Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Música

Parts de l'òpera

• Obertura: Introducció musical.
• Recitatiu: Recitar cantant (text + melodia). N'hi ha de dos tipus:
  • Recitatiu secco: Cantant acompanyat per uns acords fets amb un clavecí.
  • Recitatiu accompagnato: Cantant acompanyat per una orquestra.
• Cor: Fragment de música interpretat per una multitud.
• Ària: Fragment cantat per un solista. Pot ser acompanyada per uns acords fets amb clavecí o per l'orquestra.
• Danses: Fragments instrumentals destinats a ser ballats.
• Duos o trios: Fragments vocals cantats per dues o tres persones.

Classes d'òpera

• Òpera seriosa: De caràcter aristocràtic i temàtica basada en la mitologia grega. La part més important són les àries i els recitatius.
• Òpera bufa: De caràcter popular, amb temàtica còmica que ridiculitza

Instruments Harmònics: Definició i Tipus

Els instruments harmònics són aquells que permeten fer sonar diverses notes alhora, creant acords i harmonies.

Instruments de Teclat Harmònics

• Clavicèmbal: Instrument de corda pinçada amb teclat. El virginal i l'espineta són similars, però de mides reduïdes. El clavicèmbal podia disposar de dos o fins i tot tres teclats, però no tenia la possibilitat de canviar d'intensitat. Va ser imprescindible en l'estil barroc, on realitzava l'harmonia del baix continu.
• Orgue: És un instrument de vent que pot tenir fins a quatre teclats, a més del pedalier, que es toca amb els peus. Durant molts anys va ser l'únic instrument autoritzat per l'Església. Disposa de tubs que li permeten sonar amb diferents

El Nacionalisme Musical

Característiques del Nacionalisme Musical

Parteix d'accents populars, però passa a ser universal. Busca elements del folklore per a la composició. Els compositors solen utilitzar els ritmes de les seves danses i els trets modals de les seves cançons. Presta atenció a la poesia del país. Incorpora instruments de percussió per a efectes coloristes en l'orquestració.

Abandonen les formes clàssiques. Utilitzen música orquestral programàtica i música vocal i dramàtica.

Context Històric del Nacionalisme

Països que s'unifiquen: Alemanya i Itàlia.

Imperis que se separen: Turc, Austrohongarès, Rus i Iugoslàvia.

Països nous: Alemanya.

Compositors i Obres Destacades del Nacionalisme

El Nacionalisme Rus: El Grup dels Cinc

Compositors:...

Tendències del Jazz als Anys 50: Innovadors i Nous Clàssics

A partir dels anys cinquanta del segle XX, en el món del jazz apareixen dues tendències principals: els innovadors, seguidors del bebop, i els nous clàssics, que retornen als orígens del jazz.

Els Innovadors

Els innovadors van buscar nous camins i van donar lloc a diversos subgèneres:

• Cool Jazz: Apareix al 1950. És un estil més serè i equilibrat que el bebop, amb una sonoritat fresca, desapassionada, sense vibratos ni expressions emotives. Figures destacades: Miles Davis (trompeta), Dizzy Gillespie.
• Third Stream: Moviment que intenta apropar el jazz a la música culta europea. La composició pren més importància que la interpretació. Representants: Gil Evans, Dave Brubeck (

L'Art al Barroc

Neix a Itàlia, si bé de seguida es difon per tot Europa. És un art decoratiu, sensual, tot moviment i contrast. El seu estil és molt expressiu, amb un gran sentit del dramatisme. Pot arribar a ser efectista i luxuriant a causa de la passió per la fantasia i l'ornamentació.

La Música Barroca

La música barroca també és molt vistosa: colorista, vital, plena de moviment i d'efectes dinàmics. Presenta molts contrastos.

A Espanya hi ha escassetat de músics, però els reis borbònics contracten prestigiosos compositors i intèrprets italians -el compositor i clavecinista Scarlatti i el cantant Farinelli, o Boccherini més endavant- per tal de lluir-los en la cort.

