Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes

Elisió: Consisteix a suprimir un so vocàlic quan entra en contacte amb un altre d'una altre paraula diferent. Aquesta supressió pot ser marcada per l'ortografia, en aquest cas utilitzarem l'apostrofació. En molts altres casos les elisions no venen marcades per l'ortografia i, de fet, com qualsevol altre procès vocàlic, depèn de la velocitat de la parla.

VORA LA MAR

Poema escrit per Jacint Verdaguer el 10 de Gener de 1883 a Caldetes, on Verdaguer passava Temporades. Anys després, va ser incorporat a Flors del Calvari. És un poema que conté resumidament tot el món Poètic de Verdaguer, el del trionf i la plenitud i el de la crisi de finals de La seva vida. Hi trobem l’actitud romántica de confrontar-se amb la pròpia obra I demanar-se qui ése ll, què és la poesía i quiné s el sentit de tot plegat si S’aspira a assolir la plenitud de l’eternitat al costat de Déu.

El poema tracta De diversos temes: la contemplació del paisatge com a instrument per entendre’s Un mateix; l‘evocació del passat i la incertesa de futur; la persecució d’un Mon ideal; la caducitat i la insaciabilitat...

Oda a Espanya, de Joan Maragall, és un poema representatiu del Modernisme del s. XIX. Margall és un Escriptor que defensa l’espontaneïtat i la recerca de la simplicitat. Va Redactar aquest poema sobre Espanya perquè feia poc que la nació havia perdut La batalla contra els Estats Units per les terres de Cuba i  Filipines. Aquest fet va provocar el Desprestigi d’Espanya i Margall amb aquest poema intenta despertar-la d’aquesta Forta crisi i amb el poema li dóna consells per tal de passar pàgina i Modernitzar-se.

Oda a Espanya, és una Composició formada per 8 estrofes de 5 o 6 versos d’art menor perquè el poema Es divideix en 2 hemistiquis de 4 síl·labes cada un. La rima és irregular i Assonat però la majoria són versos

PI DE FORMENTOR ( Poesies, 1885, Miquel Costa i Llobera)

Costa i Llobera: de L’escola mallorquina, però la seva primera etapa és de poesía ROMántica (amb Lectura dels clàssics)

Estructura: 8 quintets alexandrins amb dos hemistiquis, cesura a la 6ª, de rima Consonant (ABAAB, ABAAB)

Tema: La natura (pi), i l’amor del poeta cap a l’arbre

Anàlisi del contingut: Expressa les qualitats de l’arbre. És un arbre Solitari en un penya-segat (arrelat sobre una pedra) que lluita contra les Adversitats. S’identifica amb ell i el caracteritza com a savi, fort, ferm, Viu, malgrat les adversitats (transmet L’IDEAL DE LLUITA). L’admira per la Fermesa i la renovació. El pi no té flor, però fa olor.

Recursos retòrics:

1.“JO” poètic (mon...

¡Escribe tu texto aquí!

Fitxa tècnica: el titule del llibre és la Plaça del diamant, escrit per Mercè Rodoreda, És considera l'escriptora de Llengua catalana contemporània mes influent i La seva producció comprén tots Els gèneres literaris i de l'editorial bromera. El llibre que m'he llegit és de La 13a edició i val 8'95EUR. El llibre està dividit en una introducció, a Continuació tenim el desenrotllament de la història del llibre que esta dividit En quaranta-nou capítols en números romans i per ultime tenim una proposta D'exercicis que acaben en la pagina dos-cents huitanta-cinc.

El títoldel text és remàtic perquè ens avança què diu el text, o alguna dels Idees que s'hi presentaren. No només ens$ diu de què tracta...

resum/coherencia: el text presenta la informació de manera clara i ordenada. Tema(principal y secundaris) tesi(el text te com finalitat transmetre coneixements de forma didàtica, és a dir informació per a educar o culturitzar(didactisme), per tant no hi ha tesi, ni estrategia argumentativa)Estructura(externa paràgraf, interna expositiva-explicativa. Introducció, desenvolupament i conclusió(línies))títol(temàtic)contextualització:gènere:divulgatius(didactics),especialitzats, humanístics, cièntifics/manual,llibre,diccionari.àmbit d´ús(acadèmic)temàtic(específic amb lèxic especialitzat amb tecnicismes)Finalitat(transmetre coneixements,es a dir, educar o culturitzar)canal,espai i temps(emissor i el receptor separats)/adecuació:

 
Sinònims

Oració: SN (s) + SV (p)

Poden ser: Exclamatives - interrogatives - Enunciativa -

Exhortativa (ordres).

SN (s) -> Qui o quina cosa?

               Protagonista

               Concorda en nombre: singular o plural.

SN (v) -> nominal -> ser, estar, semblar.

               verbal -> tot el demés -> accions

CV: 

      CD: Respon a la pregunta Què?

            La, el, les, els.

       CI: A qui? Per a qui?

            li, els

      CC: CCL, CCT, CCI, CCM, CCQ i CCC.

    CRV: De -> en

            Amb 

            En   -> hi

            A

    C.Atr: Semblar, ser, estar.

             Ho

             Diu...

Novel·la psicològica:

-Joan Sales: Incerta glòria (Altra vegada a Olivel)

-Mercè Rodoreda:Aloma (va mirar la casa de Coral)

-MR:La plaça del diamant (Quan alguna vegada havia sentit)

Realisme testimonial:

-J.Amat Piniella: K.L.Reich (El fred era molt viu)

Realisme tradicional:

-Enric Valor: L'ambició d'Aleix (Alex es sentia alegre i menxava)

Realista mític:

-Llorenç Villalonga:Bearn o la sala de les nines (-Crema aquestes coses)

Realisme màgic (novel·la fantàstica):

-Pere Calders:La feblesa del caràcter (Un dia,tromant-me dormint)

Investigació formal:

-Manuel de Pedrolo: Joc brut (-Pero jo no vull.No puc,Xavier)

Desde el 75 fins a la actualitat:

-Quim Monzó: Anís del mono; dins vuitanta-sis contes (Senyor Nonell)

Novel·la negra:

-Ferran Torrent: