Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Música de Secundària

Història del Rock and Roll: Anys 50 i 60

Música3,3 KB

Els Inicis del Rock and Roll: Anys 50

La música popular urbana (MPU) té la intenció d'arribar a tothom. Hi ha moltes tendències, però la més important és el Rock and Roll. Figures clau d'aquesta època inclouen Elvis Presley (1935-1977), Buddy Holly (1936-1959) i Chuck Berry (1926-2017). Buddy Holly no mostrava cap signe de rebel·lia, anava ben vestit, portava ulleres de marca i tenia el posat de bon noi. El seu grup, The Crickets, era diferent de tot el que s'havia escoltat llavors per la puresa del so de la guitarra i el fet de cantar a veus. Aquest grup va ser el precedent dels Beatles. Chuck Berry, cantant i guitarrista negre, és considerat el pare del rock. Composava les seves cançons, tocava els solos i s'encarregava de la guitarra...

Continua llegint "Història del Rock and Roll: Anys 50 i 60" »

Preguntes i respostes sobre música medieval

Música2,48 KB

1. Què són els oficis i en quin llibre es recullen?

Els oficis eren pregàries dels monjos que es feien cada 3 hores. El llibre que recollia els oficis era l'Antiphonale Romanum.

2. Com apareix la polifonia i en quin tipus de música apareix?

La polifonia apareix al segle IX gràcies a la disfonia. Quan la gent cantava desafinava i això creava diferents melodies.

3. Quin va ser el primer cant polifònic?

La primera forma polifònica va ser l'organum, un cant amb un moviment paral·lel format per la melodia gregoriana, i la segona a distància de 3a o 4a. Es va crear gràcies a la disfonia, és a dir, la gent que desafinava al cant a missa.

4. Què és el conductus?

Un conductus és un cant que no utilitza el cant gregorià. Està format per 2 o...

Continua llegint "Preguntes i respostes sobre música medieval" »

Música Vocal i Instrumental del Renaixement

Música3,09 KB

La Música al Renaixement

Música Vocal

Edat Mitjana (a partir del segle XII)

L'evolució de la música religiosa comença amb l'addició d'una o dues veus al cant gregorià.

Renaixement

Durant el Renaixement, la polifonia experimenta un enorme desenvolupament en les composicions per a celebracions religioses. S'incorpora una quarta veu i les veus s'organitzen de la següent manera (de més aguda a més greu): soprano, contratenor, tenor i baix. També es componen obres per a sis, vuit o més veus. El segle XV és l'època d'esplendor de la polifonia.

En la música vocal es desenvolupen diverses tècniques compositives que, posteriorment, es traslladen a la música instrumental:

  • Cantus firmus: melodia prèvia, normalment gregoriana, que serveix de
...
Continua llegint "Música Vocal i Instrumental del Renaixement" »

Música del Renaixement: Formes, Instruments i Danses

Música4,44 KB

Música del Renaixement: Formes i Instruments

El Renaixement va ser un període de gran floriment musical, amb formes i instruments propis que reflectien els canvis socials i culturals de l'època.

Música Vocal Religiosa

La música vocal religiosa del Renaixement incloïa diverses formes destacades:

El Motet

Existia ja a l'Edat Mitjana com a primera composició polifònica en què cada veu tenia un text i un ritme diferent. En el Renaixement, solia ser per a més de 2 o 3 veus i es basava en textos bíblics.

La Missa

Extensa composició basada en textos sagrats de la litúrgia, generalment en llatí. Es fonamentava sobre parts del ritu que no varien durant tot l'any (Ordinari) o sobre les que depenen del calendari (Propi).

El Coral

Forma musical molt...

Continua llegint "Música del Renaixement: Formes, Instruments i Danses" »

Música Barroca (1600-1750): Característiques i Compositors

Música3,16 KB

El Barroc (1600-1750)

Itàlia

Antonio Vivaldi era capellà i s'ocupava d'ensenyar música a les nenes de l'orfenat. Això va fer que escrigués molta música per a violí, ja que era un instrument petit i més assequible per tenir-ne en més quantitat.

Vivaldi va modificar el concert per a solista donant protagonisme a l'orquestra i fent un diàleg amb els solistes. Una de les seves obres més conegudes fou Les quatre estacions, quatre concerts per a violí i orquestra.

Apareix el Concerto Grosso, una forma musical on cada secció (violins primers, violoncels...) fa la melodia enlloc d'haver-hi un sol solista. El principal compositor d'aquest estil va ser Arcangelo Corelli.

Fuga

La fuga, una nova forma musical que s'utilitza principalment per a clavicèmbal,...

