Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

La Música Popular Urbana

Tipus de música popular:

• Música popular tradicional: s'ha transmès de generació en generació. No en coneixem l'autor. (El gegant del pi)
• Música popular urbana: és la que s'està produint avui dia a les societats urbanes. Està composta per autors actuals i coneguts. (Txarango). Engloba principalment la música pop i rock. Es va modernitzant constantment.

Un Nou Mercat Musical

• La música popular urbana té un procés de difusió molt ràpid, gràcies a la invenció del disc i el tocadiscos.
• Grans figures i estrelles amaguen la feina de molts altres professionals.
• Professionals: productors, discogràfiques, mànagers, arranjadors, locutors de ràdio, discjòqueis, etc.
• La invenció del disc i del tocadiscos van marcar

La Societat del Segle XIX

1. La Societat del Segle XIX

• Definim com a Romanticisme el moviment cultural que va aparèixer a Alemanya al principi del segle XIX, i des d'aquest país es va difondre per tot Europa.
• No és possible proposar una data concreta d'acabament.
• Durant el Romanticisme, existeixen alhora tendències molt diferents i, de vegades, contradictòries.
• Triomf de la burgesia per damunt de la noblesa a causa de les noves idees polítiques instaurades al segle XVIII, (els principals mecenes i protectors dels artistes són burgesos).
• En el camp de la literatura, el Romanticisme es fixa en aspectes més agitats de l'esperit humà, per exemple: les emocions i sentiments, l'apassionament, la inspiració, la fantasia, l'amor per la llibertat,

Formes Musicals

Fuga

La fuga és una tècnica de composició en la qual els resultats formals no estan fixats. Cada fuga és diferent de les altres en presentació, longitud i elements. La principal característica és l'exposició d'un tema en una sola veu, repetida en una altra veu, mentre que la primera fa un contrapunt.

Himnodia

La himnodia és el cant de textos de nova composició, al principi en prosa. Els primers himnes es remunten a Sant Ambrosi, bisbe de Milà.

Troparion

En l'època del cant antic, després de la iconoclàstia que es va produir, trobem anotacions en neumes i formes primitives d'himnes com el troparion, compost per versicles de salms bíblics intercalats amb versos de nova composició.

Cànon

Basat en el principi d'imitació,...

Música en el Cinema

Leitmotiv

El leitmotiv, popularitzat per Hector Berlioz com a idée fixe i elevat a sistema per Richard Wagner en les seves òperes, és un tema musical curt (normalment una melodia o ritme) que representa un personatge, objecte, sentiment o circumstància abstracta. Aquest tema es repeteix cada vegada que es vol evocar allò que representa i sol tenir una gran capacitat de transformació i adaptació. Serveix per identificar un personatge.

Banda Sonora

La banda sonora té diverses funcions:

• Ambientar les èpoques i els llocs.
• Crear el to i l'atmosfera.
• Accelerar o retardar el ritme segons l'acció.
• Substituir diàlegs innecessaris.
• Atribuir a cada personatge un tema musical (leitmotiv) que es repeteix cada vegada que apareix.

Música

Els Trobadors i la Música Medieval

Els trobadors pertanyien a una classe social elevada, superiors als joglars. Composaven i cantaven les seves pròpies obres, a diferència dels joglars, que interpretaven obres d'altres. Exemples notables són Guillem IX de Poitiers i Bernat de Ventadorn.

L'Inici de la Polifonia

• Organum: Les primeres polifonies es basaven en una melodia gregoriana anomenada tenor. La veu principal (melodia gregoriana) i una segona veu es movien a una distància de quarta, nota contra nota, acabant en uníson.
• Discanto (segle XI): Les veus es mouen de manera contrària; quan una puja, l'altra baixa.
• Organum melismàtic (segle XII): La segona veu s'independitza, creant melodies sobre el tenor, que manté el text religiós.
• Conductus:

Heinrich Schütz (1585-1672)

Compositor alemany, creador de l'oratori alemany amb La Resurrecció, així com de Passions i dels recitatius fets per l'evangelista.

