Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Estructura i característiques de la notícia, el reportatge, la crònica i l'entrevista

Llengua i literaturaActualitzat el 3,17 KB

La Noticia.

La notícia, juntament Amb el reportatge, és un dels Gèneres informatius de què disposen els mitjans de comunicació

per a comunicar fets i esdeveniments d’actualitat als lectors.

Estructura de la noticia:

— Titular: està format per un Títol breu i de vegades un subtítol.

— Subtítol. Frases que Ressalten altres idees importants de la notícia.

— Autor: Nom del periodista , Lloc de la redacció.

— Entrada o lead: Primer paràgraf de la notícia i s’hi resumeix la Informació més important.

— Cos: Desenvolupa el que s’ha Avançat en l’entrada.

El reportatge.


El reportatge és un gènere periodístic que pertany al grup dels Gèneres informatius, igual que la notícia. Es

distingeix de la notícia per l’extensió,...

Continua llegint "Estructura i característiques de la notícia, el reportatge, la crònica i l'entrevista" »

Paraules planes acabades en diftong

Llengua i literaturaActualitzat el 1,4 KB

vine,corre,obre,omple semxr acaben amb e. Jeure,neixere, i néixer canvien la vocal xa (1a silaba àtona). Collir,sortir,cosir,tossir i escopir + derivats o àtona i u tònica. No accentuem agudes amb diftong (menjeu) i si accentuem planes amb diftong (parlàveu).Prep fortes:: contra,durant,malgrat,entre,fins,segons,sense,excepte,Compostes cap a, des de,fins a.

coordinació: copulatives (i,ni) disjuntives (o,o bé, o si no) explicatives(és a dir,osigui) adversatives(però, en canvi,tanmateix)distributives(ni...Ni, o...O, tan aviat...Com, o solament, … sinó que)


Mots patrimonials, cultismes i comunicació verbal i no verbal

Llengua i literaturaActualitzat el 4,14 KB

Comunicació VERBAL I NO VERBAL:
verbal:mitjançant les paraules
no verbal:sense paraules,amb expresio de la cara,la mirada,el moviment de les mans,la postura del cos,la forma de vestir,la veu...
La conversa:activitat espontanea entre dos o mes interlocutors on i intervenen elements verbals i no verbals.La conversa es regula mentre es desenvolupa i te lloc en directe i por torns.
ESTRUCT.DELA CONVERSA:
obertura:comença per salutacions,preguntes,exclamacions.
cos:part central,constitueix l'objectiu de la conversa.
tancament:per finalitzar-la s'utilitzen formules habituals de comiat.

LA LLENGUA EN LA CONVER INFORMAL:

una de les característiques de la llengua oral es improvisació.+subjecta a canvis.porten sovint a pasar dun tema a un altre:
-us d'onomatopeies
...
Continua llegint "Mots patrimonials, cultismes i comunicació verbal i no verbal" »

Romanticisme i Renaixença a la literatura catalana i valenciana: autors i obres

Llengua i literaturaActualitzat el 3,82 KB

El Romanticisme es mov.artistic cultural que s'estén per euro. durant els 1rs decennis del s.xix. Va originar renovacio profunda basada premisses s.: Exaltacio sent. i emoc., i oposicio a la separa. entre la raó i el sent., el k es real i irreal. Reindivica. llibertat creadora, Defensa sujectiv, individulisme i el culte al jo. Interes trad.popu. i llengues nacion. Defensa nacionalisme, xk els rom. propenguen lliber. pobles, k va donar lloc a 2 corrents dif: Rom. liberal, defensor de l'ideari de la Rev.Fran, i Rom. conservador, garant d valors tradicional. Recerca  inspiració en cultu exòti., i en el passat medieval. També llocs intactes i la innocència dels habitants del món rural. El Rom va arribar a nostres terres mitjan segle i...

Continua llegint "Romanticisme i Renaixença a la literatura catalana i valenciana: autors i obres" »

Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia i lèxic

Llengua i literaturaActualitzat el 4,21 KB


Varietats funcionals bàsiques

Els registes formals

Els registres formals es caracteritzen per la ponúncia acurada, selecció del lèxic apropiat, la construcció sintàctics més o menys llarg i lús de diverses estratègies pròpies de la retòrica.

Registres formals més importants:

  • El registre científic i registre tècnic

  • Registre literari

  • Registre jurídic i administratiu

Els registres informals

Els registres informals es caracteritzen per l'espontaneïtat i la improvisació, els canvis sobtats de tema, les repeticions i els sobreentesos.Sovint el lèxic és imprecís.

Registres informals més importants:


 Dialectes nord- occidental: comprèn Andorra, comarques occidentals de Catalunya (Lleida) i la Franja...

