Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Bufar en caldo gelat eduard escalante

Llengua i literatura968 bytes

Teatre-teatre popular: defensaven l'ús de la llengua tal com es parla recollir a les expressions més vídeos i col·loquials. En els temes tractats la descripció de la vida quotidiana també hi havia teatre religiós popular. Ells i li més representatiu fou el sainet predominava el caràcter comiti burlesc en personals els típics de les classes populars i la teva dir que era preferentment amorosa.
Teatre culte:compartien els ideals i els criteris de la renaixença pretenien recuperar la literatura culta.els autors evitar l'ús de vulgarismes i castellanismes propis de la llengua popular i es van substituir amb arcaisme més medievals. Es caracteritzava el teatre romàntic que recreava ambients i  personatges històrics.
Eduard Escalante-
...
Continua llegint "Bufar en caldo gelat eduard escalante" »

Figures retòriques semàntiques

Llengua i literatura2,61 KB

Els recursos expressius 
Figures fòniques 
•Rima 
•al·literació (repetició pròxima de sons) 
•paranomàsia (repetició pròxima de grups fònics)  
•onomatopeia (imitació de sons reals) 
•jocs de paraules. 
Figures morfosintàctiques 
•paral·lelisme: repetició d'una mateixa estructura en diverses frases seguides. 
•anàfora: repetició de mots. 
•polisíndeton: presència repetida de conjuncions. 
•asíndeton: absència de conjuncions. 
•el·lipsi: supressió d'un element de l'oració. 
•hipèrbaton: alteració de l'ordre lògic de la frase. 
Figures semàntiques 
•metàfora: substituir un mot per un altre, que pertany a un camp semàntic diferent, entre els quals pot establir-se una relació analògica (és
...
Continua llegint "Figures retòriques semàntiques" »

Mot substantivat

Llengua i literatura2,32 KB

categoria gramatical:substantius,adjectius,verbs,pronoms,determinants,adverbis,

preposicions,conjuccions i interjeccions.
En podem estudiar la forma(morfologia), la funció(sintaxi) i el significat(semàntica).
La morfologia és la part de la linúística que estudia la forma o l'estructura interna de les paraule, es a dir, de manera són formades.
Hi ha mots que són formats per una par invariable(lexema o arrel) i una oart variable(morfema) que en dona la informacó sobre el gènere, nombre, el temps verbal...
Els substantius,adjectius,verbs,determinants i pronoms són variables perquè són formats per un lexema i un morfema.
La sintaxi es la part  de la lingistica que estudia la relació dels mots en una oració i la funció qaue hi fan. L'analisi
...
Continua llegint "Mot substantivat" »

Rima assonant i consonant

Llengua i literatura1,68 KB

La rima es un fenomen que consisteix en la repetició dels Sons a partir de la ultima vocal tònica de cada vers. Atenent els sons que es Repeteixen pot ser: consonant o assonant.

Les series mètriques son organitzacions rítmiques unitàries provinents De l’enllaç de diferents versos.

Tirallongues monorimes, series indeterminades de versos amb Una sola rima

Versos apariats, combinacions de dos versos que rimen en Consonant.

Tercet, combinació de tres versos encadenats que rimen en Consonant i poden formar estrofes pròpies.

Les estrofes son combinacions a partir de quatre versos Enllaçats per al menys dues rimes.

Quarteta i quartet, combinació de quatre versos amb una rima Consonant.

Quintet, conjunt de cinc versos d’art menor o major Enllaçats...

Continua llegint "Rima assonant i consonant" »

Varietat diafasica

Llengua i literatura2,95 KB

LLENGUA I PARLA: Llenguatge és una capacitat pròpia i comuna dels éssers humans. La llengua és la manifestació concreta d'aquesta capacitat. Una llengua és un istem aconvencional de signes que es manifesta quan es parla: acte de parla.
VARIACIÓ LINGÜISTICA: variacons dins d'una llengua les diferents formes de fer servir l'idioma segons l'origen geogràfic( variació diatòpica) i l'epoca historia (variació diacrònica) i segons per edat, sexe, etc del parlant (variació diastràtica) i opció triada segons el moment(variació diafàsica)
L'ESTANDARD: totes les llengües disposen d'una altra varietat de tipus formal: varietat estàndard. L'estàndard és una varietat comuna a tots els parlant que fa posible la comunicació entre ells,
...
Continua llegint "Varietat diafasica" »

