Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Cosmovisió

Cosmovisió: conjunt de creences pròpies d'una cultura.

Filosofia a Grècia

La filosofia és una disciplina que neix a la cultura grega, a Milet al VI aC. Neix com l'examen que algunes persones fan de la seva cosmovisió.

Cosmovisions: mitològica i filosòfica

Una cosmovisió mitològica és narrada i una cosmovisió filosòfica vol ser raonada. Els filòsofs raonaven sobre els orígens. La cosmovisió mitològica buscava comprendre la naturalesa i el seu ordre.

Objectiu de la filosofia

La filosofia neix per aconseguir una vida millor, la felicitat. Això ho fan a través del coneixement de la naturalesa, adquirint saviesa i, sobretot, comprenent l'ordre de la naturalesa: aconseguir contemplar la naturalesa amb plaer i viure segons l'...

Religions tradicionals

Les religions tradicionals afirmen la realitat d'allò que no es deixa incloure en el que és habitual, regular i familiar. A través de la natura i dels astres es percep la divinitat i se'ls dedica un culte determinat.

• Culte als morts: Tot poble conegut té alguna creença relacionada amb la supervivència de les ànimes.
• Animisme: És el culte i la creença que les forces naturals estan animades o habitades per esperits.
• Totemisme: Sistema de creences basat en la veneració d'un tòtem.

L'hinduisme

Les característiques principals de l'hinduisme són:

1. Respecte per la vida: Un gran respecte per tot el que és viu, ja que Brahman és tot.
2. Relativització de la matèria: Tot el que és matèria i cos es considera una presó del

L'Hinduisme: La Religió i Filosofia de l'Índia

És la religió actual de la majoria d'habitants de l'Índia. Es fonamenta en un conjunt de textos tradicionals hindús, com són els Veda (himnes als déus, sacrificis, melodies, preceptes màgics), les Upanisad (conceptes bàsics de l'hinduisme) i la Bhagavad-Gita (mostra els camins de l'alliberament: ioga de l'acció desinteressada, de la devoció i de la saviesa).

Conceptes Fonamentals de l'Hinduisme

A partir d'aquestes escriptures trobem els conceptes fonamentals de l'hinduisme:

• Avidya: Donar realitat a una cosa que no en té (ignorància ontològica), antropològica i soteriològica.
• Maya: La il·lusió de prendre les aparences per realitat.
• Karma: La cadena de la vida, d'acció i reacció, els

Els Fonaments de la Fe i la Moral Catòlica

Els Deu Manaments (Manaments I)

1. Estimaràs Déu sobre totes les coses.
2. No diràs el nom de Déu en va.
3. Santificaràs les festes.
4. Honraràs pare i mare.
5. No mataràs.
6. No faràs accions impures.
7. No robaràs.
8. No diràs falsos testimonis ni mentiràs.
9. No consentiràs pensaments ni desitjos impurs.
10. No desitjaràs els béns del teu proïsme.

Manaments de l'Església (Manaments II)

• Assistir a missa els diumenges i dies de precepte.
• Confessar-se almenys una vegada a l'any.
• Combregar almenys una vegada a l'any en el temps de Pasqua.
• Dejunar i abstenir-se de menjar carn quan ho mana l'Església.
• Ajudar l'Església en les seves necessitats.

Els Set Sagraments

• Baptisme
• Confirmació
• Penitència
• Eucaristia
• Matrimoni
• Ordre Sacerdotal
• Unció

Elogi dels diners: Una crítica mordaç

L'Elogi dels diners és una sàtira profunda sobre el poder corrupte dels diners en la societat. El text explora com la riquesa altera la moralitat i les institucions:

• Justícia i corrupció: Els diners transformen la veritat, converteixen jutges en advocats (suborn) i fan que els savis semblin bojos.
• Crítica eclesiàstica: L'autor utilitza la ironia per denunciar com els diners fan "cantar els predicadors" i com la fe es pot veure alterada per interessos econòmics.
• Poder social: Els diners legitimen els fills bastards, curen malalties i permeten comprar la voluntat dels altres ("si diràs 'té' a homes sords").

Tema: Crítica als estaments socials (justícia i església).
Actitud: Escèptica i sarcàstica....

