Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Plàstica i educació artística

Transicions Audiovisuals i Foses

En un muntatge audiovisual acostumem a veure una successió de plans; aquesta successió pot adoptar formes diferents en funció del propòsit narratiu. Les transicions que s’utilitzen per a unir o separar seqüències s’anomenen foses.

Tipus de Foses en Muntatge

• La més comuna és la Fosa a negre (Fade Out). Consisteix a passar de la plena lluminositat dels plans a la total obscuritat. Se sol utilitzar per a indicar final de seqüència i marcar que hi ha un lapse de temps entre la seqüència anterior i la següent.

  La Fosa a blanc (Fade In) és el procediment invers; s’utilitza per a iniciar un pla/seqüència i passa de l’obscuritat de la fosa a negre a la lluminositat normal de les imatges.

• Les cortines

Glossari de Termes Cinematogràfics Essencials

XX. Pla Seqüència

Pla únic, sense talls, que constitueix una seqüència. Com que és de gran complexitat (una seqüència pot contenir una mitjana de 10 a 20 plans), habitualment es necessita un tràveling, una dolly o una grua per poder encabir en un sol moviment tota l’acció de la seqüència. Tot i que no és una exigència, s’acostuma a fer servir en l’arrancada d’un film.

XXI. Continuïtat o Raccord

És la relació entre un pla i el següent en el muntatge. Sovint els diferents plans que componen una escena han estat filmats en diferents moments i, per tant, cal vigilar que hi hagi coherència entre ells (llum, vestuari, detalls del decorat, posició dels personatges…) per no trencar...

Escultura Romànica

Torna a imposar-se un element comú a tota l'escultura medieval: el contingut religiós. L'escultura romànica trobaria les seves referències iconogràfiques i formals en el llegat romà, sobretot el de l'època tardoromana i a través dels sarcòfags paleocristians.

Particularitats de l'Escultura Romànica

• Recíproca interrelació amb l'arquitectura.
• Adaptació al marc arquitectònic.
• Tendència a l'"horror vacui".
• Importància de la temàtica religiosa.

L'escultura és esclava de l'arquitectura, adaptant-se a la forma de capitells, columnes, arquivoltes i de tot aquell espai arquitectònic que va ocupar. Això comporta una sèrie de característiques:

• Hieratisme.
• Rigidesa.
• Absència de moviment.

El sentiment religiós modela una...

Enquadrament, Plans, Angles i Composició

Enquadrament

L'enquadrament és la composició, la forma en què s'ordenen els objectes vistos dins del quadre.

Plans

• Gran Pla General: Mostra un gran paisatge o una multitud. L'entorn és més important que la persona. Normalment té valor descriptiu, però pot adquirir un valor dramàtic quan es pretén destacar la petitesa d'un ésser en una multitud o enfront de la natura.
• Pla General: Mostra un escenari ampli on s'incorpora una persona o grup de persones que ocupa un terç o una quarta part de l'enquadrament.
• Pla de Conjunt: Abraça un petit grup de persones. Interessa l'acció. La persona queda encaixada dins un espai, però amb prou marge de moviment.
• Pla Sencer: Els límits inferior i superior de la

Anàlisi curt

Gènere, plans, muntatge, banda sonora i contingut.

Gèneres

• Western conquesta i col·lonització territoris occidentals EEUU: Centauros del desierto;
• Thriller emoció, tensió i suspens, fet criminal o judicial: El silencio de los corderos;
• Policíac: Caminando entre las tumbas;
• Acció dinamisme, persecucions, combats: Misión imposible;
• Aventures món heroic de combats i aventures: Tadeo Jones;
• Comèdia: Toc-Toc;
• Drama: Titanic;
• Musical: Grease;
• Històric: El pianista;
• Documental objectivitat: La pesca del salmón en Yemen;
• Bèl.lic: guerra: Forest Gump;
• Terror: El resplandor;
• Fantàstic: El señor de los anillos;
• Animació: Fantasía 2000;
• Ciència ficció: Bladerunner 2019;
• D’autor: autor plasma visió: Boyhood.

