Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Llengua i literatura de Secundària

Poesia noucentista i Josep Carner: característiques i obra

Llengua i literaturaActualitzat el 2,51 KB

Poesia Noucentista

La poesia noucentista es va caracteritzar per:

  • La cura formal (mètrica i estrofes clàssiques) i estilística (llengua culta i correcta).
  • Sintaxi complexa i equilibrada.
  • Fredor i distanciament per part del poeta respecte a l'objecte poetitzat.
  • La pervivència del model parnassià i simbolista.
  • Ressonàncies clàssiques grecollatines i de la literatura medieval.

Josep Carner

Josep Carner va començar a col·laborar als dotze anys a la facultat de dret i de filosofia i lletres. El 1899 va guanyar un premi als Jocs Florals de Barcelona. Va ser col·laborador assidu a La Veu de Catalunya i director de la revista Catalunya. Es va allunyar físicament de Catalunya, tot i que mai no va perdre el contacte amb el món intel·lectual i polític

...

Continua llegint "Poesia noucentista i Josep Carner: característiques i obra" »

Anàlisi de la violència, la mort i la imaginació a Invasió subtil i altres contes

Llengua i literaturaActualitzat el 3,92 KB

La violència i la mort a "Invasió subtil"

Aquesta brutalitat va acompanyada, en algun cas, d'un sentiment nou, d'una comprensió mel·líflua. Així es manifesta a “Nosaltres dos”. Quan pensa en la sang i la brutícia que li faria el colom que vol caçar, li ve “l’entrada d’un amor desinteressat pel colom i li desitja un present feliç i un futur ple de prosperitat”. Quan van a buscar l’oncle cap a la casa de la mort (a “Zero a Malthus”), li fa “llàstima” i li dóna “un copet a l’esquena”.

Completa aquest quadre la predisposició per voler conservar l’ordre establert, tal com ha estat assenyalat pels estudiosos i crítics. A Invasió subtil i altres contes, però, sovint aquesta voluntat d’ordre —“sóc pare...

Continua llegint "Anàlisi de la violència, la mort i la imaginació a Invasió subtil i altres contes" »

Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics

Llengua i literaturaActualitzat el 3,3 KB

Figures Retòriques: Definicions i Exemples

Figures de dicció

  • Al·literació: Repetició del mateix so (ex: "Riera, Ribera, Barruera").
  • Onomatopeia: Reproducció gràfica d'un so (ex: "ric", "nyic").
  • Paronomàsia: Paraules que només canvien en un so (ex: "son" / "sou", "balla" / "palla").
  • Asíndeton: Supressió de conjuncions.
  • Encavallament: Ruptura entre el paral·lelisme sintàctic i mètric.
  • Enumeració: Desenvolupament d'una frase multiplicant els atributs d'un nom, complements, sintagmes o verbs.
  • Epítet: Adjectiu que subratlla una qualitat inherent al substantiu que acompanya.
  • Hipèrbaton: Alteració de l'ordre habitual de les paraules en una frase.
  • Paral·lelisme: Repetició d'una mateixa estructura sintàctica.
  • Polisíndeton: Abundància de
...
Continua llegint "Figures retòriques i anàlisi de poemes catalans clàssics" »

Guia de complements verbals i sintaxi catalana

Llengua i literaturaActualitzat el 4,78 KB

Els Complements Verbals Essencials

Complement Directe (CD)

És el complement verbal que està relacionat directament amb el verb. Respon a la pregunta Què?

Formes del Complement Directe

  • Sintagma Nominal (SN): La infermera atén els malalts.
  • Sintagma Preposicional (SPREP): El detingut insultava a tothom (ús poc freqüent).
  • Oració Subordinada: El periodista ha denunciat que l'enganyin.

Pronominalització del CD

El CD es pronominalitza amb:

  • Formes definides (el, la, els, les): Si el CD és definit (articles definits, possessius, demostratius: el, la, els, les).
  • Formes indeterminades (en): Si el CD és indefinit (articles indefinits, numerals, quantitatius: molt, poc, alguns). Exemple: Els pagesos en regalen.
  • Formes neutres (ho): Si el CD és un concepte
...
Continua llegint "Guia de complements verbals i sintaxi catalana" »

Família de paraules: lexema, morfemes i derivació

Llengua i literaturaActualitzat el 2,91 KB

Les paraules sinònimes són les que tenen el mateix significat (fosc,Obscur)

Les paraules antònimes són les que tenen significats contraris (fosc, Clar). Hi ha dues classes d'antònims: els que es formen amb paraules diferents (llarg/curt) i els que es formen amb -anti, des, contra, a, in.

La derivació és el procediment per a formar i crear paraules afgegin moremes al lexema.

Família de paraules, la paraula primitiva (paper) i les derivades que se creen (empaperar, traspaerar, papereria).

El lexema és la part que es repeteix en totes les paraules d'una mateixa família. Els morfemes afegeixen al lexema significats particular.

lexema--paper (es prepeteix) empaperar, papereria, paperet,

Morfema--prefix -em. Sufix-eria, et.

El nom, sa diu nom...

Continua llegint "Família de paraules: lexema, morfemes i derivació" »

Paraules primitives, derivades i tipus de verbs: resum amb exemples

Llengua i literaturaActualitzat el 2,14 KB

ANDROIDE: ÉSSER ARTIFICIAL QUÉ TE UNA FORMA HUMANA I ACTUA COM UNA PERSONA.

