Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Aristòtil i la crítica al dualisme de Plató

Aristòtil no el complauen les solucions de Plató al voltant del dualisme metafísic i la comunicació completa dels dos mons. Tècnicament, la solució de Plató s'anomena universal transcendent (idees). És a dir, les idees, que són veritats universals i necessàries, estan en un món més enllà del nostre. També s'anomena a aquesta solució realisme transcendent, que significa que les idees són els únics objectes autènticament reals.

Per contra, Aristòtil defensarà un universal immanent, que significa que solament hi ha un món amb dos nivells: un que captem per l'experiència i un altre amb la intel·ligència. El que captem per la intel·ligència és més real que el que captem per...

Les cròniques catalanes: narracions en prosa sobre fets històrics

Les cròniques són extenses narracions en prosa sobre fets històrics, gairebé sempre de caràcter bèl·lic, destinades a ser escoltades en lectura col·lectiva o a ser llegides individualment.

Les cançons de gesta eren la base d'aquestes cròniques. Eren cròniques populars que informaven el poble d'una manera emotiva, sobre els fets passats, combinant elements reals amb altres de llegendaris o fantàstics. El poeta o trobador componia i el joglar les apreniа de memòria i les recitava, normalment acompanyat d'algun instrument de corda.

Un exemple d'un fragment d'una cançó d'aquesta sobre la conquesta de Múrcia a càrrec de l'infant Pere, el futur rei Pere el Gran, que...

Què és ser vell?

L'envelliment es construeix socialment. De fet, comencem a envellir quan naixem. El fet de "ser vell" evoluciona i varia en funció de la societat. Al segle XVI, quan l'esperança de vida era de 40 anys, s'envellia molt abans. Actualment, l'esperança de vida és més elevada i, per tant, s'envelleix més tard. Això passa també en el tercer món, on l'esperança de vida és més baixa i la gent es considera vella molt abans.

Es parla de tres enfocaments per definir quan una persona pot ser considerada gran:

• Vellesa cronològica: 65-67 anys, edat de jubilació.

Aquest enfocament té dos problemes:

1. Suposa que el fet que una persona sigui gran o no ve determinat per la seva activitat econòmica: quan es deixa de ser actiu economicament,

Hume i l'Origen del Coneixement

Els nostres coneixements i les nostres idees s’originen a partir de l’experiència; no podem anar més enllà del que em permet l’experiència. Les idees innates de Descartes per a Hume no serà vàlids. Tots els coneixements que pot obtenir la raó es redueixen a: relacions d’idees i qüestions de fet.

Aquests serien els coneixements de les ciències formals i de les experimentals:

• En els primers es segueix el procediment de la deducció a partir de les definicions establertes.
• En les qüestions de fet es segueix el procediment de la inducció i la inferència causal.

En l’obtenció d’aquests coneixements i sobre tot, per a les qüestions de fet, l’enteniment no és l’única capacitat, ni la més...

Plató i el coneixement

1. Quins canvis polítics presideixen el segle XIX i quines conseqüències tenen des del punt de vista social?

En aquesta època, es deixa enrere l'antic règim i esclata la Revolució Francesa, on es creen molts monarquies i repúbliques. També neix una nova classe social: la burgesia.

Més endavant, la Revolució Industrial també suposa un gran avenç i, en aquest procés, el proletariat comença a manifestar els seus drets.

2. En què es converteixen les editorials i com plantegen la relació amb l'escriptor?

Les editorials entenen la literatura com a negoci, ja que depenen de banquers i proveïdors i no es poden permetre pèrdues. Per tant, a l'escriptor li era molt difícil poder publicar les seves obres.

Més endavant, els escriptors poden...

Karl Popper

Les seves obres principals són:

· La lògica de la investigació científica, 1935
· La societat oberta i els seus enemics, 1945
· Misèria de l'historicisme, 1957
· Conjectures i refutacions, 1963
· El coneixement objectiu, 1972

Racionalisme crític

L'eix de la filosofia de Popper és la lògica de la investigació científica. Es proposa investigar com cal dur a terme la ciència, és a dir, què es pot fer per apropar-se a la veritat, què es pot acceptar lògicament com a ciència i com ha d'estar estructurada lògicament la investigació científica.

Aquesta investigació parteix de cinc pressupòsits filosòfics que Popper va anomenar, en el seu conjunt, racionalisme crític:

1. Existeix una realitat independent del subjecte

El Romanticismo en España

A mediados del siglo XIX, este movimiento tuvo su origen en una escuela alemana que defendía la ruptura con las reglas establecidas y la libre expresión de los sentimientos. Se introdujo en España de una manera progresiva y en diferentes etapas:

• Primera etapa: de visión más conservadora, concebida como una afirmación de la identidad cultural.
• Segunda etapa: de corte liberalista.
• Última etapa: más intimista, conocida como posromanticismo.

Características principales

Los románticos fueron creadores e innovadores guiados por una serie de principios esenciales:

• Libertad: búsqueda de la plena libertad del individuo, tanto en la política y el arte como en la sociedad, por lo que rompen con los esquemas establecidos

La romanització de les Illes Balears: la conquesta de les Illes Balears per Roma

El cert és que Roma, cansada dels actes de pirateria, va ordenar la immediata conquesta de les Illes Balears per tal d'acabar amb aquesta situació. Així, Quint Cecili Metel·le va començar la conquesta de les Balears, campanya que es prolongaria durant 2 anys.

Les Illes Balears s'integren a la Hispània Citerior

A causa de la progressiva expansió dels territoris conquerits, la península Ibèrica fou dividida en dues províncies: Hispània Citerior i Hispània Ulterior.

Un fet important de la romanització: la vida urbana

Entre els canvis que introduïr-en els romans després de la conquesta, tant a la península com a les Balears, els més importants foren els...

La Pietat de Miquel Àngel

Composició en aquesta obra, Miquel Àngel utilitza les proporcions de les figures: si la mar de Déu s'aixequés seria més alta que el seu fill. Això va ser un recurs per evitar l'efecte que es produïa en algunes pietats, com les nòrdiques, on Jesucrist semblava un nen més gran per a la mare.

L'obra té una forma piramidal. El cos sense vida de Jesús i els vestidures de la Mare de Déu formen una diagonal que travessa la composició triangular i dona sensació de moviment a una escena que, en principi, hauria de semblar estàtica.

La corba suau del braç esquerre de Crist, i la disposició dels músculs d'aquest braç desplaçats per la mà de la Mare de Déu, indiquen que el cos encara no està fred.

Aquesta composició...