Muntatge

Naratiu: lineal, invertit,...

L'Art i la Seva Evolució

L'art és el procés o producte deliberat de l'organització dels elements en una forma que apel·la als sentits i a les emocions. Abasta una àmplia gamma d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se en camps com la música, la fotografia, la literatura, el cinema, l'escultura, la pintura i l'arquitectura. L'estètica estudia la manera com el raonament humà interpreta els estímuls sensorials que rep del món circumdant. En el seu origen, l'art tenia una funció ritual, però avui dia és un component estètic que expressa judicis de valor fonamentats en criteris de perfecció i bellesa. Hi intervé la motivació i el desenvolupament tècnic. L'artista és qui realitza obres d'art. La creativitat...

Art, Estètica i Creativitat

1. Art: És l'aplicació de l'habilitat i el gust en la producció d'una obra. És l'acte pel qual l'ésser humà expressa i crea allò que és material o immaterial, fent servir matèria, so, expressió, etc. Té una gamma àmplia d'activitats humanes, de creacions i de maneres d'expressar-se en molts camps.

Estètica: Arribem a aquest concepte a partir de l'art, ja que el significat de l'art s'explora dins l'estètica, la qual s'encarrega d'estudiar com l'ésser humà interpreta els estímuls sensorials.

Creativitat: S'associa amb la imaginació i el pensament divergent (es replanteja un assumpte des de diferents angles, intuïció, memòria). Es nodreix de coneixements de l'inconscient (desbloqueja imatges, idees...

El Color en el Disseny Gràfic

Probablement és l’element gràfic més complex amb el qual podem treballar, atès que depèn de factors perceptius i culturals. Difícilment és mesurable.

Usos del Color

• Connotatiu: Recomanable en la impressió de fullets comercials. En general, en la gràfica publicitària, els colors preferits són blau, vermell, verd, morat, taronja i groc per aquest ordre.
• Esquemàtic o mnemotècnic: Són codis per agilitzar el reconeixement de productes. És un ús del color més mnemotècnic: marques, senyalètica, colors codificats per la indústria, etc. Per això se li dóna preferència a aquest aspecte a l'hora d'imprimir tot tipus de material corporatiu com papereria, targetes de visita, sobres, calendaris, etc.
• Denotatiu:

Impressionisme: Característiques i Tècniques

Els Colors

Teoria dels colors: Aplicació de teories científiques (Chevreul, Rood) sobre colors primaris i complementaris.

Coloració de les ombres: Les ombres són espais acolorits del complementari corresponent, eliminant el clarobscur i diluint el dibuix en traços lleugers.

Colors purs, clars i lluminosos: Només Renoir va emprar el negre.

Pinzellada solta: Taques pastoses i gruixades.

Juxtaposició de colors clars: Es fusionen a la retina de l'espectador.

Colors industrials: Més varietat i més vivesa.

Captar l'Efímer de la Realitat

Plasmació de la llum: Es recomponen els colors en sensació lluminosa (els objectes només es veuen perquè la llum hi incideix).

Aparences successives: Repetir el mateix...

Realisme

La realitat “tal com és” i nosaltres la percebem ha de ser l’objecte de l’art i la literatura.

• Així, entre el públic, tenen èxit les novel·les de Dickens, Balzac o Zola, amb personatges del carrer amb les preocupacions i interessos comuns.
• Davant el desig d’evasió i el subjectivisme romàntic, el que importa són els problemes reals: la misèria dels camperols, rostres demacrats i malalts, herois revolucionaris (Victor Hugo).
• La difusió de la cultura a través de la premsa i el gravat pren importància entre la població cada cop més alfabetitzada (Ateneus llibertaris...).
• Es deixen al marge temes exòtics, orientals i medievals.
• La tecnologia adquireix importància: la fotografia influeix profundament en la pintura i així