Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

La influència de l'humanisme en la prosa catalana del segle XIV

A mitjan segle XIV, la cancelleria reial s'organitza amb les ordinacions palatines. La influència de l'primer humanisme sobre la prosa dels escrivans, notaris i protonotaris va consistir en la llatinització que els va atorgar complexitat oracional, precisió semàntica, la col·locació del verb principal al final del conjunt oracional i l'ús dels articles moderats.

La influència humanística va arribar a canviar el llenguatge i l'estil dels documents oficials, fins a convertir-lo en un standard administratiu. La cancelleria va oficialitzar la llengua del poble i va impulsar-ne l'ús en àmbits lingüístics que fins aleshores eren patrimoni del llatí.

L'esperit humanista

L'esperit...

Tibull (50-19/18 a.C.)

Educació dels + cuidados, any 31 unió s fortuna ala d msala corvino, gran sñor dl band republikano y protktor d todo 1 grupo d poets. Cuand cae enfermo en corcira (29) s konsagro a la poesi, i canto sucesivmnt a delia, glicera i l prodiga nemesis. 1º libr: 10 elegias aprcio n 26-25 n sabms si l 2º (6 poems) vio l luz n vid dl autor. Circul d msala: s añad un 3º libr (20p) fikticio xo rpresnt kn bstnt exaktitud vida dl circulo d mesala: ligdm kmpne 6 prms elegias, adulador: un panegiriko d mesala sulpicia: 6 madrigals acrka d su amr x cerinto i tibulo. Armnizcion dls tmas: bagaj dls rcurss elegiakos: diatribs cntra l oro, cntra l gerra, alcahuets, rival, indiferente, qjs x la nfermdad, muert, funrals, prcptos acerca...

Ausiàs March

Ausiàs March fou un trobador tardà que va introduir en la seva poesia idees filosòfiques. Les fonts d'influència de les seves poesies amoroses foren els trobadors, juntament amb Dant i Petrarca; per l'aristocràcia i la filosofia, sant Tomàs i Aristòtil; i per la literatura clàssica, Sèneca i Ovidi. La poesia marciana manté semblances i enllaços amb la lírica trobadoresca: l'estructura de les composicions, l'ús del senyal, els temes i altres topics propis de l'Edat Mitjana i alguns anàlegs. March comparteix amb Dant algunes fonts, a més de tenir inclinació per la gravetat filosòfica de l'autor de la Divina Comèdia. Amb ells especulava sobre la natura de l'amor i les seves conseqüències. March fou un poeta que...

Emotivisme moral: mirada filosòfica sobre el fonament de les decisions ètiques i la raó humana

Hume afirma que la moral no pot dependre de la nostra raó, ja que la funció de la raó no és orientar l'acció. La raó no ens diu què està bé i què està malament. L'ètica que ens ho diu és l'intel·lectualisme moral.

Per als judicis morals sorgeixen de l'agrado o desagrado que ens produeix alguna cosa. Aquests judicis són els que orienten l'acció, segons el sentiment compartit per totes les persones: l'home, segons Hume, és altruista i no és feliç si observa el sofriment de les altres persones.

D'aprovació o reprovació que sorgeix en nosaltres. En estar davant d'un acte condemnable, busquem en el nostre interior un sentiment que...

Pensament i perfil ideològic de Franco

Franco era un militar africanista que va fer carrera militar en les guerres colonials d'Àfrica. Des de jove ja havia destacat com a general i professava un nacionalisme espanyol de signe agressiu i excloent. Es basava en una interpretació heroica de la història d'Espanya, especialment de l'època dels Reis Catòlics i de l'imperi d'Àustria, i defensava la idea d'una Espanya «monolítica» i homogènia. Els valors nacionals que considerava fonamentals eren la unitat, l'autoritat, la jerarquia, la disciplina i l'ordre.

