Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Primària

Anàlisi de la veu narrativa i els símbols a La plaça del Diamant

Llengua i literatura1,57 KB

Descriu les característiques de la veu narrativa en La plaça del Diamant

En l'obra, la veu narrativa és interna, narra en primera persona i seguint un ordre cronològic. Es tracta, per tant, d'un monòleg autobiogràfic. Les característiques en són que no hi ha referències al temps ni espai de l'enunciació, els records s'expressen en passat, amb referències puntuals al present de l'enunciació. La narració segueix un ordre cronològic, però sense referències puntuals precises. La focalització de la veu narrativa interna fixa limita la visió del món, està filtrada per la visió de qui narra, la Colometa. Podem trobar un efecte retòric de la veu narrativa (exclamacions, interrogacions, lèxic valoratiu i expressiu, figures retòriques,...

Continua llegint "Anàlisi de la veu narrativa i els símbols a La plaça del Diamant" »

Ausiàs March i la Literatura Catalana del Segle XV

Llengua i literatura10,57 KB

La Plena Normalitat de la Llengua Catalana al Segle XV

Els prehumanistes van influir en la llengua administrativa i en la construcció de l'estàndard cancelleresc al segle XIV. El segle XV contempla la normalitat del català, que assoleix la plenitud fins i tot en l'àmbit de la poesia lírica. Aquest fet es va produir amb una visió més realista de l'amor, la crisi dels valors feudals i el distanciament de la llengua poètica d'autors com Andreu Febrer i Jordi de Sant Jordi respecte del provençal de la tradició trobadoresca. Autors posteriors utilitzen una llengua poètica més lliure de provençalismes.

Les tensions polítiques i socials a Catalunya contrasten amb la puixant burgesia valenciana, que converteix València en una ciutat de...

Continua llegint "Ausiàs March i la Literatura Catalana del Segle XV" »

Àngel Guimerà: De la Poesia al Drama Realista i l'Èxit Internacional

Llengua i literatura4,79 KB

Els Inicis Poètics d'Àngel Guimerà

Àngel Guimerà neix per a la literatura de la Renaixença com a poeta. És un poeta amb un món personal, que insisteix en temàtiques i en personatges que es relacionen amb les seves pròpies experiències. Alguns dels seus primers poemes tenen fins i tot intenció patriòtica catalanista. En el fons, Guimerà guarda en la seva intimitat els conflictes del procés d'adaptació al país acceptat i sap expressar-los en les seves obres poètiques i teatrals. Per això s'explica la preferència pels personatges marginats.

L'Impacte als Jocs Florals i l'Estil Narratiu

Quan Guimerà presenta algunes de les seves composicions poètiques als Jocs Florals, en què acabarà sent el Mestre en Gai Saber, aconsegueix...

Continua llegint "Àngel Guimerà: De la Poesia al Drama Realista i l'Èxit Internacional" »

Personatges i Temes a 'La Plaça del Diamant'

Llengua i literatura3,38 KB

Personatges Principals

Natàlia/Colometa

En Colom, que es pot interpretar com que els coloms li usurpen la identitat. Quan es relaciona amb l'Antoni, l'adroguer, ell li dirà Natàlia altra vegada, però no suposarà una recuperació de la identitat. Haurà de passar el temps i els esdeveniments. Un dia escriurà a la porta de l'antiga casa "Colometa" per restituir la seua identitat. En eixe moment ja és Natàlia, la que naix, la que trenca amb el passat.

Quimet

Un ebenista que es casa amb Colometa, s'identifica amb la República i mor a la guerra. Colometa farà una descripció caricaturesca. És dominant, manipulador, egocèntric, irresponsable i somiatruites.

Antoni

Colometa el descriurà d'una manera objectiva i positiva. Bondadós, discret,

...

Continua llegint "Personatges i Temes a 'La Plaça del Diamant'" »

Aigües Encantades: Drama Modernista Català

Llengua i literatura3,61 KB

L'estiu de 1907 Joan Puig i Ferreter va acabar d'escriure a Alcover el drama que porta per títol Aigües Encantades. Tenia 25 anys i ja es va convertir en una de les persones més importants del teatre català amb les obres que publica 1904 i 1906. P i F s'inclou dins del grup de dramaturgs més innovadors i originals de la generació modernista, el regeneracionista vitalista, un dels corrents del modernisme que representa una renovació important del teatre. Gràcies a la influència de l'autor noruec, Pif elabora el que es va anomenar teatre d'idees, un teatre polític amb voluntat regeneracionista. Els seus drames realistes plantejaven situacions socials conflictives i de revolta davant les injustícies concretades en l'enfrontament entre...

Continua llegint "Aigües Encantades: Drama Modernista Català" »

L'Encís Fugitiu: Anàlisi i Temes Clau de Maria Antònia Salvà

Llengua i literatura3,43 KB

L'Encís Fugitiu (Maria Antònia Salvà): Anàlisi

L'Encís que fuig de Maria Antònia Salvà explora la relació entre la bellesa, la natura a la primavera (desglaç) i el pas del temps. La personificació d'elements naturals acompanya el to poètic.

