Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Els dofins

Aquest conte és un soliloqui d'en Miquel. Comença explicant quina bona feina ha fet avui. Segons ell, és un home important i tota la vila estava pendent dels seus actes. En Miquel està molt satisfet de la feina que fa; per tant, creu que ningú podria fer-la millor que ell, i aquesta és la seva màxima preocupació.

Al protagonista d'aquest conte el preocupa que, quan ell sigui l'enterrat, no hi hagi ningú capaç de fer la seva feina tan bé com ell. Tot i que té tres candidats, no creu que siguin capaços d'igualar-lo mai. En arribar l'hora de donar el dol als familiars del mort, ho ha sabut fer amb classe: paraules justes i gestos acuradament escollits. I és que ell es mereix ser el primer, encara que l'acusin de no deixar...

Josep Carner: Vida i Obra

Josep Carner (1884-1970), conegut com "el príncep dels poetes", va ser director de la revista literària "Catalunya". La seva obra Els fruits saborosos el va consolidar com el poeta més important del seu temps. Entre 1911 i 1924, va publicar llibres com La paraula del vent, Auques i ventalls (on assoleix la maduresa), Bella terra, bella gent i La inútil ofrena. El cor quiet (1925) és una reflexió sobre el pas del temps. La Guerra Civil va desembocar en la publicació, l'any 1941 a l'exili, del poema Nabí. Des d'aquell moment fins a la seva mort, Carner es va dedicar a revisar la seva obra.

Els fruits saborosos

Els fruits saborosos és un recull de divuit poemes que segueixen el pas del temps, des de la infantesa...

El Gènere dels Substantius

Formació del Gènere

Alguns exemples de formació de gènere mitjançant sufixos:

• -ant: viatjant, cantant
• -cida: homicida
• -ent: aprenent, escrivent

Significat Diferent Segons el Gènere

Alguns substantius canvien de significat segons si s'utilitzen en masculí o femení:

• El llum (aparell) / La llum (claror)
• El clau (de clavar) / La clau (del pany)
• El pols (batec) / La pols (partícules)
• El fi (l'objectiu) / La fi (el final)
• El terra (paviment) / La terra (de cultiu, planeta)
• El coma (estat del cos) / La coma (signe de puntuació)
• Un ordre (contrari a "desordre") / Una ordre (manament)

Substantius d'Ús Freqüent amb Gènere Fix

Aquests són substantius que sovint s'utilitzen amb un gènere incorrecte:

Són Masculins:

Els afores,...

Sant Ponç: Dualitat entre santedat i sensualitat

Sant Ponç, patró de la condícia, representa una dualitat entre els sentits i la santedat, o bé entre la vida i la mort.

La Mila creu que el sant amaga alguna cosa i, des del principi de la novel·la, no li agrada gaire. Li desperta reaccions contradictòries de sensualitat i santedat. Hi ha dos elements que xoquen especialment a la Mila: el ventre d'embarassada i un peu llarg, penjant i punxegut que s'assembla a la bossa de tabac d'en Maties quan era buida.

Tots dos atributs fan referència a la sexualitat: el peu a la masculina (la bossa de tabac és feta amb l'escrot dels bocs) i el ventre a la femenina (la maternitat com a font de vida). Al bram, es percep el seu desig de maternitat.

La dualitat...

Verí del teatre

Gabriel és un actor que visita el marquès perquè li encomani una missió. Després que el marquès jugui amb ell fent-se passar per un criat, comença a plantejar-se aquest argument principal. El marquès demana a l'actor que faci una obra, però no li deixa llegir-la ni una sola vegada, ni li explica com són els personatges ni el context.

Gabriel no entén com espera que la faci en aquestes condicions. El que el marquès vol aconseguir és una obra única; per això, li dona un verí perquè actuï sense fingir, d'una manera natural i espontània. És una experiència que mai més es podrà repetir i, d'aquí, es pot intuir que la vida de l'actor acaba després de la seva representació real. En conclusió, el conflicte...

1. Quines són les principals aportacions periodístiques de La Gazette?

• Eina de control ciutadà per part del poder (propaganda). La Nova França.
• Primera publicació periòdica (cada divendres).
• Format de 4 pàgines.
• Unifica col·lectius i gustos; necessitat d’estar i semblar informat.
• Sorgeix el concepte de periodista total (gazettillero): un sol periodista especialitzat en diversos temes.
• Escriptura gèlida, informació calenta.
• Evolució de la carta al bloc.

2. Camps periodístics de Santiago Rusiñol

• Pintor, poeta, periodista i cronista.
• Pinta jardins de tot el país i utilitza la crònica per explicar temps canviants a La Vanguardia.
• Abandona la família i s’instal·la a París; era un antisistema.
• Passa per Sitges, temple del modernisme.
• Va

L'Escola Mallorquina: Definició i Característiques

L'Escola Mallorquina es defineix per l'aportació dels escriptors mallorquins a la literatura catalana. És un corrent molt concret que abasta el gènere poètic i recull dues generacions d'escriptors: la de 1906 i la de 1927. Es tracta d'un grup d'escriptors encapçalat per Miquel Costa i Llobera i Joan Alcover que assumeixen els ideals de la Renaixença a les Illes Balears i hi incorporen elements del Modernisme i el Noucentisme.

Característiques principals

• Segueix models literaris d'empremta clàssica i classicista i autors romànics francesos.
• Poesia escrita amb grans miraments formals.
• Oposició a la teoria de l'espontaneïtat de Joan Maragall.
• Presenten composicions amb un rerafons mediterrani.

La crònica periodística

La crònica és la narració d'una notícia ampliada i comentada. En aquest subgènere, el periodista explica extensament els fets i hi afegeix els judicis i comentaris personals que considera oportuns, tot i que són secundaris respecte de la informació.

Hi ha cronistes especialitzats en diferents temes i les cròniques també les podem classificar com a cròniques de successos, d'esports, de societat, de viatges i polítiques.

També hi ha cròniques que informen des d'un lloc: poden ser d'enviats especials o de corresponsals. L'estil de la crònica és objectiu; no obstant això, el periodista es permet unes determinades llibertats expressives tant en l'enfocament com en l'ús de la llengua, tot plegat fa que els...

Ausiàs March: vida i obres principals

Vida

Ausiàs March, fill de Pere March, va néixer a Gandia el 1397 i va morir a València el 1459. Va ser armat cavaller de jove i va intervenir en diverses campanyes militars fins que el mateix Alfons III el Magnànim el va nomenar falconer major. Va casar-se dues vegades: la primera amb Isabel Martorell, que va morir al cap de pocs anys, i la segona amb Joana Escorna.

Obres i temes principals

March va escriví 128 poemes, repartits en cants d'amor, cants de mort, cants morals i el Cant espiritual, a més d'alguns poemes de circumstàncies. Els cants d'amor van suposar una ruptura amb l'amor cortès i el dolce stil novo.

Ausiàs March es definí com el «pus extrem amador», veient l'obsessió amorosa com...