Ramon Llull: Diàleg, Persuasió i Obra Didàctica

Ramon Llull (RM) busca potenciar el diàleg, utilitzant mètodes de persuasió, convencent amb paraules i no amb violència. La seva llengua és culta i de gran valor, amb objectius didàctics i difusors. Tracta temes de caire científic i filosòfic.

Obres Clau de Ramon Llull

Llibre de Contemplació

Obra mística molt extensa de caràcter simbòlic. És una lloança a Déu formada per 5 llibres que representen les 5 nafres de Jesucrist crucificat.

Llibre de Blanquerna

Novel·la d'un caire utòpic i autobiogràfic, sense una situació concreta, en què Blanquerna no es casa per tal de dedicar-se a la vida contemplativa. La seva trajectòria vital inclou:

1. És monjo.
2. És abat.
3. És bisbe (sense ser la

La Caiguda de l'Imperi Romà: Causes i Conseqüències

Al segle III d.C. s'inicia el declivi de l'esplendor de l'Imperi Romà, marcat per la corrupció i una creixent inestabilitat. En aquest clima de confusió i desordre, es va iniciar un període de permanent anarquia militar.

La situació de l'imperi va ser tan incerta que, al segle IV, hi va haver una primera fragmentació: els dos fills de l'emperador Teodosi es van repartir l'imperi. Honori va rebre la part occidental i Arcadi la part oriental.

L'any 410 es va produir una commoció definitiva quan els visigots van saquejar la ciutat de Roma. Al segle V, l'Imperi Romà d'Occident es va veure reduït als límits de l'actual territori italià, mentre que l'Imperi Romà d'Orient va perdurar...

Ramon Llull (1232/35-1316)

Innovador en la llengua catalana, escrivia sobre temes que ningú s'atrevia a tractar en un altre idioma que no fos el llatí durant el segle XIII.

L'aportació al lèxic català

Va inventar més de 7.000 paraules, amb la següent distribució:

• 50%: extretes de la llengua existent.
• 20%: derivació d'altres paraules.
• 18%: recorrent al llatí.
• 12%: paraules que no han arribat a la nostra època.

Biografia i conversió

Pertanyent a la primera generació mallorquina després de la conquesta, es va casar amb Blanca Picany i va tenir dos fills. La seva biografia es titula Vida Coetània.

Als 30 anys, en intentar escriure un llibre d'amor, se li va aparèixer Jesús crucificat en tres ocasions. Després de la tercera visió, va retirar-...

L'Ideal Imperial de Carlemany

Segons Carlemany, la funció que li quedava al papa era pregar perquè les tropes sortissin victorioses i perquè tot sortís bé. Per tant, reservava al papat un paper secundari.

La Reacció de Bizanci i el Reconeixement Imperial (812)

Una de les conseqüències clares de la condició d'emperador que ostentava Carlemany va ser la reacció de Bizanci, tot i la seva feblesa, ja que es consideraven els únics capaços d'exercir la funció d'emperadors. La pugna va acabar l'any 812 amb el reconeixement del títol imperial de Carlemany:

• A canvi de la cessió de Venècia, Ístria i Dalmàcia.
• Carlemany s'intitula emperador august dels romans, igual que els emperadors d'Orient.

Vies d'Unificació dels Territoris Imperials

Com...

Ascens dels líbis i dinàstia libiana

Es produí un creixent poder dels líbis, que des de la dinastia XIX es trobaven abundantment a Egipte fent de mercenaris de l'exèrcit. A mitjans del segle X aC un líbi es convertí en faraó i inicià una nova dinastia. Al segle IX aC Egipte es separà en estats independents a l'entorn de les principals ciutats (Sais, Hermòpolis, Heracleòpolis). També es formà un estat a Núbia, que, aprofitant el buit de poder a Egipte, acabà controlant els territoris fins a Tebes i conquerí tot Egipte fins al delta.

Invasions assíries i recuperació de la independència

Les tropes assíries arribaren a Egipte el 671 aC, envaïren el delta i prengueren Memfis. Foren rebutjats, però l'any 664 aC el rei assiri Assurbanipal...