Formes Musicals al Barroc

• Música vocal: òpera, missa, cantata,

Diccionari de Termes Musicals

Acords i Notes

• Acord invertit: Redistribució de les notes d'un acord compost per terceres, de manera que la nota inferior deixa de ser la fonamental de l'acord.
• Notes estranyes: Notes que no pertanyen a l'acord definit per la sonoritat de l'harmonia, poden ser de diferents tipus.
• Nota de pas: So aliè a l'acord situat habitualment en part o fracció dèbil de compàs, que uneix per moviment conjunt dues notes reals.
• Baix albertí: En la música per a teclat, figura d'acompanyament per a la mà esquerra consistent en triades dissoltes.
• Trommelbass: Terme alemany que designava una part baixa consistent en una repetició de notes, molt emprat en el S. XVIII per donar animació a la música.
• Brodadura: És una nota estranya

Evolució Històrica del Músic

Èpoques Primitives: Músic i Màgia

En les èpoques primitives, la música estava associada a la màgia i a la religió. El músic era considerat el bruixot o xaman de la tribu.

Antiga Grècia: Ciència i Música

A l'Antiga Grècia, la música era estudiada des del punt de vista científic. Es feia una clara diferenciació entre músics teòrics i músics pràctics.

Edat Mitjana: Eclesiàstics, Trobadors i Joglars

Durant l'Edat Mitjana, van destacar diversos rols musicals:

• Músics eclesiàstics: Compositors de música religiosa.
• Trobadors: Persones de classe social alta que escrivien cançons.
• Joglars: Dedicats a la interpretació musical, entretenien la noblesa i el poble amb els seus cants, danses i jocs malabars.

Renaixement

La Il·lustració i el Classicisme Musical

A partir del 1750, un nou corrent social, cultural i artístic recorria tot Europa: la Il·lustració. En nom de la raó, es qüestionaven els costums i els valors de la societat. Per primera vegada, es parlava dels drets i de les aspiracions dels individus. Els anglesos es debatien sobre la llibertat d'idees i els enciclopedistes francesos afrontaven amb esperit científic tots els aspectes de la realitat: de la política a la filosofia, de l'economia a la música.

A l'Enciclopèdia de Diderot i d'Alembert, es definien les característiques de la melodia, l'harmonia i l'orquestra. El model musical de l'Època de les Llums era el Classicisme, basat en l'equilibri i la claredat de les estructures, molt...

Teoria Musical: Les Escales

Podem definir, per tant, una escala com una successió de sons entre dues notes del mateix nom, ordenats de greu a agut o viceversa.

La Música i la seva Evolució: Músiques Renaixentistes

La composició a diverses veus s'imposa definitivament sobre la monodia medieval. En la polifonia es desenvoluparà la tècnica del contrapunt imitatiu. En el Renaixement sorgeix la inquietud de reflectir amb la música el contingut del text amb la major exactitud possible.

Música Vocal Religiosa

La música religiosa adquireix un caràcter internacional.

• El motet: peça a diverses veus sobre text religiós en llatí.
• La missa: es componia posant música a les oracions més rellevants d'aquesta celebració.

Entre els grans compositors...

Evolució de la Música Occidental

Antiga Grècia

La música es va estudiar des del punt de vista científic i es va relacionar amb l'aritmètica, la geometria i l'astronomia. En aquella època hi havia la diferenciació entre els músics teòrics, que s'ocupaven de buscar relacions matemàtiques entre els moviments dels astres i les notes musicals, i els músics pràctics (cantants i instrumentistes), que es consideraven menys importants ja que es pensava que la seva funció només era entretenir a la gent.

Edat Mitjana

En aquesta època trobem diversos tipus de músics:

• Músics eclesiàstics: Compositors de música religiosa i grans entesos.
• Trobadors: Persones de classe social alta que escrivien cançons amb temàtica cortesana.
• Joglars: Dedicats