Ortografia de les oclusives i sibilants en català

Les oclusives: p/b, t/d i c/g

L’escriptura de les grafies p/b, t/d i c/g (consonants oclusives) no presenta cap problema quan apareixen a principi de síl·laba. En canvi, quan es troben en posició de final de síl·laba, es pronuncien de la mateixa manera.

P/B, T/D, C/G a final de paraula

Escrivim p/t/c després de vocal tònica o de diftong tònic. Atenció amb les paraules que no quadren, ja que són excepcions:

• Inic i oblic fan el femení amb -qua.
• Innocu o promiscu fan el femení amb -cua.

Després de consonant o de vocal àtona, en canvi, escrivim la mateixa lletra que apareix en els derivats.

No són comprovables per derivació paraules com ara: sumand, subtrahend, baluard, tord, rang, míting, púding, etc. Hi ha paraules que no segueixen la norma de la derivació: són paraules que acaben en -c en lloc de -g. És el cas de la primera persona del present d’indicatiu, que acaba en -nc: vinc, venc, entenc, comprenc, etc.

Altres exemples: mànec (mànega), feréstec (feréstega), préssec (presseguer), ànec (ànega), rònec (rònega), càrrec (càrrega), espàrrec (esparreguer), fàstic (fastiguejar), aràbic (aràbiga).

Els gerundis acaben en -nt. Els adjectius plans que fan el femení en -da acaben en -d.

Els mots acabats en -fag, -fug i -leg acaben en -g.

Cal escriure la p i la b darrere d’una m tot i que no es pronunciïn. Cal escriure la t i la d darrere d’una n tot i que no es pronunciïn: profund (profunditat), pont (pontet), desmunt (desmuntar). Paraules que s’escriuen sense -t final.

La essa sorda: s, ss, c i ç

La essa sorda es pot escriure amb les lletres s, ss, c, ç. Podem agrupar aquestes lletres en dos grups diferents —s/ss, d’una banda, i c/ç, de l’altra— i, en certa manera, podem dir que cada mot s’inclou en un d’aquests dos grups.

Per saber si el so de la essa sorda s’ha d’escriure amb s/ss o bé c/ç, cal tenir en compte que hi ha moltes paraules que coincideixen amb altres llengües romàniques. Així, si en italià, francès o castellà van amb z, c o ç, en català van amb c o ç. I si en una altra llengua romànica van amb s, en català van amb s o ss.

Els mots compostos amb fons, dins i trans s’escriuen amb una s però s’han de pronunciar amb essa sonora: enfonsar, endinsar, transistor, transitar, etc.

Canvis ortogràfics en els verbs

Tots els verbs de la primera persona del singular de l'indicatiu acabats amb "c" canvien la "c" per una "g" en els temps següents: si la primera persona del present acaba amb "c", el passat simple s'escriu amb "g".