Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Plàstica i educació artística de Secundària

La llegenda de l'artista

Durant el s. XVIII, el moviment cultural de la Il·lustració va reconèixer plenament el caràcter intel·lectual de l'activitat artística. Els artistes es van separar dels artesans, a causa del caràcter manual de les obres. La ideologia liberal-burgesa va reforçar la identitat de l'artista com a ésser excepcional, en defensar la llibertat i independència dels individus. El caràcter de geni aplicat als artistes va ser desenvolupat pel romanticisme, moviment cultural que va aconseguir l'apogeu cap a mitjans del s. XIX i va contribuir decisivament a crear la llegenda de l'artista, la qual pivotava sobre dues idees bàsiques: la diferència i l'exemplaritat, atribuïdes de forma general als artistes i que, per tant,...

Avantguardisme

El terme avantguardisme deriva d'avantguarda, un terme militar que designa la part d'un exèrcit que va davant de la resta. També defineix l'esperit de ruptura i d'experimentació en el món de l'art, i ha servit per designar el conjunt dels moviments d'avantguarda. L'eliminació de les fronteres tradicionals entre la pintura i la literatura, i entre els diferents gèneres literaris, era una de les característiques de l'avantguardisme.

Cubisme

El cubisme és un moviment pictòric que va sorgir al voltant de 1913, fundat pel poeta francès Guillaume Apollinaire. La pintura cubista volia representar l'estructura interna de les coses seguint mètodes científics; les figures humanes i els objectes són descompostos en formes geomètriques....

1. La comunicació visual

: és un procés a través del qual es transmeten missatges per mitjà d'imatges. L'emissor: és el transmissor que vol realitzar la comunicació. Pot ser una persona o un grup de persones. El missatge: es refereix a la comunicació que l'emissor vol transmetre. Pot ser format per diversos estímuls visuals més o menys complexos: signes, colors, formes, etc. En un missatge visual es distingeixen dos aspectes: L'objectiu, que es refereix a la finalitat que l'emissor vol aconseguir a través de la seva imatge. L'estructura, que és el contingut visual, la temàtica i l'estil artístic, que depenen de l'objectiu que tingui el missatge. El receptor: està constituït per les diverses persones o organitzacions destinatàries...

Escultura: Forma i Volum Artístic

L'escultura és una forma tridimensional o volumètrica que pot veure's des de diferents punts de vista i tocar-se.

Tipus d'Escultura

• Bulto rodó: Escultura exempta, és a dir, de forma aïllada que permet girar al seu voltant i observar-la des de múltiples punts de vista.
• Relleu: Les seves formes estan adherides a un pla. Hi ha tres tipus:
  • Alt relleu
  • Mig relleu
  • Baix relleu

Elements Clau de l'Escultura

• Autor: Creador de l'obra.
• Tema: Assumpte o motiu representat.
• Identificació d'objectes i personatges: Reconeixement dels elements figuratius.
• Ubicació històrica: Context temporal i cultural.
• Estil: Figuratiu o abstracte.
• Aspectes tècnics:
  • Materials: Cartró, fusta, pedra, metall, argila, etc.
  • Tècnica: Talla (en fusta

Què és el Disseny?

El disseny és un producte concebut, tant si és un objecte d'ús com una imatge, combinant la bellesa i la utilitat.

Classificació del Disseny

El disseny es pot classificar en diverses categories principals:

• Disseny d'objectes i de productes: Inclou el disseny de tots els estris i productes d'ús habitual, de consum, de subministrament, etc., que han estat fabricats industrialment, com un raspall de dents o un cotxe.
• Disseny urbanístic i ambiental: A més d'estudiar el desenvolupament i la planificació de ciutats, pobles i llocs, comprèn el disseny arquitectònic i el d'interiors. Dins d'aquest camp s'inclou el disseny de mobiliari urbà: fanals, bancs, papereres, etc.
• Disseny gràfic: S'ocupa de l'extens món de les imatges

Francisco de Goya: "Vuelo de Brujas" (1797/1798)

Pintura al oli sobre llenç, 43.5 cm x 30.5 cm. Museu del Prado, Espanya.