Anàlisi per Versos

  • Vers 1: "boira que al cim vas fregant volandera."
  • Vers 2: "flaire que passes amb l'ala del vent."
  • Versos 3 i 4: "falguera dius ta cançó per rocosa la pendent (signe de neu)"

Els versos principals parlen de la bellesa i relacionen poder i joventut. El vers 8 diu: "veig la bellesa qui passa i somriu." El vers 6, tot i que menys destacat, expressa: "com fresc vostre encís fugitiu." La bellesa es presenta com un personatge a través de la natura.

S'elogia la bellesa efímera i passatgera...

Continua llegint "L'Encís Fugitiu: Anàlisi i Temes Clau de Maria Antònia Salvà" »

Josep Carner: Vida i Obra del Poeta Català

Llengua i literatura4,09 KB

Josep Carner: Vida i Obra

L’obra de Josep Carner comprèn diverses etapes que podríem delimitar així:

L’aprenentatge. El Modernisme (1896-1905)

Foren els anys d’aprenentatge on Carner provà tots els gèneres literaris (narració, conte, poesia i teatre). El 1904 fou un any molt important, doncs a part d’acabar les dues carreres, publicà el seu primer llibre de poesia, El llibre dels poetes. En aquesta època segueix els corrents propis de la restauració: Bécquer (Rimas y Leyendas), Campoamor, Verdaguer (Canigó), Guimerà (Terra baixa). Vers el 1900 Carner reflexionà sobre la poesia i la situació del poeta de tal manera que va fer un pas cap al modernisme. La reflexió començà amb la sacralització del poeta que està en conflicte...

Continua llegint "Josep Carner: Vida i Obra del Poeta Català" »

Anàlisi i Resum dels Capítols 1, 2 i 3 d'El Violí d'Auschwitz

Llengua i literatura4,02 KB

CAPÍTOL 1: El Violí i la Memòria

Desembre de 1991. La protagonista no pot dormir a causa dels records. Aquest violinista no és altre que el pretext del so del violí, el so de l’obra que toca. Representa l’element concupiscent als camps de concentració nazis. A la novel·la, l’autora vol incorporar la dimensió sensorial, un corol·lari a l’extensió poètica. Es tracta de l'últim violí de la família, que serveix per presentar la història i crear expectatives sobre el seu passat.

Apareixen unes fotocòpies gràcies a les quals sabem que l’oncle d’aquesta dona és el lutier que va fer el violí seguint les mides del Stradivarius. Això ens presenta un triangle de personatges:

  • El violinista (protagonista del primer capítol)
...
Continua llegint "Anàlisi i Resum dels Capítols 1, 2 i 3 d'El Violí d'Auschwitz" »

Recursos Comunicatius, Mètrica i Composicions Poètiques

Llengua i literatura2,97 KB

Conceptes Clau de Llengua i Literatura

Recursos Comunicatius Estereotipats

Quan parlem, molt sovint fem servir recursos comunicatius estereotipats:

  • Onomatopeies: paraules que intenten reproduir els sons i els sorolls de la realitat.
  • Interjeccions: paraules invariables que equivalen a una oració, que presenten una entonació exclamativa. N’hi ha de pròpies i d’impròpies (paraules que originàriament pertanyen a altres categories lèxiques, com ara som-hi!).
  • Locucions i frases fetes: seqüències de paraules que tenen un significat unitari, les més peculiars de les quals s’anomenen modismes. Es classifiquen segons la categoria del mot equivalent: locucions nominals, adjectivals, adverbials i verbals (que també s’anomenen frases fetes)
...
Continua llegint "Recursos Comunicatius, Mètrica i Composicions Poètiques" »

Anàlisi de Poemes Catalans: Foix, Espriu, Estellés

Llengua i literatura3,96 KB

Anàlisi de Poemes Catalans

1. És quan dormo que hi veig clar -> Josep Vicenç Foix / Tema: A través dels somnis es pot comprendre la realitat. [Estructura externa]: 3 estrofes, 10 versos, heptasíl·labs, rima consonant i cadenacreuada, 7a, 7b', 7a, 7b', 7a, 7b', 7b', 7a, 7a, 7b'.

Figures Retòriques

  • Metàfora: “Dolça metzina”, “Mato el monstre”, “Poso la meva bandera”
  • Paradoxa: “Dolça metzina”
  • Imatge: “El casalot del pirata és un ample girasol”
  • Paral·lelisme: (Mateixa estructura) - Al començament de cada vers “És quan…”

2. Assaig de càntic en el temple -> Salvador Espriu / Tema: Amor a la pàtria malgrat totes les penúries que està passant. [Estructura externa]: 20 versos anisosil·làbics de mètrica irregular...

Continua llegint "Anàlisi de Poemes Catalans: Foix, Espriu, Estellés" »