AUTÒMAT: MÀQUINA QUE IMITA LA FIGURA D'UN ESSER ANIMAT.
CERVELL ELECRÒNIC: PART INTERIOR D'UNA MÀQUINA ON HI HA INSTALAT UN ORDINADOR.
MICROPROCESSADOR: COMPONENT Electró`NIC FORMAT PER MOLT CIRCUITS EN MINIATURA QUE PODEN PROSSESAR O EMMAGZEMATZEMAR GRANS QUANTITATS DE SENYALS O DADES.
ROBOTICA: BRANCA DE LA TECNOLOGÌA QUE S'OCUPA DEL DISSENY I LA COSTRUCCIÓ DE ROBOTS.
PROCESSAR: SOTMETRE DADES A UNA SÈRIE D'OPERACIONS PROGRAMADES.
SENSOR: ELEMENT SENSIBLE A DETERMINATS IMPULSOS, QUE ÉS Capaç DE CAPTAR-LOS I PRODUIR SENYALS ELÈCTRIQUES. 

PARAULES PRIMITIVES: PARAULA PRIMITIVA DE LA QUAL LES ALTRES DERIVEN (PAS, TENDRE)

PARAULES DERIVADES: DE PAS I TENDRE HI HAN
...
Continua llegint "Paraules primitives, derivades i tipus de verbs: resum amb exemples" »

Mots joquer i precisió lèxica: resum de recursos del llenguatge

Llengua i literaturaActualitzat el 2,14 KB

La precisió lèxica: consisteix en l’us de termes que s’ajusten amb més exactitud al significat que volem transmetre, per expemple dir, pot ser afirmar,prometre..

·Les crosses lingüistiques: són paraules o expressions amb poc significat o sense (bé,aleshores,és clar..)

·mots jòquer: són paraules amb un sentit massa genèric o vague,com: cosa,tema,qüestió,dir,fer,bo,dolent,bé,malament

·pleonasmes lèxics: consisteixen en la repetició del significat de les paraules en un significat.


Tipus de nosaltres:

·Plural de modèstia: nosaltres=jo+0

·Plural inclusiu: nosaltres=jo+tu

·Plural exclusiu: nosaltres=jo+ell

·Plural generalitzador: nosaltres=jo+tu+ell


Construccions d’impersonalització:

·Sunjecte indeterminat: amb els mots tothom,...

Continua llegint "Mots joquer i precisió lèxica: resum de recursos del llenguatge" »

Tipus d'estrofa: quartet, quarteta i corranda

Llengua i literaturaActualitzat el 1,86 KB

Tipus d'estrofes

L'estrofa és una organització de versos enllaçats o no per la rima.

Hi ha diversos tipus d'estrofa segons el nombre fix de versos que tenen:

  • L'apariat.
  • El tercet.
  • La quarteta, el quartet i la corranda.
  • La quinteta i el quintet.
  • La sexteta, el sextet i la sextina.
  • L'octava.
  • La dècima.

Les estrofes de set versos i de nou versos han estat molt poc conreades en la poesia catalana i no tenen nom.

La combinació d'estrofes

Els diferents tipus d'estrofa es combinen per a formar les composicions poètiques.

Hi Ha combinacions d'una sola estrofa, n'hi ha de diverses estrofes del Mateix tipus i n'hi ha que combinen estrofes de diferents tipus.

Algunes combinacions, però, són fixes i més productives, com ara el sonet, que és format per catorze...

Continua llegint "Tipus d'estrofa: quartet, quarteta i corranda" »

Preterit perfecte simple i altres temps verbals: resum

Llengua i literaturaActualitzat el 2,75 KB

La coma es un signe de puntuació que marca una pausa feble o breu.
Els dos punts:indican una pausa mitjana. S'utilitzen en els casos següents : per introdoir anumeracions -per afegir una conclusi, una explicasio o un exemple etc..
els punts suspensius:tenesn usos diferents com per exemple per indicar que les frases an estat inacabades -en una enumeració equivalen an un etcetara - per indicar que sa suprimit una part del text etc..
Les cometes : Les cometes sutilitzen per distingir un fragment del text per raó concreta.
Indicatiu: sutilitza com a present general present habitual i present historic
preterit perfect dindicatiu:
fa referencia a accions completament acabades en un temps passat.
Preterit inperfet d¡indicatiu :expresa accions pasades
...
Continua llegint "Preterit perfecte simple i altres temps verbals: resum" »

Estructura de la notícia i verbs irregulars en català

Llengua i literaturaActualitzat el 2,91 KB

La Notícia: Gènere Informatiu

Definició

És el gènere informatiu per excel·lència, ja sigui en el periodisme gràfic, oral, visual o multimèdia.

Redacció: La Piràmide Invertida

La informació que ofereix la notícia presenta un ordre d'interès decreixent, seguint l'estructura de la piràmide invertida. Així, en els primers paràgrafs del text s'exposen les dades més rellevants, seguides pel desenvolupament d'aquestes dades i la informació secundària.

Estructura de la Notícia

  • El títol o titular: Part més important de la informació.
  • L'entrada (Lead): El primer paràgraf.
  • El cos de la notícia: És el relat dels fets.
  • El subtítol.
  • El sobretítol.
  • Els intertítols (inserits en el cos del text).
  • Les fotografies (gràfics, quadres).

Els Verbs

...
Continua llegint "Estructura de la notícia i verbs irregulars en català" »