Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Catalan T.5

Llengua i literatura2,37 KB

Adj. De 2 terminacions : adjectiu que te una forma per al masculi i una per al femeni singular
Adj de 1 terminacio : Adjectiu que te una unica forma per al masculi singular i per al demen singular
Adj especificatiu : valor de l’adjectiu quan remarca una qualitat o un estat del nom que el distingeis dels altres
Adj explicatiu: valor de l’adjectiu quan destaca una qualitat del nom.
Comparacio : Figura retorica que consisteix a posar en relacio dues realitats a partir d’algun element que es considera que tenen en comu
Diftong : Grup de 2 vocals seguides que es pronuncien en una mateixa sil·laba
Diftong decreixent : ai,ei,ii,oi,ui,au,eu,iu,ou,uu
Diftong creixent :qua,qüe,qüi,quo,gua.güe,güi,guo
Hiat : Grup de dues vocals seguides que es pronuncien...
Continua llegint "Catalan T.5" »

Paraules en català que comencen per y

Llengua i literatura3,09 KB

Oració (conjunt de paraules ordenades amb significat propi)


Oració SIMPLE (oració amb un sol verb en forma personal i una sola estructura).

ELS SINTAGMES: sv,sn,sadj,sprep,sadv.

COMPLEMENTS DEL VERB:

Catr: complement obligatori dels verbs ser, estar, semblar.
CD: sintagma nominal que expressa l'entitat sobre qui recau l'acció.
CI: sintagma preposicional que és necessari completar el sentit de l'oraciói que comença per a i designa el destinatari de l'acció.
CRV: sintagma preposicional què es necessari per completar el sentit de l'oració o qie comença per una prep adient al verb. 
CC: complement optatiu que aporta una informació adicional.
CPRED: complement optatiu que modifica el subjecte o CD.

SENTIT FIGURAT (és la significació que se
...
Continua llegint "Paraules en català que comencen per y" »

La balada de la garsa i l'esmerla comentari de text

Llengua i literatura2,26 KB

el poema que toto seguit vaig a comentar es el poema la balada de la garsa de corella va neixa a València es un poeta del Segle XV es el primer poeta que escriu en llengua catalana i te influencia del Renaixement en el Segle XV comença a desapareixer la societat feudal,es pasa d'una economia d'agricultura a una ecoonomia basada en el comerç sorgeix una nova classe social la burgesia la qual deixa de viure en el medi rural i marxa als nuclis urbans anomenades ciutats,els nous gustos de la cort i la negació de l'església per temes com l'amor cortes van acabar amb el fi de la literatura trobadoresca a tota Europa menys a Catalunya el genere literari es una balada la qual es feia servir la ala literatura trobadoresca per contar histories d'
...
Continua llegint "La balada de la garsa i l'esmerla comentari de text" »

Teatre esteticista

Llengua i literatura968 bytes

teatre modernista  gènere tatral que és una renovació profunda en el Modernisme gràcies als corrents. Dues tendències: Teatre regeneracionista: teatre d'idees que escenifica els conflictes entre l'artista i la societat. Teatre esteticista: d'influència simbolista. // (noucentisme) poesia gènere més conreat durant el noucentisme, perquè permet un treball formal i lingüístic, que pretén aconseguir la perfecció en l'espressió i en la forma. Carac. Perfecció formal, submisió de la llengua, presentació d'un món idealitzat, predomini de la descripció de llocs, anàlisi de la natura, visió platònica de l'amor... Autor Josep carner( bcn 1884-brusel-les 1970) els frits nombrosos Carles riba ( BCN 1893-1959)

Mots joquer

Llengua i literatura3,56 KB

NORMES LINGÜÍSTIQUES:

El verb-
(Mode)Diferencia entre lexposició dideeas(indicatiu)els desitjos o dubtes(subjuntiu)i les ordres(imperatiu) Camino-Indicatiu, Camínés-subjuntiu Camina-imperatiu si es una ordre.

Verbs Irregulars-
Present Indicatiu-Agraïm,Agraïu, Pre.Sub(Igual1)Pasa.Simp-Agraïes,Agraïen. Imper.Indi-Agraïa,Agraïes,Agraïen. Imper.Sub-Agraïssis,Agraïssin
Partí-Agraït.

Ledequació i els registres Lingüistics-
Formal/Culte-Estàdard(neutre i mitjà) Informal/Col·loquial (o familiar).Vulgar.

B/V.
B- 1r-Devant de I o R 2n-Derrera de M. 3r-Quant en una mateixa família de mots, alternen p i b.
V- 1r- Derrera de N. 2n-En terminacions, Ava-avés. 3r- En les formes del verb Haver 4rt- Quant en una mateixa família de mots, alternen...