Continua llegint "Característiques del dialecte balear: fonètica, morfologia i lèxic" »

Subjecte elíptic i tipus de subjecte en l'oració

Llengua i literaturaActualitzat el 1,51 KB

Una oració és un tipus d'enunciat que es caracteritza per:

La presencia d'un verb en forma personal, l'organització en dos constituents bàsics: el predicat i el subjecte.
El predicat es necessari sempre, però el subjecte hi ha diverses possibilitats: subjecte explícit anteposat al predicat (en Martí rega les plantes)
Subjecte explícit postposat al predicat (Han trucat els de la companyia del gas)
explícit intercalat entrearrow-10x10.Png dues parts del predicat (demà els taxistes farem vaga)
Subjecte implícit (En Joan pensava que en Joan aprovaria)
Inexistència de subjecte en els verbs dits impersonals (plovia a bots i barrals) 
La concordança en persona gramatical i nombre entre el verb en forma personalarrow-10x10.Png i el subjecte.

Diftongs i hiats en català: regles de diftong creixent i decreixent

Llengua i literaturaActualitzat el 2,98 KB

Indicatiu

PresentPerfetImperfetPlusquamperfetPasat Simple

canto

cantes

canta

cantem

canteu

canten

he cantat

has

ha

hem

heu

han

cantava

cantaves

cantava

cantàvem

cantàveu

cantaven

havia cantat

havies

havia

havíem

havíeu

havien

cantí

cantares

cantà

cantàrem

cantàreu

cantaren

Subjuntiu

Formes no personals


Indicatiu

Subjuntiu

Indicatiu menjar

Subjuntiu

DIFTONGS
DECREIXENTS:
1. Un diftong és decreixent quan combinen una vocal forta (a, e, o) amb una vocal feble (i, u),
o bé dues febles en la mateixa síl·laba.
Aquesta combinació només es trencarà (HIAT), és a dir, anirà en síl·labes separades, quan
la feble (i, u) sigui TÒNICA, aleshores s'haurà d'assenyalar amb un accent o una dièresi.
CREIXENTS:
2. Un diftong és creixent quan combinen una vocal feble (i, u )...

Continua llegint "Diftongs i hiats en català: regles de diftong creixent i decreixent" »

Ferran Torrent, Joan Palau i Fabre i Mercè Rodoreda: autors catalans

Llengua i literaturaActualitzat el 1,55 KB

ferran torrent:
la seua tendensia literaria es periodista i escritor. L'obra es duna noela no empreñeu el comisari,un negre amb saxo(1989).Com a periodista es consta la seua presensia en els mitjans de comunocasio a traves d'artistes,croniques i comentaris.En els últims añs ha escrit una triogia de grax exit ,que presenta ,de forma caricaturistzada, la societat valenciana actual. A participat en diversos guions de radio i cinema!
Joan palau i fabre
(1917)es un poeta,narrador,assegiuesta i dramaturg.Es considerat un dels maxims exsperts internacionals sobra l'obra i la personalitat d Picassó,de les quals ha fet estudis que han estat traduits a una desena de llengües.Ha estat guardat amb diversos premis,ha traduit obres de rimband i de balzac,
...
Continua llegint "Ferran Torrent, Joan Palau i Fabre i Mercè Rodoreda: autors catalans" »

Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català

Llengua i literaturaActualitzat el 2,74 KB

Els préstecs i els neologismes: les llengües amplien permanent ment Els seus repertoris lexics amb la finalitat d’adaptar-los a les noves Necessitats comunicatives. Els Neologismes: son paraules formalment noves que es creen per a designer Concepts o objectes nous. Es poden generar de diverses maneres: - per derivació: Afegint prefixos o sufixosa una paraula ja existent. – per composició: unint Dues paraules que ja existien, o unint element presos del llatí o del grec. Aquest darrer tipus s’anomena composició culta. – per siglació: unint les Primeres lletres d’altres paraules.

Els préstecs: son Paraules que s’incorporen a una llengua procedents d’una altra davant de la Necessitat de designar conceptes nous. Al llarg de...

Continua llegint "Neologismes i préstecs: formació i tipus de paraules noves en català" »

Pirámide social de l'Edat Mitjana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,34 KB

L'Edat Mitjana prove dels renaixentistes, esta vist com un oeriode d'època bàrbar entre dues de modeliques: la romana i el Renaixement mateix. És la època del refinat amor cortes, del sobrí i del espiritual art ROMàntic, o del sumptuós art Gòtic. Distingim l'alta Edat Mitjana (fins l'any 1000) i la baixa Edat Mitjana (a partir de l'any 1000).

Trets comuns des de un punt de vista social:
-Piramide social molt estricte. Implantació del feudalisme, que és un sistema polític que te a veure amb la propietat rural.
-Entra al segle VIII, una nova força política i cultural que canviara per sempre el destí d'Europa: l'Islam.
-La progressiva ascensió de la burgesia i la importancia consegüent de la ciutats. 
-Li donen importancia al concepte
...
Continua llegint "Pirámide social de l'Edat Mitjana" »