Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Plàstica i educació artística de Formació professional

Ladri di biciclette: Anàlisi del neorealisme italià

Plàstica i educació artística8,81 KB

Ladri di biciclette (1948). Vittorio de Sica

Vittorio de Sica sempre va reconèixer que va tenir una infància molt dura i que el seu destí era acabar fent de comptable, com el seu pare. Però mentre estudiava, va començar a fer d'actor amateur i va acabar muntant la seva pròpia companyia de teatre. Es va introduir en el cinema fent pel·lícules de *telefoni bianchi* i es va convertir en un dels galants més populars d'Itàlia. L'èxit d'aquestes pel·lícules li va permetre iniciar-se com a director l'any 1940 dins del gènere *telefoni bianchi*.

Durant la guerra, la seva actitud com a cineasta va canviar en casar-se amb una noia del partit comunista, que va tenir molta influència en ell, i també perquè va conèixer el crític de cinema...

Continua llegint "Ladri di biciclette: Anàlisi del neorealisme italià" »

Neorealisme italià: característiques i influència al cinema

Plàstica i educació artística6,47 KB

Neorealisme italià (1945-1953)

El neorealisme no és només un moviment concret en el temps, sinó també una manera de fer cinema. Va més enllà de les dates que l'emmarquen històricament, ja que en l'actualitat hi ha pel·lícules neorealistes, com per exemple, Birdman, Amores perros o Ciudad de Dios, on s'explica la vida quotidiana d'un personatge i on la gent soluciona els seus problemes quotidians.

El neorealisme italià és un moviment de la postguerra. Els països derrotats (Itàlia i Alemanya) paguen amb forma de censura per part dels aliats l'haver fet un cinema d'ideologia feixista anys enrere. Però mentre el cinema alemany està molt controlat, l'italià ho està menys, ja que els films que s'havien fet durant el govern de Mussolini...

Continua llegint "Neorealisme italià: característiques i influència al cinema" »

Guia de Viatge per Espanya: Balears, Aragó, València, Madrid, Cantàbria i País Basc

Plàstica i educació artística3,18 KB

Guia de Viatge per Espanya

Balears

  • Maionesa
  • Festa de Sant Joan
  • Diferència arquitectònica entre Ciutadella (anglesa) i Maó (mediterrània), degut a la invasió anglesa.
  • Cultura talaiòtica

Aragó

Art i Cultura

  • Catedral de Santa María
  • Catedral del Salvador
  • Catedral de San Vicente

Art Mudèjar

  • Església de San Andrés
  • Palau de la Aljafería
  • Església de Santa María Magdalena
  • Torre del Salvador

Museus

  • Museu Teatre Caesaraugusta
  • Museu de Saragossa

Ruta Literària de Goya

Natura

  • Parc del Moncayo
  • Parc Natural de les Valls Occidentals
  • Geoparc de Sobrarbe
  • Parcs Naturals i centres de visitants (accessibles)

València

Gastronomia

  • Denominacions d'Origen: oli, arròs de València, xufa, torró de Xixona, gaspatxo, paella valenciana, allioli, fartons, bunyols, pestinyos, orxata,
...
Continua llegint "Guia de Viatge per Espanya: Balears, Aragó, València, Madrid, Cantàbria i País Basc" »

Fase Olfactiva II: Guia Completa de Sèries Aromàtiques

Plàstica i educació artística3,5 KB

Fase Olfactiva II: Sèries Aromàtiques i Descriptors

Sèrie Floral

  • Florit
  • Floral
  • Flor d'acàcia
  • Flor d'ametller
  • Flor de taronger
  • Flor de poma
  • Flor de préssec
  • Flor de saüc
  • Flor de vinya
  • Arç
  • Gavarró
  • Lligabosc
  • Llimoner
  • Jacint
  • Narcís
  • Gessamí
  • Gerani
  • Peregrina
  • Bruc
  • Ginesta
  • Magnòlia
  • Mel
  • Rosa
  • Camamilla
  • Til·la
  • Revetlla
  • Lliri
  • Violeta
  • Crisantem
  • Clau
  • Clavell

Sèrie de Fruites

  • Panses
  • Pansa de Corint
  • Confitat
  • Pansificat
  • Moscatell
  • Cirera negra
  • Picota
  • Kirsch
  • Aiguardent de cervesa
  • Pruna
  • Pruna seca
  • Aranyons
  • Ametlla
  • Ametlla amarga
  • Pistatxo
  • Baies salvatges
  • Nabius
  • Murtes
  • Grosella
  • Maduixes
  • Maduixes del bosc
  • Gerd
  • Grosella madura
  • Móres
  • Albercoc
  • Codony
  • Préssec
  • Pera
  • Poma Golden
  • Poma Reineta
  • Poma verda
  • Meló
  • Bergamota
  • Cítrics
  • Llimona
  • Taronja
  • Aranja
  • Pinya
  • Plàtan
  • Figues seques
  • Figues fresques
  • Magrana
  • Nou
  • Avellana
  • Olives verdes
  • Olives
...
Continua llegint "Fase Olfactiva II: Guia Completa de Sèries Aromàtiques" »

Carl Theodor Dreyer: Anàlisi de "La Passió de Joana d'Arc"

Plàstica i educació artística4,64 KB

Carl Theodor Dreyer: Un Pioner del Cinema Experimental

Carl Th. Dreyer (1889-1968), d'origen danès, va tenir una infància marcada per l'abandonament i l'adopció. Els seus inicis professionals com a periodista van influir profundament en la seva carrera cinematogràfica, dotant els seus treballs d'un rigor periodístic i històric notable. Durant sis anys (1912-1918), va compaginar el periodisme amb l'escriptura de guions, un període clau on va descobrir el cinema de D.W. Griffith, quedant especialment impressionat per Intolerància.

