Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Altres cursos

Com a conseqüència del principi d'integritat del capital social, el valor nominal de cada acció ha de correspondre's a una aportació patrimonial efectiva a la societat, que no pot ser inferior a aquest. Això impedeix l'emissió de les denominades accions amb prima o participacions desproporcionades que permetin l'existència d'un «coixí fred» des del moment constitutiu de la societat.

Drets i obligacions del soci

Obligacions del soci

1) Realitzar les prestacions accessòries en el cas que s'hagin compromès a elles (anònimes i limitades).

2) En el cas exclusiu de les anònimes, realitzar el desemborsament de les accions en el termini i la forma previstos estatutàriament. Per contra, en les limitades, a no ser que existeixin prestacions...

Ètica i política en Plató

El pensament ètic de Plató es deriva de la seva antropologia, que defensa una concepció de l'ésser humà de caràcter dualista: ànima i cos. Plató admet l'existència de tres parts de l'ànima, cadascuna de les quals es relaciona amb una funció determinada de l'ànima.

Aquesta divisió de l'ànima serveix per explicar les tres classes d'individus de la seva societat ideal.

Educació i govern

Plató se sent insatisfet amb la situació política de la seva època, perquè rebutja el principi fonamental de la democràcia: la idea que qualsevol ciutadà és competent per governar. Segons Plató, ningú no és competent per naturalesa en l'art de governar, sinó que requereix el coneixement de la justícia i del bé....

Els inicis del cristianisme

La religió cristiana va néixer a l'entorn del Mediterrani durant el segle I dC, concretament a Israel, a partir dels ensenyaments de Jesús de Natzaret.

Jesús i els seus primers seguidors eren d'origen jueu; per tant, el cristianisme té el seu origen en la religió jueva. Per això, ambdues religions comparteixen molts elements, com alguns llibres de la Bíblia, festivitats, els Deu Manaments i oracions. El context cultural i polític de l'època era el de l'Imperi Romà, i la cultura dominant i de prestigi era la grecollatina. Per aquest motiu, la religió cristiana enfonsa les seves arrels tant en el judaisme com en la cultura grecollatina.

Aquest immens imperi estava connectat per una important xarxa de vies

Les Religions a l'Imperi Romà i el Sorgiment del Cristianisme

A l'Imperi Romà coexistien diferents religions en el moment en què Jesús i els seus deixebles van viure. La més estesa era la religió oficial de Roma. Després hi havia el judaisme, que era més minoritari, i d'altres religions orientals, també minoritàries, que eren noves i provenien de zones recentment conquerides o fins i tot de fora de l'imperi.

La Religió Oficial Romana: Politeisme i Ritus

La religió oficial romana era politeista i es va desenvolupar segons el model de la grega, de la qual va manllevar molts déus i deesses. La vida d’aquests déus estava narrada en la mitologia. Eren déus capriciosos amb els mateixos defectes i qualitats que els humans, que sovint...

La Magdalena Penitenta: Devoció i Simbolisme

L'escultura, lànguida i contemplativa, convida a l'oració en la seva presència. La senzillesa i claredat del missatge van fer molt populars aquestes imatges, ja que apel·laven a l'emotivitat religiosa i no a complicades teories teològiques.

Funció de la Magdalena Penitenta

La Magdalena penitent té una clara funció religiosa i alhora simbòlica, ja que representa el penediment necessari per a la redempció. La imatge fou encarregada per la casa professa dels jesuïtes de Madrid, anomenada San Felip Neri, i responia a l'interès de l'Església per remarcar el penediment, sobretot després del Concili de Trento.

Iconografia i Significat

La Magdalena penitent és la viva imatge del penediment. La...

El Breviari d'Alaric II: La codificació del dret visigòtic

El text descriu la promulgació del Codi de lleis d'Alaric II l'any 506, conegut com el Breviari, que substituí el Codi Teodosià. Es redactà en llatí per juristes romans i reflectia una interpretació germànica de les lleis romanes. Va ser aprovat en una assemblea i prohibí als romans al·legar altres lleis. El Breviari consistia en set llibres que incloïen lleis del Codi Teodosià, novel·les imperials i altres textos legals.

Context històric: De la migració al Regne Visigot

El text ofereix un context històric sobre els visigots, un poble germànic que es va establir a la península Ibèrica després de migrar des de les regions del mar Bàltic i viatjar a través de les Gàl·lies....

Yinger: Tipologies de Sectes

1. Església Universal: Màxima integració, sense diferenciació social.
2. Església Nacional: Estructura de poder basada en la nació (modernitat).
3. Església de Classe (Social) o Denominació: Oposició a les condicions socials (ordre social; reformista).
4. Secta Establerta (Institucionalitzada): Dret de naixença, membres per herència generacional.
5. Secta Pura: Adhesió voluntària, conversió personal (no naixença). Actituds: acceptació, hostilitat, indiferència (Troeltsch).
6. Culte: Grups emergents (nous), petits amb líder carismàtic. Oposició a l'ordre social i formes de desviació social.

Wilson: Set Tipus de Sectes

1. Conversionistes: Conversió com a clau de la vida individual per a la salvació, aspecte obsessiu; món

Dones influents en la història del pensament

• Hipàtia: es va dedicar a la matemàtica i l’astronomia, defensant que la Terra no era el centre de l’univers. Hipàtia donava a l’heliocentrisme el suport científic que la concepció geocèntrica no podia tenir.
• Caterina de Siena: durant l’epidèmia de pesta va començar a tenir cura dels malalts, adquirint fama de dona molt caritativa. A partir d’aquest moment, Caterina va tenir molts seguidors, amb els quals va treballar per una gran reforma social a Itàlia, ja que es trobaven en un estat ple de corrupció.
• Mary Wollstonecraft: és considerada una de les precursores de la literatura i filosofia feminista amb la seva obra Vindicació dels drets de la dona, on argumenta que les dones són

Clàssics de la sociologia de la religió

Karl Marx: L'alienació i l'opi del poble

En diàleg amb Feuerbach, Marx defineix la religió com el conjunt d'idees humanes que sorgeixen a causa del desenvolupament de la cultura, atribuïdes a déus o forces sobrenaturals on radica un gran poder alienador. L'alienació és el procés on l'individu oblida que el món de la cultura va ser i continua sent creat per l'activitat humana (la pròpia acció). Per a Marx, aquest procés és una "falsa consciència" o "consciència alienada".

Això permet a la religió mantenir-se com una estructura de dominació perquè les jerarquies socials, a mesura que es legitimen en arguments religiosos, amaguen el seu caràcter de producte de les lluites de classe. Aquí,...

Religió

Tema 1

• L `experiència religiosa

1.1 L`experiència religiosa :un procés

L`experiència religiosa es una elecció personal. Això significa que no es obligatòria ni es pot imposar, que ningú no la pot viure per l`altre,i que cada persona que la viu ho fa  de manera individual.

-primer moment: la persona se situa davant el mon  i vol descobrir el significat i el valor de moltes de les coses que passen.

-segon moment: la persona opta lliurament per conèixer mes a fons tot allò que pot aportar la religió  a la seva vida.

-tercer moment:es el mes intens, per que la persona es proposa viure la fe com si fos una trobada personal i comunitària amb el transcendent(Deu).

    1.2. Elements de l`experiència religiosa

La fe

La fe es una realitat...