen tant els fets que s'han de veure en la pantalla com els diàlegs dels personatges i, a més, s'hi especifica l'espai i el temps de l'acció.
  • Guió tècnic: planificació tècnica del film, escrita amb tota mena de detalls, on s'indica el que s'ha de veure i s'ha de sentir.

Estructura del Guió Literari

  • L'escena: acció que transcorre en un mateix temps i espai, i amb els mateixos personatges.
  • Seqüència: unitat narrativa superior que agrupa una sèrie d'escenes i que s'identifica per la unitat temàtica o de contingut.

Parts de l'escena:

  • Títol o
...
Continua llegint "Guió cinematogràfic: estructura, plans i moviments de càmera" »

Personatges de Camps de maduixes: guia i descripcions

Llengua i literaturaActualitzat el 3,33 KB

Personatges principals

  • Luciana: Protagonista de la història. Té divuit anys i cos de model. És una noia responsable, estudiosa i bona jugadora d'escacs. Actualment es troba en coma per haver pres drogues de disseny.
  • Cinta: Una de les millors amigues de la Luci. Té divuit anys, cabells llargs i, encara que és baixa, és molt atractiva. És tossuda i se sent culpable pel que li ha passat a la seva amiga.
  • Santi: Amic de la Luciana i nuvi de la Cinta. Té la cara plena de grans i els cabells curts. Li agrada sortir els caps de setmana.
  • Màxim: Amic de la Luci. Té divuit anys, cabells negres amb molts rínxols i una mica llargs. Va a l'institut, al contrari que el seu millor amic Santi, encara que no li agrada estudiar.
  • Eloy: Nuvi de la Luciana.
...
Continua llegint "Personatges de Camps de maduixes: guia i descripcions" »

Fonètica catalana: assimilació, emmudiment i sensibilització

Llengua i literaturaActualitzat el 4,11 KB

Fenòmens de Fonètica Catalana

1. Assimilació

La assimilació és un fenomen fonètic on la consonant final d'una síl·laba tendeix a adoptar característiques de la consonant inicial de la síl·laba següent. Això pot incloure:

  • Sonoritat/Sordesa: dissabte, pis càlid.
  • Punt d'articulació: tanmateix, en Pau, encant, quin gol, infant, em fas nosa.

Tipus d'assimilacions:

  • Labialització: /n/ esdevé [m] davant de bilabials (/p/, /b/, /m/): tan petit, tanmateix; i /n/ esdevé [ɱ] davant de /f/ o /v/: enfonsar, enveja.
  • Dentalització: /n/ i /l/ esdevenen al·lòfons dentals [n̪] i [l̪] davant de /d/ o /t/: Andorra, rentar, dissabte.
  • Palatalització: /n/ i /l/ esdevenen [ɲ] i [ʎ] davant de [ɲ], [ʎ], [ʒ], [dʒ], [ʃ]: un gerani, el joc, el
...
Continua llegint "Fonètica catalana: assimilació, emmudiment i sensibilització" »

Etapes del desenvolupament del llenguatge en nens de 1 a 5 anys

Llengua i literaturaActualitzat el 2,63 KB

Llenguatge combinatori: Fites evolutives

  • Entre 18 mesos i 2 anys

    Aproximadament, apareix la primera frase (l'associació de dues paraules amb intenció i significat), anomenada llenguatge telegràfic. Apareix la negació, el «no». El llenguatge evolucionarà molt ràpidament a partir d'aquest moment.

  • Dels 2 als 3 anys

    Es produeix una gran explosió del llenguatge. L'infant es designa a si mateix pel seu nom i coneix el de les persones més properes. Lentament, comença a conjugar els verbs en present, apareixen adjectius, articles i pronoms, i algunes preguntes com «qui?», «on?» o «què?». Cap als tres anys, podrà construir adequadament frases simples.

  • A partir dels 3 anys

    Utilitza el pronom personal «jo», que demostra una consciència

...

Continua llegint "Etapes del desenvolupament del llenguatge en nens de 1 a 5 anys" »

La Balanguera de Joan Alcover: anàlisi del poema i context històric

Llengua i literaturaActualitzat el 3,25 KB

La Balanguera i Joan Alcover

Joan Alcover, nascut a Palma el 1854, estudià dret a Barcelona. Amic del polític Antoni Maura, va ser elegit regidor municipal, diputat provincial i, finalment, diputat a Corts, però aviat va tornar a Palma. Marcat per la mort de la primera esposa i de dos fills -més endavant se li moririen dos fills més -, és autor d'una poesia de caire greu, en què el paisatge s'identifica amb el seu estat d'ànim. Proper en una primera època a la Renaixença, encara que escrigués en castellà, el 1902 canvià la seva actitud i es tornà un decidit defensor de l'ús del català. Amic de Santiago Rusiñol i Josep Carner, el seu discurs Humanització de l'art sintetitzà teories vitalistes pròpies del Modernisme i una reivindicació...

