Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Plàstica i educació artística

Fase Olfactiva II: Sèries Aromàtiques i Descriptors

Sèrie Floral

• Florit
• Floral
• Flor d'acàcia
• Flor d'ametller
• Flor de taronger
• Flor de poma
• Flor de préssec
• Flor de saüc
• Flor de vinya
• Arç
• Gavarró
• Lligabosc
• Llimoner
• Jacint
• Narcís
• Gessamí
• Gerani
• Peregrina
• Bruc
• Ginesta
• Magnòlia
• Mel
• Rosa
• Camamilla
• Til·la
• Revetlla
• Lliri
• Violeta
• Crisantem
• Clau
• Clavell

Sèrie de Fruites

• Panses
• Pansa de Corint
• Confitat
• Pansificat
• Moscatell
• Cirera negra
• Picota
• Kirsch
• Aiguardent de cervesa
• Pruna
• Pruna seca
• Aranyons
• Ametlla
• Ametlla amarga
• Pistatxo
• Baies salvatges
• Nabius
• Murtes
• Grosella
• Maduixes
• Maduixes del bosc
• Gerd
• Grosella madura
• Móres
• Albercoc
• Codony
• Préssec
• Pera
• Poma Golden
• Poma Reineta
• Poma verda
• Meló
• Bergamota
• Cítrics
• Llimona
• Taronja
• Aranja
• Pinya
• Plàtan
• Figues seques
• Figues fresques
• Magrana
• Nou
• Avellana
• Olives verdes
• Olives

Control de la Llum

Equip d'Il·luminació

Es pot manipular la llum d'una escena, procurar una bona il·luminació o mitigar els efectes de la ja existent amb elements propis d'un equip d'il·luminació: pantalles reflectores, focus especials, etc.

Làmpades de Tungstè

Són com les bombetes casolanes però amb més potència. Utilitzen aquest tipus de llum:

• El SPOT (Fig. 19): És un aparell d'il·luminació que emet un feix d'amplada variable. La part posterior de la bombeta és reflectant i a la part frontal hi ha una lent amb anelles concèntriques anomenada Frensel. Aquest focus permet difondre o concentrar la llum segons si acostem el punt de llum a la lent o l'allunyem.
• El FLOOD o focus de difusió (Fig. 20): És una làmpada de tungstè dins

Control de la Il·luminació

Dispositius per controlar la llum

• Fotòmetres: Mesuren la quantitat de llum que la càmera rep enquadrant alguna cosa en concret.
• Diafragma i obturador: Permeten controlar l'exposició regulant el temps i la quantitat de llum que entra a la càmera.
• Filtres: Controlen la quantitat i el tipus de llum. També corregeixen reflexos, la incidència de la llum, ressalten colors, etc. Es col·loquen davant de l'objectiu.
• Equip d'il·luminació: Permeten manipular la llum d'una escena. Tipus:
  • Làmpades de tungstè: Com bombetes casolanes més potents.
  • Làmpades de quars o halògens: Poden anar incorporades en:
    • Reflector de quars (enfocament)
    • Reflector rectangular (llums secundàries)
    • Difusor (il·luminació general)
    • Reflectors parabòlics

Objectius de càmera

Tipus d'objectius

Gran angular: Angle de visió major al de l'objectiu normal (60º-180º). Ideal per a plans generals que requereixen un gran angle de visió. Ofereix una gran profunditat de camp, però pot distorsionar la imatge fent corbes les línies rectes.

Normal: Angle de visió de 40º-65º, similar a la visió de l'ull humà. Apte per a la representació d'escenes sense càrrega dramàtica. Profunditat de camp moderada i no distorsiona la imatge. Gran lluminositat.

Teleobjectiu: Angle de visió menor que el de l'objectiu normal (menys de 30º). Acosta objectes situats a grans distàncies i augmenta la grandària de les imatges respecte a l'objecte real. Profunditat de camp reduïda i punt d'enfocament crític.

