Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Mercè Rodoreda: Vida, Obra i Estil Literari

Mercè Rodoreda naix el 1908 a Sant Gervasi de Cassoles, filla única d’un matrimoni de classe mitjana. Encara que va assistir a l’escola durant 3 anys, la seva formació és autodidacta, molt influenciada pel seu avi, que es va fer càrec de la seva educació i li va inculcar l’afició per figures com Verdaguer, Querol i Llorente.

Biografia i Formació Autodidacta

Es va casar amb un germà de la seva mare 17 anys major que ella. La seva formació com a escriptora és producte de les seves incessants lectures de literatura de quiosc i la seva insistència per imitar el llenguatge oral. Mercè Rodoreda és considerada l'escriptora de la llengua catalana contemporània més influent i les seves...

Sonet de J. V. Foix: tradició i modernitat

Context biogràfic

Aquest poema a comentar fou escrit per J. V. Foix, un dels grans poetes de la història de la literatura catalana. Va néixer a Sarrià el 1893 i va morir un dia després del seu 94è aniversari, el 1987. Foix prové d'una família de pastissers, però cal destacar que va començar la carrera de Dret, tot i que no la va arribar a acabar. J. V. Foix es va definir a ell mateix no com a poeta sinó com a investigador en poesia.

Avantguardes i evolució

Va ser testimoni de la tradició de l'avantguarda, contribuint a la represa cultural amb la col·laboració en les revistes més destacades de la immediata postguerra. Per això situem Foix en el moviment de l’avantguardisme literari a...

Conjugació del verb Parlar

Formes no personals

• Infinitiu simple: parlar
• Infinitiu compost: haver parlat
• Gerundi simple: parlant
• Gerundi compost: havent parlat
• Participi: parlat, parlada, parlats, parlades

Indicatiu

Present

parle

Pretèrit indefinit

he parlat

Pretèrit imperfet

parlava

Pretèrit plusquamperfet

havia parlat

Pretèrit perfet simple

parlí
parlares
parlà
parlàrem
parlàreu
parlaren

Pretèrit anterior

haguí parlat

Pretèrit perfet perifràstic

vaig parlar

Pretèrit anterior perifràstic

vaig haver parlat

Futur simple

parlaré

Futur compost

hauré parlat

Condicional simple

parlaria

Condicional compost

hauria parlat

Subjuntiu

Present

parle

Pretèrit perfet

haja parlat

Pretèrit imperfet

parlara / parlés

Pretèrit plusquamperfet

haguera / hagués parlat

Pretèrit perfet perifràstic

vaja...

Monzó nasqué a Barcelona el 1952. Es donà a conèixer com a escriptor el 1976 guanyant el ''Prudenci Bertrana'' de narrativa. Les seues influències literàries són franceses (Quenau), nord-americanes (Barthelme), sud-americanes (Cortázar) i Catalanes (Calders). Utilitza la improvitsació com a procés literari, tot treballant el llenguatge, la ficció, la il lusió i les imatges esteriotipades  amb una gran capacitata analítica. Ironitza sobre la societat contemporània amb posicions lúides que intenten desmuntar les tòpiques convencions. Conrrea la novel la (la magnitud de la tragèdia) tot barrejant els tons festius amb angoixes i enganys. Sobreïx, però, en els reculls de contes (Uf va direll; El perquè de tot plegat) on descriu...

Emmudiments – menjar, sumand, recordar, centpeus, Pendent, senyor.

Sensibilització – sentir-hi, vint-i-dos,

Ensordiment  - club, observa, sud.   

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades en posició final de mot? Són sordes. Són sordes o sonores Segons si el so que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora (sonorització). 

Com són les Oclusives, les fricatives i les africades davant de pausa?  Són sempre sordes.

En posició final de mot o davant de pausa, les consonants Oclusives, fricatives i africades són sempre sordes. / Les oclusives, fricatives i Africades en posició interior o final de mot són sordes o sonores segons si el So que les segueix és una consonant sorda (ensordiment) o sonora

Narrativa dels anys 70 a l'actualitat

Laura a la ciutat dels sants

Contextualització: Modernisme, el noucentisme i els anys 20-30. La novel·la com a gènere de moda. Autors s'agrupen: Modernisme (Joan Puig i Ferrater, Víctor Català i Prudenci), Novel·la psicològica (ambient burgès, anàlisi del món interior i subjectivisme, protagonistes dones que han sofert. Autors: Carles Soldevila). Influències: Fiòdor Dostoievski, Sigmund Freud, Marcel Proust, André Gide, James Joyce.

Models literaris: Novel·la psicològica del Realisme. Influència del Freudisme.

Comaquinal: Té un referent real (Vic). Simbolitza un ambient tancat, hipòcrita i fals... que xoca frontalment amb la nouvinguda, Laura, i la rebutja fins a l’expulsió. Mentalitat de Comarquinal en general: pensament...

Context Social i Cultural a Catalunya (Segles XIX-XX)

Durant els segles XIX i XX, Catalunya va experimentar un profund procés d'industrialització que va provocar importants canvis socials. Van sorgir nous grups socials, com el proletariat i la burgesia. Paral·lelament, el progrés científic va afavorir una notable expansió demogràfica i urbanística, impulsada per grans migracions.

El Modernisme: Renovació Artística i Cultural

El Modernisme és el nom que va designar un moviment cultural i artístic europeu de finals del segle XIX i principis del XX, conegut com a Jugendstil a Alemanya i Art Nouveau a la Gran Bretanya i França. Aquest moviment aspirava a una profunda modernització cultural i artística i es va desplegar en diversos camps...

El Segle XVIII: Il·lustració i Neoclassicisme

Finalment, al segle XVIII, té lloc un moviment filosòfic i científic conegut com la Il·lustració, que es caracteritza per ser un moviment racionalista (basat en la raó). Entre els valors defensats per la Il·lustració, destaquen el *Liberalisme*, i a nivell artístic va tenir lloc el Neoclassicisme, caracteritzat per la recuperació dels ideals clàssics.

Balanç de l'Edat Moderna

En conclusió, l’Edat Moderna va ser un període en què la producció literària catalana va ser pràcticament inexistent, mentre que hi va haver una gran i brillant producció en castellà.

L'Edat Contemporània (Segles XIX i XX)

La tercera etapa és la coneguda com a Edat Contemporània i comprèn els segles XIX...

Figures Retòriques Essencials

Les figures retòriques són recursos lingüístics que s'utilitzen per embellir el discurs, donar-li més expressivitat o persuadir. Es classifiquen segons la seva funció:

Figures de Repetició

• Anàfora: Repetició d’una o més paraules al principi de diversos versos o frases.
  Ex: "He mirat aquesta terra, / he mirat aquest mar..."

• Al·literació: Repetició d’un so (fonema) per crear musicalitat o un efecte sonor.
  Ex: "Les veles al vent del mar valent."

Figures de Contrast o Oposició

• Antítesi: Contraposició de dues idees o paraules de significat contrari.
  Ex: "És tan curt l’amor i tan llarg l’oblit..."

• Paradoxa: Unió d’idees aparentment contradictòries que, en realitat, amaguen una veritat profunda.
  Ex: