Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

L'insòlit a Pere Calders: la reacció dels personatges

Llengua i literatura2,71 KB

L'insòlit i la reacció dels personatges en Pere Calders

Molts contes d’Invasió subtil i altres contes, de Pere Calders, comencen amb un esdeveniment insòlit que crea una situació anòmala. A continuació, s'explica com hi reaccionen els personatges que en són víctimes, exemplificant-ho amb tres contes del recull i tenint en compte la visió del món que se’n desprèn, els elements de crítica social i el paper que hi té l’humor.

L'acceptació de l'anomalia com a nova normalitat

Molts dels contes de Pere Calders comencen amb un fet insòlit que trenca el marc de la normalitat. El més important en els seus personatges és l'actitud, és a dir, la reacció davant d'aquest fet, si és d'acceptació o de negació de la nova realitat....

Continua llegint "L'insòlit a Pere Calders: la reacció dels personatges" »

Joan Maragall i Altres Autors: Vida i Obra del Modernisme Català

Llengua i literatura3,87 KB

Joan Maragall: Vida i Obra

És el gran poeta del Modernisme Català i una de les figures més importants de la literatura catalana del segle XX. Va treballar com a periodista. Col·laborador del Diario de Barcelona i de L'avenç, va ser un autor d'un bon nombre d'articles i assaigs. El 1903, fou elegit president de l'Ateneu Barcelonès. El 1904, fou proclamat Mestre en Gai Saber i al 1909, publica una sèrie d'articles força polèmics a la Veu de Catalunya.

La importància de Joan Maragall es centra en la seva obra poètica, els articles i l'actitud crítica. Cal destacar la tasca que tenia com a traductor de Goethe i introductor de Friedrich Nietzsche a la península.

Autor de alguns poemes clàssics, com la "Vaca cega" i "Cant espiritual"....

Continua llegint "Joan Maragall i Altres Autors: Vida i Obra del Modernisme Català" »

Noucentisme i Avantguardes: Literatura Catalana (1906-1939)

Llengua i literatura2,87 KB

El Noucentisme i les Avantguardes són dos moviments contraposats que van donar un gran dinamisme a la literatura, especialment a la poesia.

El Noucentisme

Va ser el moviment cultural predominant entre 1906 i 1923 i tenia com a objectiu fonamental dotar la societat catalana d'institucions de tot ordre —polítiques, culturals, educatives, tècniques, lingüístiques i literàries— que en garantissin un bon funcionament.

Durant el Noucentisme es va establir una clara col·laboració entre artistes, intel·lectuals i polítics burgesos per impulsar la transformació de la societat.

Noucentistes més rellevants

  • Eugeni d'Ors: Assagista i principal responsable de l'elaboració i la difusió del programa del moviment.
  • Guerau de Liost.
  • Josep Carner.

Temàtica

...
Continua llegint "Noucentisme i Avantguardes: Literatura Catalana (1906-1939)" »

Tirant lo blanc figures retoriques

Llengua i literatura4,33 KB

COMENTARI DE TEXT – TIRANT LO BLANC

El fragment que ara comentaré forma part de l’obra “Tirant lo Blanc”, i es troba comprès en el capítol CXVIII, anomenat “Com Tirant va ser ferit al cor amb una fletxa que li dispara la deessa Venus perquè Mirava la filla de l’emperador”. L’obra de la qual extrec aquest fragment és “Tirant lo Blanc – Episodis Amorosos”, un recull de tots els capítols i Fragments de la novel·la “Tirant lo Blanc” que narren les peripècies de Tirant En el seu procés de conquerir el cor i el cos de Carmesina. Tirant lo Blanc és Una novel·la cavalleresca que fou escrita per Joanot Martorell entre 1460 i 1464 i publicada el 1490. Tirant lo Blanc es caracteritza principalment per ser Una novel·la

...
Continua llegint "Tirant lo blanc figures retoriques" »

Com les maduixes josep carner comentari

Llengua i literatura2,08 KB

Lelionor pertany al llibre la fabrica (1971) de miqel Martí pol El poeta vol donar protagonisme als treballadors mai esmentats en composicions daqet tipus i que juguen un gran paper en fabriques . El tema principal es expressar una funció social i de denuncia ha de posar en evidencia les condicions reals del treball a la fabrica i deixar en evidencia el comunisme. Lelionor una noia jove que comença a treballar a la fabrica ens explica que porta catorze anys i tres hores quan es va posar a treballar símbol de explotació laboral. Fa us de paralelismes ( 14 anys i tres hores) i comparacions , metafores (enregistrades a la sang per sempre). Reproduir la cadena de la fabrica am la vida de lelionor i després am la seva filla  q segira treballani...