Jean-Baptiste Lully (1632-1687)

Florentí de naixement, va passar quasi tota la seva vida com a músic de la cort de Lluís XIV de França (ítalo-francès).

Francesco Cavalli (1602-1676)

Va ser alumne de Monteverdi, aconseguint la fama com a organista i compositor. D'entre les seves composicions destaquen les òperes, amb acompanyament d'orquestres molt reduïdes.

Barroc Central (Segona meitat del s. XVII)

Músics destacats:

• Henry Purcell (considerat el més gran compositor anglès)
• Marc-Antoine Charpentier
• Johann Pachelbel
• Arcangelo Corelli
• Alessandro Scarlatti

Antonio Vivaldi (1678-1741)

Va...

Cadències

Una cadència és un conjunt de successions d'acords que finalitzen una frase musical, una obra o una part d'orquestra. Les cadències poden ser:

• Conclusives: donen sensació de final.
• Suspensives: indiquen continuïtat.

Les cadències conclusives són: l'autèntica (V-I) i la plagal (IV-I). Les cadències suspensives són: la semicadència (V) i la cadència trencada (V-VI).

Intervals

Un interval és la distància entre els sons. La successió d'intervals crea l'harmonia.

Textura

La textura és la manera en la qual es combinen les diferents veus d'una obra musical.

• Monofònica (mescla de veus):
  • Heterofonia: una segona melodia amb petits canvis respecte a la primera.
• Polifònica (diverses veus):
  • Contrapuntística: quan cada una de les veus és

El Rock: Orígens i Impacte Cultural

El rock neix als anys 50, un cop finalitzada la Segona Guerra Mundial, com a mitjà d'expressió de la joventut inconformista i rupturista amb la generació precedent. Els mitjans de comunicació van afavorir la ràpida difusió d'aquest nou estil musical.

Els Orígens del Rock & Roll

Els orígens del rock & roll es troben en la fusió de dues grans corrents musicals:

• Música Negra: Principalment el blues i, especialment, el rhythm and blues, caracteritzat per l'ús d'instruments elèctrics i un ritme més marcat.
• Música Blanca: El country and western, propi dels estats del sud dels Estats Units.

El rock & roll es pot definir com la suma del ritme, l'estructura i el sentiment del rhythm and blues,...

El Barroc Musical: Orígens i Característiques

Introducció al Barroc Musical

El Barroc musical va néixer a Itàlia, des d'on es va difondre per tota Europa.

Característiques Musicals del Barroc

Va sorgir un nou tipus de textura: la melodia acompanyada, on una veu solista destaca sobre un acompanyament. L'acompanyament s'anomena baix continu, i consistia en una veu greu que es mantenia de manera contínua. Era realitzat pel fagot, violoncel i un instrument de teclat. Va néixer l'òpera a Itàlia, que va influir en moltes composicions musicals de l'època.

El Barroc Musical a Espanya

Els músics circulaven amb facilitat per tot Europa durant aquest període.

Formes Musicals Barroques

Formes Vocals

• Religiosa: motet, missa, vilancet.
• Profana: la sarsuela,

Postromanticisme Musical: Característiques i Compositors

El Postromanticisme es va desenvolupar a finals del segle XIX i principis del XX, amb les següents característiques generals:

• A la fi del segle XIX, la burgesia havia obtingut el poder.
• Durant anys hi ha el concepte de tonalitat, que és aconseguir un so difícil.
• La música alemanya i austríaca hereten la tradició dels compositors romàntics, predominant la música profana.
• Predomina la música instrumental, tot i que les formes instrumentals com la simfonia a vegades incorporen veu.
• La instrumentació és un dels aspectes més treballats.
• En l'harmonia s'utilitzen tonalitats complicades.

Principals Compositors Postromàntics

• Gustav Mahler: Compositor i director austríac. Les seves simfonies