Era molt catòlic i es identificava com una persona escollida per Déu per salvar la pàtria. Volia salvar el país i restaurar l'imperi, i aquests objectius van servir d'excusa per justificar...

Marx i el materialisme històric

Marxisme: Proposta filosòfica, econòmica i política que va aglutinar moviments obrers i va tenir una enorme repercussió social i política al segle XIX i XX. Ha de ser comprès dins el marc de Marx i la seva influència a mitjans del segle XIX.

Concep la interpretació històrica com a lluita de classes. La societat i la consciència humana estan determinades per les condicions materials, econòmiques i socials de la vida. El materialisme es refereix a l'explicació de la realitat basada en causes naturals, mentre que l'històric fa referència a l'ésser humà al llarg del temps. Comprèn la desaparició de la burgesia, l'aparició de la societat sense classes.

Mode de producció:

Examina la història humana...

El Trienni Liberal (1820-1823)

El pronunciament iniciat pel coronel Rafael de Riego va triomfar. L'oposició liberal obligà el rei a acceptar i a convertir-se en monarca constitucional. Es va restaurar la Constitució de Cadis i gran part de les reformes d'aquesta, i se'n van elaborar de noves normes.

Van iniciar la modernització administrativa i crearen la Milícia Nacional, voluntaris amb la finalitat de garantir l'ordre i defensar les reformes constitucionals. Pretenien liquidar el feudalisme al camp i van intentar liberalitzar la indústria i el comerç, impulsant el desenvolupament industrial i la modernització econòmica.

Oposició als liberals

La monarquia, bona part de la pagesia, especialment a Catalunya, i els yeïs del Trienni no...

Afirmacions objectives i subjectives

Una afirmació objectiva es pot sotmetre a prova pública i, per tant, es basa en l'experiència col·lectiva. Quan es fa, no se sap si s'ha dit correctament.

Una experiència individual reflecteix els gustos personals, les vivències, l'educació rebuda o tot allò que forma part de nosaltres. Per això és la projecció de la persona que fa l'afirmació i és subjectiva.

En resum: experiència comuna (objectiva) i demostrable, enfront d'experiència individual (subjectiva) i no demostrable. Els judicis objectius no donen lloc a prejudicis; els subjectius sí.

Els judicis de valor

El judici de valor (JV) pot ser positiu o negatiu. Si és negatiu, pot tenir molta transcendència ètica o poca. Quan té molta...

El Període Visigot: Societat i Cultura

Unificació Lingüística

Els natius parlaven llatí i els visigots parlaven got. Els visigots, de manera progressiva, van abandonar la seva llengua i van adoptar el llatí per dos motius principals:

• Per qüestió numèrica i pràctica.
• Perquè el llatí era la llengua culta de l'època.

Unificació Social

Els matrimonis mixtos estaven prohibits sota pena de mort. Al final del segle VI, el rei Leovigild va permetre els matrimonis entre visigots i hispanoromans.

Unificació Religiosa

Els hispanoromans eren cristians, mentre que els visigots eren arrians. L'arrianisme, que negava la divinitat de Jesucrist, fou condemnat com a heretgia l'any 325 en el Concili de Nicea.

L'any 589, en el tercer Concili de Toledo, el...

Cultura Visual: La Imatge i Iconografia del Poder

A continuació, s'analitzen diversos elements que han servit històricament com a potents símbols de poder i autoritat, explorant el seu significat i la seva representació en la iconografia.

El Tron: Símbol de Majestat i Govern

El tron eleva simbòlica i realment, atorgant una dignitat especial a qui hi seu. És el seient del governant polític, sigui rei o emperador, o també del governant religiós en cerimònies i actes especials. També és símbol de majestat. Aquest tron, a vegades portàtil, pot estar fixat a la residència d’aquests governants, als salons del tron, on quedarà elevat sobre la resta de l’estança. Quedarà emfatitzat encara més amb tota una sèrie de decoracions...