A partir de 1918, Dreyer es va dedicar a la direcció. El seu primer èxit comercial va arribar el 1925 amb L'amo de la casa, que li va obrir les portes de França. Allà va rodar la seva obra mestra, La Passió

...
Continua llegint "Carl Theodor Dreyer: Anàlisi de "La Passió de Joana d'Arc"" »

Fritz Lang i Metròpolis: Anàlisi del Film Expressionista

Plàstica i educació artística7,41 KB

Fritz Lang: Vida i Obra

Primers Anys i Carrera (1890-1976)

Fritz Lang (1890-1976), nascut a Àustria, va estudiar arquitectura el 1908 per pressions familiars, però ho va abandonar per estudiar Belles Arts, influenciat per l'admiració que sentia per la Secessió Vienesa. Entre 1909 i 1914, va viatjar per tot el món, incloent-hi Europa i els Estats Units, vivint una vida bohèmia i treballant com a actor. Va participar en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit. Durant la seva convalescència, va començar a escriure guions, un dels quals va ser llegit per Joe May, un director de cinema que va ser el primer a utilitzar els seus guions.

El 1918, Lang va emigrar a Alemanya i va començar a dirigir. El 1921, va conèixer Thea von Harbou, escriptora...

Continua llegint "Fritz Lang i Metròpolis: Anàlisi del Film Expressionista" »

El Gabinet del Dr. Caligari: L'Essència de l'Expressionisme Alemany

Plàstica i educació artística4,4 KB

Expressionisme Cinematogràfic Alemany

El Gabinet del Dr. Caligari: Un Pilar del Cinema Modern

El Gabinet del Dr. Caligari, dirigida per Robert Wiene a partir d’un guió de Hans Janowitz i Carl Meyer, és tot un flashback, i dins d'aquest, n'hi havia un altre. Ens trobem davant del que es podria anomenar cinema modern (1920). De fet, és més proper a Metropolis en les solucions cinematogràfiques que veiem avui dia, tot i que un element encara manté plantejaments de l'origen del cinema. Es tracta d'una producció global.

Els títols de crèdit ja volen transmetre una sensació i estètica que anirà d'acord amb la resta de la pel·lícula, amb una tipografia creada especialment per a l'ocasió. El cinema té la capacitat de crear climes nous...

Continua llegint "El Gabinet del Dr. Caligari: L'Essència de l'Expressionisme Alemany" »

Cinema Americà (1903-1918): Edison, Porter i el Western

Plàstica i educació artística4,72 KB

Cinema als Estats Units (1903-1918)

Edison controla les patents de les pel·lícules i té registrat en propietat l’ús del forat del cel·luloide. Obligava a qualsevol persona que fes una pel·lícula a enviar-li una còpia perquè les tingués registrades, per copiar-les i vendre-les com a seves per tots els Estats Units. Això canvia l’any 1902, quan els germans Lumière creen una sucursal als Estats Units. Així que Edison es veu obligat a produir els seus propis productes, però li encarrega a Edwin Stanton Porter (1870-1941). Porter prové del camp de la publicitat i entra en contactearrow-10x10.png amb el cinema quan li encarreguen que faci unes campanyes publicitàries per anunciar els primers passos de pel·lícules als Estats Units. L’any 1902,...

Continua llegint "Cinema Americà (1903-1918): Edison, Porter i el Western" »

La Banda Sonora al Cinema: Veu, Efectes i Música

Plàstica i educació artística6,2 KB

La Banda Sonora al Cinema

Composta per la música, la veu i els efectes sonors. El so és una forma efectiva de saber què està passant a la pel·lícula, darrere la càmera (fora de camp). Dirigeix la nostra atenció i defineix la manera d’interpretar-lo. Té dues funcions principals:

  • Estar al servei del desenvolupament de la narració de la història.
  • Guiar la interpretació de la imatge de l’espectador a la pel·lícula.

Components de la Banda Sonora

La Veu al Cinema

La veu pot ser:

  • Narració: Descriu coses. El narrador la veu del qual ens explica detalls que no veiem (el narrador no participa en l’acció, normalment parlada).
  • Directa: Descriu allò que estem veient.
  • Indirecta: L’acció es descriu a ella mateixa i la veu ens explica detalls
...
Continua llegint "La Banda Sonora al Cinema: Veu, Efectes i Música" »