Escenes eròtiques de tirant lo blanc

Llengua i literatura2,47 KB

MINORITZACIÓ LINGÜÍSTICA: és el procés pel qual una comunitat lingüística passa a estar subordinada a un altre grup lingüístic amb el qual comparteix un Març estatal. SUBSTITUCIÓ LINGÜÍSTICA: procés de desaparició d'una llengua o més d'una, com a conseqüència de la pressió  dominant d'una altra llengua. NOVEL·LES CAVALLERESQUES: no tenen elements meravellosos, els protagonistes són forts i valents dins la mesura humana i no tenen poders sobrehumans, els llocs on passa l'acció són concrets i corresponen a l'època de l'autor. LLIBRES DE CAVALLERIA: es caracteritzen per la presència d'elements meravellosos i inversemblants i perquè l'acció passa a terres exòtiques i en una èpoc intemporal. CURIAL E GÜELFA: obra anònima
...
Continua llegint "Escenes eròtiques de tirant lo blanc" »

Característiques de la renaixença

Llengua i literatura3,79 KB

-Antecedents romanticisme: Ilustració, r.Francesa e industrial.

-Angel Guimerà: ROMàntic Canari, parlava castellà, es trasllada amb mare a Barcelona. Obres valencíà: Mar i Cel, Terra Baixa (Obres representades TEATRE)=> Característiques: Final tràgic, defensa llibertat, Març exòtic, passats històrics, sentiments desmesurats, passions violentes, anhels impossibles.

-Característiques romanticisme: Subjectivitat, llibertat, sentiments desmesurats, melangiosos, passat medieval, paisatge, cultura popular.

-Canigó: poema narra orígens Catalunya, el primer comte d Catalunya (Tallaferro) i lluita vs musulmans. Obra + important J.V. Escrita vers no poesia.

-Jacint Verdaguer: Retor ROMàntic Català renaixença catalana. Canigó i Atlàntida....

Continua llegint "Característiques de la renaixença" »

Característiques de l'escola mallorquina

Llengua i literatura2,63 KB

L'Escola Mallorquina fou un grup de poetes illencs que es caracteritzen per una poesia vinculada als clàssics grecs i llatins, com també a la tradició poètica pròpia de la zona.[1] El grup està vinculat amb el Romanticisme, Neoclassicisme, Costumisme, Naturalisme, Modernisme i Noucentisme.Els escriptors de l'Escola tenen una alternància entre el català i el castellà.Els autors es diferencien en diverses característiques: conservadors, catòlics, d'ideologia rural i tradicional; regionalistes i nacionalistes mallorquins desvinculats del Principat.Fins 1936, això de "l'escola mallorquina" té dos sentits.En sentit ample, aportació global de Mallorca a la literatura en llengua catalana.
En sentit estricte, grup de poetes d'una tendència
...
Continua llegint "Característiques de l'escola mallorquina" »

Diferències fonetiques morfologiques i lexiques del catala oriental i el occidental

Llengua i literatura14,3 KB

Modernisme: moviement cultural europeu k va comersar al s.19 i 20 opretenia transformar la cultura catalana en una cultura moderna i nacional gracies a uns joves intel-lectuals. Hi va destacar 2 corrents ideologics: Regeneracionisme (elevat compromís polític, regenerar la població inculta i canviar la societat a traves de l’art.)Esteticisme (l’art era el seu refugi i es va allunyar dels conflictes)Característiques del Modernisme: *inspiració en la naturalesa *tendencia a la estilització dels motius *us d’imatges femenines *llibertat en l’us de motius de tipus exotic.Artistes:*Arquitectura (antoní gaudi , Lluís domenec) *Pintura( Ramón casas, santiago rusiñol)*Escultura( josep llimona) *Literatura (Víctor catala, santiago

...
Continua llegint "Diferències fonetiques morfologiques i lexiques del catala oriental i el occidental" »

L'assaig noucentista eugenio d´ors

Llengua i literatura4,49 KB

El Noucentisme és el moviment politicocultural que, entre el 1906 i el 1923, aproximadament, recull les aspiracions dels Capdavanters de la burgesia catalana, crea una ideologia dels seus Interessos i formula uns models de comportament social per fer Possible la seva acció reformista. L’any 1906 es considera la data d’inici del Noucentisme sobretot per tres fets importants: és l’any Que la Lliga Regionalista guanya les eleccions, que Eugeni d’Ors comença a publicar el seu Glosari A “La Veu de Catalunya” i que Enric Prat de la Riba publica “La nacionalitat catalana”.  

– Imperialisme Aquest terme, que era una manera còmoda de no haver de fer servir el mot nacionalisme, Subratllava el caire antiseparatista del catalanisme
...
Continua llegint "L'assaig noucentista eugenio d´ors" »