Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant

En l'obra, la veu narrativa és interna, narra en primera persona i seguint un ordre cronològic. Es tracta, per tant, d'un monòleg autobiogràfic. Les característiques en són que no hi ha referències al temps ni espai de l'enunciació, els records s'expressen en passat, amb referències puntuals al present de l'enunciació. La narració segueix un ordre cronològic, però sense referències puntuals precises. La focalització de la veu narrativa interna fixa limita la visió del món, està filtrada per la visió de qui narra, la Colometa. Podem trobar un efecte retòric de la veu narrativa (exclamacions, interrogacions, lèxic valoratiu i expressiu, figures retòriques,...

La Plena Normalitat de la Llengua Catalana al Segle XV

Els prehumanistes van influir en la llengua administrativa i en la construcció de l'estàndard cancelleresc al segle XIV. El segle XV contempla la normalitat del català, que assoleix la plenitud fins i tot en l'àmbit de la poesia lírica. Aquest fet es va produir amb una visió més realista de l'amor, la crisi dels valors feudals i el distanciament de la llengua poètica d'autors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi respecte del provençal de la tradició trobadoresca. Autors posteriors utilitzen una llengua poètica més lliure de provençalismes.

Les tensions polítiques i socials a Catalunya contrasten amb la puixant burgesia valenciana, que converteix València en una ciutat de...

Els Inicis Poètics d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà neix per a la literatura de la Renaixença com a poeta. És un poeta amb un món personal, que insisteix en temàtiques i en personatges que es relacionen amb les seves pròpies experiències. Alguns dels seus primers poemes tenen fins i tot intenció patriòtica catalanista. En el fons, Guimerà guarda en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació al país acceptat i sap expressar-los en les seves obres poètiques i teatrals. Per això s'explica la preferència pels personatges marginats.

L'Impacte als Jocs Florals i l'Estil Narratiu

Quan Guimerà presenta algunes de les seves composicions poètiques als Jocs Florals, en què acabarà sent el Mestre en Gai Saber, aconsegueix...

L'estiu de 1907 Joan Puig i Ferreter va acabar d'escriure a Alcover el drama que porta per títol Aigües Encantades. Tenia 25 anys i ja es va convertir en una de les persones més importants del teatre català amb les obres que publica 1904 i 1906. P i F s'inclou dins del grup de dramaturgs més innovadors i originals de la generació modernista, el regeneracionista vitalista, un dels corrents del modernisme que representa una renovació important del teatre. Gràcies a la influència de l'autor noruec, Pif elabora el que es va anomenar teatre d'idees, un teatre polític amb voluntat regeneracionista. Els seus drames realistes plantejaven situacions socials conflictives i de revolta davant les injustícies concretades en l'enfrontament entre...

L'Encís Fugitiu (Maria Antònia Salvà): Anàlisi

L'Encís que fuig de Maria Antònia Salvà explora la relació entre la bellesa, la natura a la primavera (desglaç) i el pas del temps. La personificació d'elements naturals acompanya el to poètic.

Anàlisi per Versos

• Vers 1: "boira que al cim vas fregant volandera."
• Vers 2: "flaire que passes amb l'ala del vent."
• Versos 3 i 4: "falguera dius ta cançó per rocosa la pendent (signe de neu)"

Els versos principals parlen de la bellesa i relacionen poder i joventut. El vers 8 diu: "veig la bellesa qui passa i somriu." El vers 6, tot i que menys destacat, expressa: "com fresc vostre encís fugitiu." La bellesa es presenta com un personatge a través de la natura.

S'elogia la bellesa efímera i passatgera...

Josep Carner: Vida i Obra

L’obra de Josep Carner comprèn diverses etapes que podríem delimitar així:

L’aprenentatge. El Modernisme (1896-1905)

Foren els anys d’aprenentatge on Carner provà tots els gèneres literaris (narració, conte, poesia i teatre). El 1904 fou un any molt important, doncs a part d’acabar les dues carreres, publicà el seu primer llibre de poesia, El llibre dels poetes. En aquesta època segueix els corrents propis de la restauració: Bécquer (Rimas y Leyendas), Campoamor, Verdaguer (Canigó), Guimerà (Terra baixa). Vers el 1900 Carner reflexionà sobre la poesia i la situació del poeta de tal manera que va fer un pas cap al modernisme. La reflexió començà amb la sacralització del poeta que està en conflicte...

CAPÍTOL 1: El Violí i la Memòria

Desembre de 1991. La protagonista no pot dormir a causa dels records. Aquest violinista no és altre que el pretext del so del violí, el so de l’obra que toca. Representa l’element concupiscent als camps de concentració nazis. A la novel·la, l’autora vol incorporar la dimensió sensorial, un corol·lari a l’extensió poètica. Es tracta de l'últim violí de la família, que serveix per presentar la història i crear expectatives sobre el seu passat.

Apareixen unes fotocòpies gràcies a les quals sabem que l’oncle d’aquesta dona és el lutier que va fer el violí seguint les mides del Stradivarius. Això ens presenta un triangle de personatges:

• El violinista (protagonista del primer capítol)

Conceptes Clau de Llengua i Literatura

Recursos Comunicatius Estereotipats

Quan parlem, molt sovint fem servir recursos comunicatius estereotipats:

• Onomatopeies: paraules que intenten reproduir els sons i els sorolls de la realitat.
• Interjeccions: paraules invariables que equivalen a una oració, que presenten una entonació exclamativa. N’hi ha de pròpies i d’impròpies (paraules que originàriament pertanyen a altres categories lèxiques, com ara som-hi!).
• Locucions i frases fetes: seqüències de paraules que tenen un significat unitari, les més peculiars de les quals s’anomenen modismes. Es classifiquen segons la categoria del mot equivalent: locucions nominals, adjectivals, adverbials i verbals (que també s’anomenen frases fetes)

Anàlisi de Poemes Catalans

1. És quan dormo que hi veig clar -> Josep Vicenç Foix / Tema: A través dels somnis es pot comprendre la realitat. [Estructura externa]: 3 estrofes, 10 versos, heptasíl·labs, rima consonant i cadenacreuada, 7a, 7b', 7a, 7b', 7a, 7b', 7b', 7a, 7a, 7b'.

Figures Retòriques

• Metàfora: “Dolça metzina”, “Mato el monstre”, “Poso la meva bandera”
• Paradoxa: “Dolça metzina”
• Imatge: “El casalot del pirata és un ample girasol”
• Paral·lelisme: (Mateixa estructura) - Al començament de cada vers “És quan…”

2. Assaig de càntic en el temple -> Salvador Espriu / Tema: Amor a la pàtria malgrat totes les penúries que està passant. [Estructura externa]: 20 versos anisosil·làbics de mètrica irregular...