Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Matemàtiques

Mishra (2000)

Els límits de l'estat del benestar no són econòmics ni fiscals, sinó polítics i ideològics. No existeix cap investigació que relacioni la despesa social amb el creixement econòmic, o a l'inrevés (igual que els nivells de tributació). És per això que diem que els estats del benestar s'han d'explicar per raons polítiques i ideològiques. Tot i això, els factors demogràfics i tecnològics (envelliment de la població, augment del cost de l'assistència mèdica) exerceixen pressió constant cap a l'augment de la despesa social. És clar que el creixement econòmic és necessari per al finançament dels estats del benestar. Però els límits són força amplis, i que un país opti per mantenir-se dintre d'aquests límits...

Característiques de la comunicació de masses:

• La font és una institució formal, comunicació professional. Cobra per transmetre el missatge.
• Missatge producte que es posa a la venda
• Missatge no és únic, manufacturat, estandarditzat i multiplicat.
• Relació emissor receptor: unidireccional i impersonal
• Emisor, to distant
• Receptor forma part d'una audiència.

1a etapa: impremta, promou la reforma i posteriorment la il·lustració. Neix la premsa (com de masses). Amb la reforma es potencia la lliure interpretació. Es crea l'opinió pública.

Avaluació del Desempeny

L'avaluació del desempeny és un procés continu i sistemàtic que realitza una organització per mesurar el valor que els treballadors aporten a la mateixa. Es centra en l'anàlisi de les següents variables:

• Competències tècniques o personals: que el treballador ha d'usar en el seu lloc de treball.
• Objectius marcats: planificats per a la seva consecució.

L'avaluació del desempeny té una utilitat molt significativa:

• Permet detectar si la persona elegida s'ajusta a les exigències per ocupar el lloc de treball.
• Ajuda a determinar una part del salari del treballador en funció de la consecució d'objectius.
• Detecta els punts forts del treballador permetent saber què fa bé, així la direcció disposa de dades concretes

Valors Ètics Empresarials

Una empresa amb valors propis que es consideri ètica ha de coincidir amb els valors de la societat. Aquests valors inclouen:

• Integritat: coherència entre el que es diu i el que es fa.
• Confiança: credibilitat i reputació de l'empresa.
• Justícia: distribució equitativa de càrregues i beneficis.
• Diàleg: participació i consens.
• Transparència: veracitat i comunicació interna i externa.
• Dignitat: respecte i foment dels drets humans.
• Legalitat: compliment de les disposicions legals.
• Compromís cívic: corresponsabilitat social.
• Ecologia: respecte i millora del medi ambient.
• Responsabilitat: respondre davant les expectatives i demandes de la societat.

Objectius de la Direcció per Valors

• Lograr un equilibri entre la salut econòmica,

1. Què és Emprendre?

Emprendre és, bàsicament, una actitud davant la vida.

2. En què consisteix?

En aprendre la iniciativa per dur a terme una acció transformadora.

3. A què fa referència la iniciativa emprenedora?

A tenir una idea i fer-la realitat.

4. D'on prové la paraula emprenedor?

Prové del terme francès entrepreneur.

5. Emprendre té a veure amb…

Pensar una idea i ser capaç de dur-la a terme:

• Trobar una activitat que encaixi amb l'entorn.
• O que encaixi amb tu.

6. Diferència entre empresari i emprenedor.

Emprenedor és una actitud i empresari és una professió.

7. Completa:

Tota empresa és el… resultat de posar en pràctica una idea emprenedora.

8. Què és un Emprenedor Social?

És una persona que detecta un problema social i busca...

Es fragment del manifest Conjunt de l'UGT i CNT escrit per dirigents d'ambdós sindicats el 27 de març de 1917 a Madrid i publicat en el diari La Correspondencia d'España. Un dia després de la seva creació, en aquest manifest, ambdós sindicats s'uneixen per convocar una vaga a favor dels drets i per demanar al govern una millor situació, ja que la 1a GM i la burgesia no ajudaven a la seva millora. Segons la naturalesa, correspon a un text històric, circumstancial, de contingut social/polític i amb matís de provenir de fonts primàries. Redactat al març de 1917, estant en la restauració de la crisi. El text consta d'autor col·lectiu. Aquest document té un abast popular, el fi del qual és la promulgació d'una reivindicació dels...

El Renaixement (1450-1550)

Durant el Renaixement, els humanistes van recuperar els models clàssics i el saber original (tornada a les fonts). Van depurar els textos dels autors clàssics, suposadament corromputs a l'Edat Mitjana, i els van difondre mitjançant la impremta.

Es va instaurar un bilingüisme entre el llatí, llengua de prestigi, de la teoria, de la universitat, la teologia, la medicina i el dret, i les llengües vernacles (llengües de la plebs, vulgars, dels oficis manuals, dels gremis, d'ús geogràfic restringit).

Després de la Revolució Científica (segle XVII)

A partir del segle XVII, el llatí va ser progressivament abandonat, convertint-se en una llengua residual. Les llengües vulgars van créixer en ús, substituint el...

Comunicació Oral

• Es constitueix per sons.
• Es realitza en presència dels interlocutors, la qual cosa implica immediatesa.
• Hi ha coses que es donen per suposades gràcies a la situació. Elements díctics com aquí, ara...
• Utilitza elements verbals propis i gestuals, corporals...
• Se solen produir múltiples repeticions, interjeccions, exclamacions i onomatopeies.
• De vegades, la sintaxi es trenca i s'usen amb certa llibertat registres diferents.
• L'ús de l'oralitat és universal i el seu aprenentatge és espontani.
• La parla té caràcter temporal.
• La persona que parla té poc temps per estructurar el discurs, per això pot resultar menys precís o rigorós lingüísticament.

Comunicació Escrita

• Es constitueix per grafies.
• No es realitza en presència del

Introducció al Sector de la Restauració

La restauració es troba dins del sector terciari (serveis) i forma part del subsector de l’hostaleria. És una activitat que proporciona a viatgers, residents i clients serveis d’allotjament, menjars i begudes.

• Allotjament: hotels, hostals, pensions.
• Serveis de menjars: restaurants, cafeteries, bars.
• Restauració fora d'establiments habituals: càterings, col·lectivitats.

Què és la Restauració? Definició i Impacte Econòmic

La restauració és l’activitat que proporciona els serveis d’allotjament, menjars i begudes. La indústria de la restauració està creixent dins l'economia del país. Aquest sector proporciona llocs de treball fixos i temporals, és heterogeni (amb molts tipus d'establiments)...