Descripció Denotativa

• Sobre un fons fosc i muntanyenc, apareixen tres personatges flotants denominats "estriges", éssers l'entreteniment dels quals resideix a succionar la sang humana, en aquest cas de l'home que porten en volandas (sobre el qual també es creu que insuflen aire, cosa apreciable en les seues unflades galtes), al mateix temps que volen creant gran soroll i tempestat.
• Respecte a les seues indumentàries, si bé mostren un tors nu, en elles s'albiren faldes i tocats amb capirots en forma de mitra, denominats "corozas", en al·lusió al Sant Ofici, decorats amb xicotetes serps.
• En la part inferior de l'obra s'

INTENSITAT:

Número de fotons. A més intensitat, més quantitat de llum.

FLAIX:

De l'anglès flash, que vol dir llampec. Aparell productor d’intensos impactes de llum utilitzat per il·luminar l’escenari d’una fotografia. Per extensió, també es denomina flaix al propi cop de llum. Es fa servir quan les condicions lumíniques fan impossible la presa de la fotografia, o en fotografia creativa per alterar les condicions d’il·luminació natural.

LLUM:

Ona electromagnètica perceptible pel sistema visual humà.

LLUM ARTIFICIAL:

Prové d'una font lumínica creada o manipulada per l'ésser humà. És la que proporciona una instal·lació de làmpades i de projectors. Si no produeix cap tipus d’ombra, tenim una llum difosa; si produeix ombres

Guia Essencial de Narrativa Audiovisual

Relat Audiovisual: Components Essencials

El relat audiovisual es construeix a partir de dos mitjans principals: la banda d'imatge i la banda de so.

Tipus d'Espai en el Cinema

• Espai Afílmic: Aquell que no es filma, fora de camp.
• Espai Profílmic: Aquell que es filma, dins del camp.
• Espai Fílmic: El resultat final, la representació espacial.

El Relat: Història, Narració i Eixos

El relat es compon de:

• Història: L'argument o la successió d'esdeveniments.
• Narració: La manera d'explicar el relat.

Els tres eixos fonamentals del relat són: espai, temps i acció.

Característiques del Relat

• Té un principi i un final.
• Implica una seqüència de dues temporalitats.
• És una narració: una font que explica.
• És irreal,

Sistemes de representació geomètrica

Anomenem geometria descriptiva el sistema científic que ens permet representar gràficament un element, tant bidimensional com tridimensional, situat en l’espai, en un pla bidimensional i a l’inrevés.

D’un objecte hi pot haver una representació subjectiva, amb finalitat estètica i que admet interpretacions, o objectiva, que ens dona les dades exactes de com és aquest objecte per a després construir-lo.

La geometria descriptiva es basa en els sistemes de representació, que són el conjunt de principis i mètodes que fonamenten una representació objectiva dels elements bidimensionals i tridimensionals situats en l’espai en el pla.

N’hi ha quatre tipus principals:

• Dièdric
• Axonomètric
• Acotat
• Cònic

Generalitats

Introducció al Color

El color és un fenomen perceptiu, no és una qualitat dels objectes, sinó una sensació que es produeix al cervell.

Percepció dels Colors

Quan la llum es propaga en forma d’ones, cada longitud d’ona visible defineix un color diferent.

Colors Primaris

• Colors primaris llum: blau violeta, vermell i verd.
• Colors primaris pigment/matèria: cian, groc i magenta.

En mesclar els colors primaris pigment o matèria no s’obté el negre a causa de la impressió dels pigments.

Colors Complementaris

Els colors complementaris són els que s’oposen i es troben diametralment oposats en el cercle cromàtic: cian i vermell, groc i blau violeta, verd i magenta.

Propietats del Color

• To = color
• Lluminositat = valor
• Saturació = intensitat

Variació