Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Inicis de la Filosofia Medieval: Relació Fe i Raó

La relació entre la filosofia i la teologia va marcar els primers moments del pensament medieval. Inicialment, els primers pensadors, els anomenats Pares de l'Església, van estar dividits a propòsit de la filosofia clàssica. Així, van sorgir dues actituds principals:

• Cristianisme Obert

  Els defensors d'aquesta postura van considerar que la tasca de la filosofia era explicar el missatge de Crist, ajudar els homes en la fe i defensar les veritats revelades contra els atacs dels pagans.

• Cristianisme Tancat

  Aquesta actitud fou la de menysprear la saviesa pagana, rebutjant qualsevol relació amb la filosofia clàssica, que va arribar a ser considerada l'origen de les heretgies (males interpretacions

El Mite de les Edats: El Relat que Contà l'Oncle a Hesíode

L'Origen Comú de Déus i Mortals

El relat explicava que déus i homes procedeixen del mateix origen. Els immortals crearen cinc estirps successives, cadascuna amb característiques i destins diferents.

1. La Daurada Estirp d'Homes Mortals (Regnat de Cronos)

La primera fou la daurada estirp d’homes mortals. Visqueren durant el regnat de Cronos, vivint com a déus:

• Sense preocupacions, cansament ni misèria.
• No envellien ni sofrien cap tipus de mal.
• Morien dolçament mentre dormien.

Durant tota la vida feien festes i estaven alegres, vivint de camps fèrtils, fruits abundants i rics ramats. Zeus els convertí en déus benaurats, benignes i terrenals (Hesíode els anomena divinitats menors)...

La Medicina Hel·lenística i les seves Influències

La medicina d'aquesta època estava molt influenciada per diversos factors:

1. L'activitat científica del Liceu.
2. L'escola Siciliana d'Empèdocles (especialment les disseccions).
3. El corpus hipocràtic.
4. Els coneixements que els egipcis tenien de les drogues.
5. El fet que es realitzaven pràctiques a l'hospital del Museu d'Alexandria.

Metges Destacats de l'Època Hel·lenística

Destaquen tres metges principals:

• Heròfil: Practicava disseccions, va relacionar el pols amb el batec del cor i va situar la intel·ligència al cervell.
• Erasístrat: Va estudiar el sistema nerviós i el sistema cardiovascular, sent el primer a descriure l'aorta.
• Claudi Galè: Durant molts anys va treballar com a metge en una escola

Els cercles de l'Infern

En l'Infern de Dante apareixen personatges famosos de l'època i d'altres de ficció que narren la seva història. Els cercles es divideixen de la següent manera:

• Primer cercle (Llimbs): on es troben els no batejats però virtuosos.
• Segon cercle: la luxúria.
• Tercer cercle: la gola.
• Quart cercle: l'avarícia.
• Cinquè cercle: la ira.

A partir d'aquí, es produeix un agreujament de les penes, ja que els pecats no són només per falta de contenció. Al sisè cercle es troben els acusats d'heretgia i els violents, un espai molt ampli amb diversos graus de càstigs. Després de travessar un monstre, s'arriba al vuitè cercle, el dels fraudulents (seductors, falsos profetes, bruixes i aduladors). Finalment, el novè cercle és...

Les 16 Preguntes Clau sobre Sant Pau i el seu Llegat

Quants grans viatges missioners va realitzar Sant Pau?

Pau va fer quatre grans viatges.

Quin era el seu objectiu geogràfic final?

Tal com s'esmenta a la Carta als Romans, Pau projectava arribar a Hispània.

Fins on va arribar realment en els seus viatges?

Pau va arribar fins a Roma.

El paper de Pau durant el martiri de Sant Esteve

El Llibre dels Fets dels Apòstols explica que Pau, sent jove (i conegut com a Saül), va contemplar i assentia mentre apedregaven Sant Esteve.

Va estar Sant Pau en perill durant els seus viatges?

