Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Secundària

Els Instruments Musicals de Corda

Produeixen el so mitjançant la vibració de cordes tibants i posseeixen una caixa de ressonància.

Corda Fregada

El so s'obté fregant les cordes amb un arc. De més agut a més greu, els instruments són els següents:

• Violí
• Viola
• Violoncel
• Contrabaix

Corda Pinçada

El so s'obté tocant les cordes amb els dits o amb les pues.

Corda Percutiva

El so s'obté percutint (colpejant) les cordes. Un exemple d'aquest tipus d'instruments és el piano.

Els Instruments Musicals de Vent

Vent-Fusta: Classificació

Diferenciem tres tipus d'instruments de vent-fusta:

Instruments de Bisell

La vibració de l'aire es produeix en xocar amb un bisell, com ocorre en la flauta dolça i la flauta travessera.

Llengüeta Simple

El so es produeix per...

Què és la banda sonora de una pel·lícula i quins són els seus diferents elements?

És tot allò que forma part del so de la pel·lícula i que col·labora a explicar la història i fer-la més creïble. Els seus elements són:

1. els diàlegs,
2. la música i
3. els efectes especials sonors.

Defineix els següents tipus de música en una pel·lícula:

• Música original: aquella composta expressament per a la pel·lícula.
• Música adaptada: aquella que ja estava composta abans de la pel·lícula i que apareixerà com es va compondre o que s'haurà modificat parcial o totalment.
• Diegètica: música que els personatges escolten en l'escena.
• Incidental: música que els personatges no escolten a l'escena ('falsa', fictícia).
• Leitmotiv: consisteix a associar una

1. Bloc oriental

1.1. Rossellonès

• Vocalisme tònic: 5 fonemes. Ex: terra [ˈtɛrə]
• Tancament de la vocal tònica [ɔ] a [u]. Ex: pont [punt]
• Desinència -i a la 1a persona del present d'indicatiu. Ex: Jo canti
• Construcció oracional negativa amb pas. Ex: Estic pas content
• Auxiliar ser amb verbs intransitius. Ex: som anat, ets anat

1.2. Alguerès

• Vocalisme àton: 3 sons ([a], [i], [u]).
  • [ɔ] > [u]. Ex: portal [pulˈtal]
  • [e] > [a]. Ex: persona [pɐlˈsonə]
• Distinció entre /v/ i /b/
• Article definit arcaic lo amb pronunciació [lu]
• Morfologia: Ø a la 1a persona del present d'indicatiu. Ex: Jo cant

1.3. Central

• Tancament de [ɔ] a [u] en posició àtona. Ex: posar [puˈza]
• Confusió entre [a] i [e]. Ex: mare [ˈmaɾə]
• Vocal [ɛ] oberta en posició tònica.

MÚSICA BARROCA:

S'emmarca entre el sorgiment de l'òpera l'any 1600 i la mort del compositor alemany Johann Sebastian Bach, el 1750. Durant aquesta època va aparèixer una important forma profana que intentava recuperar el teatre clàssic grec: l'òpera. Va sorgir a Itàlia com una compossició complexa de caràcter narratiu que es representava escènicament. Era escrita per orquestra, cor i solistes vocals i feia servir melodia acompanyada.

PARTS ÒPERA:

PART INSTRUMENTAL: obertura - introducció obra / interludi - secció intercalada entre les parts vocals. PART VOCAL I INSTRUMENTAL: recitatiu - part semicantada / ària - part en què 1 o 2 solistes canten / cor - part que interpreten tots o gran part dels personatges secundaris.

MÚSICA VOCAL

Acústica: Ciència i Orígens Històrics

L'Acústica és la ciència que estudia el so. Té el seu origen a l'Antiga Grècia i Roma fa més de 2000 anys.

Pioners en l'Estudi del So

• Pitàgores va ser el primer a estudiar la música de manera científica.
• Aristòtil va comprovar que el so consistia en contraccions i expansions de l'aire.
• Gioseffo Zarlino, Galileu Galilei i Marsenne van descobrir independentment les lleis de la corda vibrant.

Conceptes Fonamentals de l'Interval i Mesura

Interval

Distància entre dues notes.

Octava

Distància en la qual una nota vibra el doble de freqüència que la seva homòloga anterior.

Cent

Unitat més petita per mesurar distàncies entre dues notes musicals.

Coma temperada

Unitat de mesura entre dues notes musicals.

Coma

La cesura és una pausa enmig d'un vers d'art major, per la qual queda dividit en dues meitats o hemistiquis.

El vers blanc és aquell que no té una rima regular.

Un vers lliure és un vers no sotmès a cap estructura regular.

La tornada és un grup de versos que es repeteixen després de cada estrofa.

La rima consonant apareix quan es repeteixen tots els sons a partir de la darrera vocal tònica.

L'antítesi és un recurs literari que consisteix a contraposar dos significats.

El vers alexandrí és un vers d'art major de 12 síl·labes.

Els versos d'art menor són aquells que tenen vuit o menys síl·labes.

Una quarteta és l'estrofa que té quatre versos d'art menor.

L'hipèrbaton és una figura retòrica que altera l'ordre dels mots habitual.

Cronologia

La música medieval va començar en el segle 5 i va acabar en el segle 15. En aquest període hi va haver una gran expansió del cristianisme, provocant que la música religiosa fos més practicada.

Música religiosa

En la música religiosa destaca el cant gregorià, que és una recopilació feta pel papa Gregori I que reuneix els cants més importants de l'església cristiana. Les característiques del cant gregorià són:

• Cantat en llatí.
• Cants d'oració.
• Cantat pels monjos.
• Sols hi ha una veu, tots els monjos canten el mateix.
• Sense acompanyament d'instruments (a capella).

Música profana

És la música que no té res a veure amb la religió. Començarà a ser més freqüent a mitat de l'Edat Mitjana. Està interpretada pels joglars (espècie...

La Sonata Clàssica: Estructura i Evolució

El tret més característic de la música clàssica és l’expansió de la forma sonata, que apareix en el primer allegro de simfonies, concerts i sonates, i en totes les peces de la música de cambra. A part de l’exposició de dos temes oposats, la sonata és sobretot un moviment de tensió que es crea a partir del pas de la tònica al to de la dominant, afirmada per diversos grups de cadències. Aquesta tensió s’amplia amb el desenvolupament i es resol en la tornada al to inicial, que queda reafirmat en la reexposició (ABA). La segueix una sèrie de cadències que preparen la conclusió alegre i, en general, ajuden a evidenciar l’estructura i mostren les principals formes basades en la sonata....

La guitarra clàssica

És un instrument que es pinça amb els dits o amb una pua, segons l'estil de música o la sonoritat que es vulgui aconseguir. Les seves característiques principals són:

• Cordes: Té sis cordes de diferent gruix i tensió.
• Mànec: Les cordes es col·loquen sobre un mànec dividit en 19 trasts.
• Caixa de ressonància: Té forma de vuit, és plana per les dues cares i compta amb un orifici circular a la part frontal per on surt el so amplificat.

Les notes es poden produir de dues maneres: deixant vibrar les cordes lliurement (obtenint les notes mi, la, re, sol, si, mi) o, principalment, prement les cordes amb els dits sobre els trasts per modificar-ne la longitud i, per tant, l'afinació.

El clavecí o clavicèmbal

El clavecí...

Grups Instrumentals