Continua llegint "Música Barroca (1600-1750): Característiques i Compositors" »

Importància de la Veu Parlada i Cantada

Música3,08 KB

Veu parlada

Quan es parla, es dóna a la veu un ritme i una entonació que depenen de la intenció del missatge que es vol transmetre. És molt important utilitzar bé la veu parlada, ja que és la nostra principal eina de comunicació.

Elements importants de la veu parlada

  • Una respiració correcta: que donarà a la veu un to i un timbre bons.
  • Una dicció clara: cal pronunciar clarament totes les paraules i accentuar els llocs importants de cada frase.
  • Una bona expressió: amb una bona entonació, intensitat i velocitat s’aconsegueix mantenir l’atenció de l’oient i fer més entenedor el missatge.

Pubertat

A la pubertat es produeix el creixement més important de les cordes vocals. En les noies les cordes vocals s’allarguen aproximadament...

Continua llegint "Importància de la Veu Parlada i Cantada" »

El Barroc: època de contrastos i riquesa

Música1,97 KB

El Barroc

El Barroc va del 1600 al 1750, tot el S.XVII i la primera meitat del S.XVIII. Era una època en què les monarquies eren molt potents, i acumulaven molta riquesa. L'ideal de bellesa amb l'arquitectura i la pintura era molt recarregat, és a dir, el senzill ja no agradava i començava a agradar el decorat. Era una època de contrastos, amb el clarobscur, el moviment i l'expressivitat en les escultures.

Els dos grans poders

  • La monarquia
  • La noblesa
  • L'església

La música en el Barroc

Al Barroc neix l'orquestra, destacant la de cambra. El clavecí i el violí són els instruments més utilitzats. El ritme és molt mecànic i repetitiu. A les òperes franceses sempre hi havia balls. Destaquen dos grans compositors: Johan Sebastian Bach i Georg...

Continua llegint "El Barroc: època de contrastos i riquesa" »

Coreografia: Tipus, Estructura i Creació

Música1,77 KB

Què és la Coreografia?

La coreografia és la successió de diferents passos i moviments que s'executen de manera harmònica al ritme de la música. Aquests passos s'uneixen i s'estructuren mitjançant les frases musicals. Cadascuna d'elles té 8 temps.

Tipus de Coreografies

  • Coreografia Monòloga: Depèn d'una sola persona. És una de les coreografies minoritàries entre les modernes i s'aplica, principalment, a obres literàries, òperes, etc.
  • Coreografia Grupal: És la dansa més utilitzada a tot el món. La construeix un coreògraf, qui corregeix els moviments. Els grups solen ser de 6 a 10 persones.
  • Coreografia Distributiva: Molt utilitzada actualment. El ballarí principal fa actes diferents, però s'uneix al grup en altres moments. Per
...
Continua llegint "Coreografia: Tipus, Estructura i Creació" »

La Veu Humana: Característiques, Articulació i Diferències entre Vocals i Consonants

Música2,19 KB

El So de la Veu: Regularitat i Variabilitat

El so és regular, però pot ser variable: És regular perquè depèn de les característiques físiques dels individus i aquestes són constants, per tant, les vibracions d’una persona són sempre més o menys les mateixes. Les cordes dels homes són més llargues i amb més massa, per això tenen una veu més greu (100/200 vibracions per segon), mentre que les dones les tenen més curtes i més fines, és a dir, amb menys massa, i per això són més agudes (150/300 vibracions per segon). Els xiquets encara les tenen més curtes i amb menys massa, i per això són les més agudes. A més, quan estem constipats o afònics poden variar les característiques de les nostres cordes vocals, ja que amb

...

Continua llegint "La Veu Humana: Característiques, Articulació i Diferències entre Vocals i Consonants" »

Música del Segle XX: Corrents i Tendències

Música2,66 KB

Serialisme Integral

El serialisme integral representa una evolució del dodecafonisme, creat per Pierre Boulez i utilitzat per primera vegada en la seva obra Estructures I. Aquest sistema estableix un ordre no només per a la successió de les alçades, sinó també per a les durades i les dinàmiques. Aquestes sèries es repeteixen al llarg de l'obra. La tècnica s'anomena serialisme integral per diferenciar-la del serialisme limitat del dodecafonisme. Entre els compositors que van utilitzar aquest sistema destaquen Karlheinz Stockhausen, Ernst Krenek i Milton Babbitt.

Música Concreta

La música concreta, els fonaments teòrics i estètics de la qual van ser originats per Pierre Schaeffer, està lligada a l'aparició de dispositius que permetien...

Continua llegint "Música del Segle XX: Corrents i Tendències" »