Continua llegint "Mots joquer" »

Udicom en València

Llengua i literatura2,23 KB

Al segle XV, la poesia va arribar al punt més elevat gràcies a les obres de Jordi de Sant Jordi, Joan Roís de Corella i Ausiàs March (autor més important).

Ausiàs March va ser el 1 poeta que va escriure en llengua genuinament catalana. Va trencar amb la tradició anterior (poesia trobadoresca). La seva poesia es el 1 pas cap a la poesia moderna.

La seva poesia gira al voltant dels temes del bé i el mal, el bon i el mal amor, el pecat i la virtut, el dolor i la mort i la lluita amb si mateix. El tema Amorós és el que ocupa més espai en l'obra.

Els senyals més característics que usa són Plena de Seny i Llir entre Cards. L'amor que transmet sempre és intel·lectualitzat i idealitzat. Hi distingeix 3 tipus d'amor: l'honest (ànima humana)...

Continua llegint "Udicom en València" »

Atribut enfatic

Llengua i literatura2,2 KB

1Subjecte

a)indeterminat--> en. Sota la teulada hi nien orenetes. Cada primavera n'hi nien.

b)si porta determinant quantificador o indefinit-->en

2.CN

a)si va intrduit per de-->en.Dona-li una oliva, pero vigila que no se n'empassi el pinyol.

3.CD

a)indeterminat-->en.Abans em comprava flors, pero ja no me'n compro

b)determinant quantificador o indefinit-->en. Aquestes vacances has llegit dos llibres? Sí, n'he llegit dos.

c)si porta un determinant Àrtic,demos, poss-->el,la,les,els. Planxa la camisa i penja-la

d)si es neutre o una oració-->ho. M'ha explicat que li prepara una sorpresa, pero no ho diguis.

4.Atribut

a) indeterminat-->ho.L'examen era difícil, pero no ho semblava.

b)si porta un det art, dem, poss-->el,la,els,les....

Continua llegint "Atribut enfatic" »

Salt de falla poesia

Llengua i literatura1,69 KB

Cubisme: elabora una obra artística a partir dels elements que formen la realitat, després de descompondre'ls i desordenar-los. Ex: cal·ligrama i el salt de falla.

Futurisme: Valora el progrés industrial i la nova tecnologia, amb la voluntat de crear un món nou i de trencar amb el pasat. Se senten atrets per les màquin es. En literatura, suprimeixen el signes de puntuació i alteren minúscules i majúscules.
Dadaisme: Radicalització del Cubisme i del Futurisme. Promouen allò que hi ha d'absurd, de primitiu i d'espontani en la realitat. L'atzar és a cabdal a l'hora de'expressar-se artísticament.
Surrealisme: Es basa en l'exploració dels elements del subsconcient, somni i de la imaginació. Comprèn pintura i poesia.

Tècniques avantguardistes
...
Continua llegint "Salt de falla poesia" »

Pronoms febles

Llengua i literatura4,04 KB

 d.consonant        

d.vocal                  r.consonant/diftong

                             r.vocal       

 me'l quedo me l'emporto ven-me'l deixa-me'l 
 te la pendré te l'han donada aprèn-te-la estudia-te-la
ens els camviarem ens els ofereixen quedem-nos-els van prendre'ns-els
 us les guardaré us les arreglaré quedeu-vos-les van pendre-us-les
 m'ho diràs? m'ho ensenyaràs? admeteu-m'ho vol vendre-m'ho
 se'n queixen se n'han anat va penedir-se'n vaig-se'n
 els en deixen

 els n'hem deixat

 comprem-los-en un dóna'ls-en un
 ens en penedim ens n'adonem amem-nos-en vam riure'ns-en
 us hi conformeu? us hi aveniu? quedeu-vos-hi

 vam veure-us-hi

 la hi vaig
...
Continua llegint "Pronoms febles" »

Cronica Ramón muntaner

Llengua i literatura3,12 KB

cronica de Jaume I:parts i contingut:la 1º part es redactada a xativa en 1244,escriu els seus records i les conquestes a partir de 13 añys es molt detallada.2º part:redactada a Barcelona en 1274 conta records i els problemes que tingué amb els moriscos.
característiques:sentit religiós,conta parts intimes,cronica en la que descriu batalles,estima les seues terres.Escriu com parla,introdueix moltes paraules militars,esta escrit en NÓS MAJESTAD,hi ha molt de dialeg.Cronica de bernat desclot:treballava en la conselleria reial,tenia accés a tots els arxius de la corona.Li dedica quasi tota la cronica a pere el gran,manifesta un odi contra els francesos,intentaren invadir Catalunya i pere el gran els expulsà.Característiques:to epic(cavalleresc)
...
Continua llegint "Cronica Ramón muntaner" »