Continua llegint "Com les maduixes josep carner comentari" »

Fonètica i morfologia del català: guia completa

Llengua i literatura3,78 KB

Fonètica del Català

Vocals

GrafemaPronunciació TònicaPronunciació Àtona
Aɑə
Eɛ´ (oberta), e (tancada)ə
Iii
Oɔ´ (oberta), ó (tancada)u
Uuu

Consonants

GrafemaPronunciacióNotes
Bbp a fi de mot (ensordiment)
∅ emmudiment a fi de mot després de m
Cs abans de "a", "i", a fi de mot i "ç" abans de "a" o "u"
k en mots estrangers
∅ emmudiment a fi de mot després de n
CCks
Dd
t a fi de mot (ensordiment)
∅ emmudiment a fi de mot després de "l" i "n"
ð entre vocals
Ff
Gg ("gu" + "e" o "i")
ʒ abans de "e" i "i"
k a fi de mot (ensordiment)
∅ emmudiment a final de mot després de "n"
TG/TJdʒ
H∅
Ii
j en diftongs
Jʒ
Ll
Yʎ
Mm
ɱ abans de labiodental
n
Nn
ŋ abans de "k" i "j"
ɱ abans de labiodental
m abans de bilabial
NYɲ
Pp
∅ emmudiment
...
Continua llegint "Fonètica i morfologia del català: guia completa" »

Poesia humorística catalana

Llengua i literatura2,79 KB

Contextualització:Els Poetes més preeminents dels anys trenta disposaven d’una formació noucentista Que potencia el seu concepte culturalista de la poesia. · Les publicacions de Poesia del moment, juntament amb l’obra crítica de Carles Riba i la d’altres Autors, mostren que aquest gènere interessa àmpliament els intel·lectuals del Moment. · Durant els anys trenta, la influència dels líders de la poesia Postsimbolista europea es percep a les revistes i als assajos que manegen els Intel·lectuals catalans. · El poema és elevat a una categoria superior en què Ell mateix pot ser objecte d’anà- lisi i, alhora, esdevenir una eina per Interpretar altres poemes. Alguns poetes, com Riba, són també crítics i Assagistes. · La
...
Continua llegint "Poesia humorística catalana" »

Pere calders característiques

Llengua i literatura4,33 KB

4 tipus contesà*Irrealitat heterocòsmica(contes per nens Petits=món irreal) *Realisme màgic(contes amb un món quasi real.Yuxtaposició Entre real/sobre natural) * Ciència-ficció(surten alienígenes i Electrodomèstics que parlen) *Realitat aparent 3 tipus personatgesà*Evasió *Resignació *Indecisió Influènciesà*Kafka *Bontempelli  * Poe*Piraudello *J.Carner(elaboració lingüística/tema urbà/distanciament intel·lectual=ironia/to humor)  *J.Verne *J.Ruyra(domini lingüístic) 

Temesàabsurd/imprevist/atzar/caricaturesca/ironia

S’allista com a Voluntari (Guerra Civil) en l’exèrcit de la república i es destinat com a Cartògraf a la rereguarda de Terol on escriu “Unitats de xoc”. En acabar la guerra es internat en un

...
Continua llegint "Pere calders característiques" »

Anàlisi Mètrica i Temàtica: Oda a Espanya (Maragall) i Vora el Barranc (Llorente)

Llengua i literatura3,22 KB

Anàlisi de l'Oda a Espanya de Joan Maragall

Temes Centrals i Context (Modernisme)

L'Oda a Espanya s'emmarca en el Modernisme. La primera i l'última estrofa se centren en la qüestió lingüística, mentre que totes les altres al·ludeixen al desastre de la guerra, al patriotisme espanyol en general i a les seves nostàlgies.

Estructura i Mètrica Irregular

El poema consta de vuit estrofes de cinc versos, excepte la primera i la quarta, que són sextets. L'esquema mètric és força irregular, tot i que hi ha una tendència a l'octosíl·lab i el tetrasíl·lab.

Detalls Mètrics

  • Versos: Predomini d'octosíl·labs amb cesura o tetrasíl·labs. Són versos d'art menor.
  • Excepcions: Els versos 29, 34, 37, 39 i 41 són decasíl·labs, i el vers 32 és
...
Continua llegint "Anàlisi Mètrica i Temàtica: Oda a Espanya (Maragall) i Vora el Barranc (Llorente)" »

Accentuació i grafia en català

Llengua i literatura3,99 KB

Accent diacrític

be (animal) - bé (correcte). Deu (cardinal) - déu (divinitat). Es (pronom) - és (ésser). Ma (possessiu) - mà (extremitat). Mes (part de l'any) - més (quantitat). Mon (possessiu) - món (univers). Pel (contracció) - pèl (filament). Que (relatiu/conjunció) - què (relatiu precedit de preposició/interrogatiu). Se (pronom) - sé (saber). Si (condicional) - sí (afirmació). Sol (astre). Sòl (terra). Son (dormir) - són (ésser). Te (herba) - té (tenir). Us (pronom) - ús (acció d'usar). Vos (pronom feble) - vós (pronom fort).

Accentuació

Agudes; é: futurs verbals; faré. Alguns mots; puré, ximpanzé, consomé. Derivats de bé; també, gairebé. Derivats de té; conté, manté. Derivats de vé; prové, convé. è;
...
Continua llegint "Accentuació i grafia en català" »