Continua llegint "La Balanguera de Joan Alcover: anàlisi del poema i context històric" »

Oracions subordinades en català: tipus i exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 5,49 KB

Oracions Subordinades en Català: Guia Completa

Les oracions subordinades són aquelles que depenen sintàcticament d'una altra oració, anomenada oració principal, i que no tenen sentit complet per si soles. Aquesta guia detalla els diferents tipus d'oracions subordinades en català, amb les seves característiques i exemples pràctics.

Tipus d'Oracions Subordinades

Oracions Subordinades Substantives

Les oracions subordinades substantives realitzen la funció pròpia d'un substantiu (subjecte, complement directe, complement indirecte, etc.) dins de l'oració principal.

Subordinades Substantives de Relatiu

La subordinada va introduïda per un relatiu (com qui, que, on, etc.) que no té antecedent explícit dins de l'oració principal.

  • Els qui vulgueu
...
Continua llegint "Oracions subordinades en català: tipus i exemples" »

Verbs irregulars catalans: infinitiu, participi i gerundi

Llengua i literaturaActualitzat el 4,51 KB

Verbs Irregulars Catalans: Formes d'Infinitiu, Participi i Gerundi

A continuació, trobareu una taula amb les formes d'infinitiu, participi i gerundi dels verbs irregulars més comuns en català. Aquesta llista és una eina útil per a l'aprenentatge i la consulta de la conjugació verbal catalana.

Llista de Verbs Irregulars en Català
InfinitiuParticipiGerundiInfinitiuParticipiGerundi

Absoldre

Absolt

Absolent

Fondre

Fos

Fonent

Admetre

Admès

Admetent

Imprimir

Imprès

Imprimint

Aprendre

Après

Aprenent

Jeure

Jagut

Jaient

Atendre

Atès

Atenent

Merèixer

Merescut

Mereixent

Beure

Begut

Bevent

Moldre

Molt

Molent

Caldre

Calgut

Calent

Ofendre

Ofès

Ofenent

Caure

Caigut

Caient

Ometre

Omès

Ometent

Cloure

Clos

Cloent

Pertànyer

Pertanyut / Pertangut

Pertanyent

Cobrir

Cobert

Cobrint

Plaure

Plagut

Plaent

Comparèixer

Comparegut

Compareixent

Pondre

Post

Ponent

Complir

Complert

Complint

Prendre

Pres

Prenent

Conèixer

Conegut

Coneixent

Pretendre

Pretès

Pretenent

Coure

Cuit

Coent

Resoldre

Resolt

Resolent

Creure

Cregut

Creient

Romandre

Romàs

Romanent

Dependre

Depès

Depenent

Sofrir

Sofert

Sofrint

Descloure

Desclòs

Descloent

Suplir

Suplert

Suplint

Dissoldre

Dissolt

Dissolent

Suspendre

Suspès

Suspenent

Doldre

Dolgut

Dolent

Dur

Dut

Duent

Empènyer

Empès

Empenyent

Tenir

Tingut

Tenint

Encendre

Encès

Encenent

Treure

Tret

Traient

Entendre

Entès

Entenent

Valer

Valgut

Valent

Estrènyer

Estret

Estrenyent

Vèncer

Vençut

Vencent

Viure

Viscut

vivint

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor": biografia, obra i anàlisi

Llengua i literaturaActualitzat el 4,49 KB

Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor"

Biografia de Miquel Costa i Llobera (1854-1922)

Miquel Costa i Llobera, nascut a Pollença el 1854, va iniciar estudis de dret a Barcelona, on entrà en contacte amb representants de la Renaixença. Traslladat a Madrid el 1875, tornà a Pollença al cap de dos anys per fer-hi de propietari rural. El 1885 se'n va anar a Roma per seguir-hi estudis eclesiàstics. Ordenat sacerdot el 1888, tornà a Mallorca el 1890 per exercir-hi de predicador. Relacionat amb els noucentistes, morí a Palma el 1922, mentre predicava en una església.

Obra poètica de Costa i Llobera

La seva obra poètica es divideix en tres períodes principals:

  • Període romàntic: Poesies (1885).
  • Període clàssic: Horacianes (1906), considerat
...
Continua llegint "Miquel Costa i Llobera i "El Pi de Formentor": biografia, obra i anàlisi" »