A la 2a Carta als Corintis, Pau detalla les seves grans dificultats:

• «Tres vegades he naufragat.»
• «M'he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius, lladres, a

L'altre significat dels números

L'ésser humà transforma la realitat en un objecte del seu pensament; conèixer els valors dels números suposa entendre el món i les seves connexions més íntimes. Els números i les figures poden ser l'expressió d'una imatge del món; amb els números, l'home mira de classificar la realitat complexa, amb les seves innombrables manifestacions contradictòries, per arribar a penetrar-la i comprendre-la.

• Un: És el fonament de tot. És expressió de l'Ésser Suprem i, en el llenguatge religiós, es refereix a Déu.
• Dos: Representa la primera pluralitat; comença la tensió bipolar de la creació i assenyala tot allò nascut sexuat, subjecte a la llei de la vida i la mort.
• Tres: Pot significar el tot i ser el

Símbols i Significats Profunds

L'Espiral: Evolució i Transició

L'espiral és un símbol ric en significat. Quan gira cap a la dreta, representa el desenvolupament i el creixement, significant evolució, futur i la lluna creixent. Per contra, si gira cap a l'esquerra, simbolitza la involució, la fi del món i la superació de la força de la gravetat. Per tant, l'espiral és un símbol del viatge de les ànimes d'una eternitat a una altra.

En un sentit més ampli, aquesta simbologia pot significar que el Salvador és sobirà de la vida i de la mort, però també mostra el camí que porta d'allò terrenal a allò celestial i d'allò transitori a allò etern.

El Mar: Perill i Domini

El mar representa la nit, la foscor i el perill. Quan Jesús camina...

Alineació Econòmica en Marx

El treball, segons Marx, és natural i essencial en l’ésser humà. Com a forma de transformació de la natura i mitjà per a garantir la subsistència, el treball esdevé una necessitat, però també una forma d’humanització, ja que possibilita la realització personal. Però, en la societat capitalista, el treball ja no dignifica sinó que desposseeix i aliena.

El terme alienació prové del llatí alienus ('altres') i, en Marx, adquireix un sentit pejoratiu d'estar estranyat o fora d'un mateix. L'alienació es produeix quan el treballador no se sent reconegut ni valorat, ni sent que el que fa sigui realment seu. Es dóna a un doble nivell:

• Respecte del producte del treball: hi ha alienació quan el treballador

Simbolisme Religiós i Conceptes Clau

L'Aigua: Origen i Purificació

L'aigua representa la totalitat de les virtuts, l'origen de la vida, l'essència de la vegetació i la força creadora. És allò que precedeix tota forma i que sosté la creació. Les aigües precedeixen tota creació i la reabsorbeixen per purificar-la. En la majoria de religions es representa com a: font de vida, mitjà de purificació i centre de regeneració.

La Ciutat: Metàfora de l'Ésser

La ciutat pot simbolitzar l'estructura de l'ésser:

• Enteniment: Rei
• Voluntat-Força: Reina
• Consciència: Tresorer
• Superació de la Negativitat: Cap dels Cavallers
• Pensaments: Ciutadans
• Cinc Sentits: Servents
• Muralles: Cos
• Catedral: Cor

La Vegetació: Cicle Vital i Coneixement

La vegetació simbolitza...

L'hinduisme: Història, doctrina i el Dharma

El mot hindú prové d'una paraula persa que significa "indi". Antigament, es donava aquest nom als habitants de la vall de l'Indus. Actualment, amb el terme hinduisme es designa la religió i cultura tradicionals dels habitants de l'Índia.

Els Vedes, els Brahmana i els Upanishads configuren la doctrina revelada pels déus als savis antics i, per tant, el seu contingut és immutable. Contenen himnes a les divinitats, fórmules pels sacrificis i reflexions teològiques i filosòfiques.

Creences fonamentals de l'hinduisme

El Dharma (Llei universal) o Sanatana Dharma és la intuïció fonamental de l'hinduisme. Els propis hinduistes anomenen la seva religió Sanatana Dharma, i l'estil de vida hindú consisteix...