Macro:

Construccions geomètriques bàsiques

Bisectriu de rectes que es tallen fora del paper: Fes una recta que talli les dues rectes. Fes la bisectriu dels 4 angles que es generin. Allarga les bisectrius fins que es creuin. Uneix els dos punts generats.

Triangulació: Des d'un vèrtex (A) fem rectes que passin pels altres vèrtexs (X). Col·loca a sota un punt (A'') amb el mateix angle. Marca els altres vèrtexs amb la distància igual que tenien a la figura inicial. Amb distància (A-C) marca un arc amb el compàs. Fes un altre arc amb distància (B-C). El punt que es genera és (C''). Repeteix amb tots els punts.

Translació: Marca un punt (A''). Uneix-lo amb (A). Tira paral·leles que tallin pels altres vèrtexs. Amb una distància marca sobre les...

Carl Theodor Dreyer: Un Pioner del Cinema Experimental

Carl Th. Dreyer (1889-1968), d'origen danès, va tenir una infància marcada per l'abandonament i l'adopció. Els seus inicis professionals com a periodista van influir profundament en la seva carrera cinematogràfica, dotant els seus treballs d'un rigor periodístic i històric notable. Durant sis anys (1912-1918), va compaginar el periodisme amb l'escriptura de guions, un període clau on va descobrir el cinema de D.W. Griffith, quedant especialment impressionat per Intolerància.

A partir de 1918, Dreyer es va dedicar a la direcció. El seu primer èxit comercial va arribar el 1925 amb L'amo de la casa, que li va obrir les portes de França. Allà va rodar la seva obra mestra, La Passió

Fritz Lang: Vida i Obra

Primers Anys i Carrera (1890-1976)

Fritz Lang (1890-1976), nascut a Àustria, va estudiar arquitectura el 1908 per pressions familiars, però ho va abandonar per estudiar Belles Arts, influenciat per l'admiració que sentia per la Secessió Vienesa. Entre 1909 i 1914, va viatjar per tot el món, incloent-hi Europa i els Estats Units, vivint una vida bohèmia i treballant com a actor. Va participar en la Primera Guerra Mundial, on va ser ferit. Durant la seva convalescència, va començar a escriure guions, un dels quals va ser llegit per Joe May, un director de cinema que va ser el primer a utilitzar els seus guions.

El 1918, Lang va emigrar a Alemanya i va començar a dirigir. El 1921, va conèixer Thea von Harbou, escriptora...

Expressionisme Cinematogràfic Alemany

El Gabinet del Dr. Caligari: Un Pilar del Cinema Modern

El Gabinet del Dr. Caligari, dirigida per Robert Wiene a partir d’un guió de Hans Janowitz i Carl Meyer, és tot un flashback, i dins d'aquest, n'hi havia un altre. Ens trobem davant del que es podria anomenar cinema modern (1920). De fet, és més proper a Metropolis en les solucions cinematogràfiques que veiem avui dia, tot i que un element encara manté plantejaments de l'origen del cinema. Es tracta d'una producció global.

Els títols de crèdit ja volen transmetre una sensació i estètica que anirà d'acord amb la resta de la pel·lícula, amb una tipografia creada especialment per a l'ocasió. El cinema té la capacitat de crear climes nous...

Oteiza

Abstracció i Subjectivisme

L'abstracció, segons Oteiza, està lligada a l'ús de la raó i la investigació artística formal. Per a ell, allò important de l'art és el subjectivisme, l'anècdota i el sentimentalisme. Valora l'art abstracte.

Geometria i Experiència Intramundana

Busca en la geometria la manera de difondre aquesta experiència intramundana. La geometria platònica li serveix per pensar artísticament les grans idees, que superen els medis de percepció i de coneixements sensibles.

Caixes Metafísiques

Les caixes metafísiques són el seu resultat final després de tants anys d'investigació. Treballa amb la idea de la força i puresa, de l'elevació espiritual a través de l'art. El resultat de les obres, els anys d'investigació...