Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica

Religió4,83 KB

La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica

El respecte pels morts i la llei hel·lènica

6. Negació del dret a la reflexió i el lament

A elles únicament no els està permès, després d'haver après dels errors, meditar millor per al temps que queda, ni, després de tornar a casa, anunciar la pròpia desgràcia i el valor dels nostres avantpassats; perquè, havent mort allí i havent pagat la pena de la seva insensatesa, van fer immortal la fama d'aquesta ciutat pel seu valor, i van fer desconeguda la pròpia pàtria per la desgràcia d'ací; i així, aquelles, per desitjar injustament la terra aliena, van perdre justament la seva pròpia.

7. La intervenció d'Atenes en la Guerra dels Set contra Tebes

I quan Adraste i Polinices...

Continua llegint "La defensa dels dèbils i la justícia a l'Atenes clàssica" »

Religió Romana Antiga: Deïtats, Culte i Sacerdots

Religió4,15 KB

Religió Romana Antiga: Deïtats i Culte

Les Deïtats Romanes Primitives

Els romans primitius adoraven una sèrie indefinida de forces naturals, anomenades numina. Aquests eren poders misteriosos continguts en coses que podien beneficiar o perjudicar l'home, i per això calia donar-los el culte degut perquè fossin propicis.

Els Déus Indígenes (Indigetes)

Els Indigetes van ser els primers déus autènticament romans. Alguns exemples inclouen:

  • Tellus: deessa de la terra.
  • Liber: déu de la vinya.
  • Pales: deessa de les pastures i ramats.
  • Flora: deessa de les flors.

Les Triades Divines

  • Primera Triada: Júpiter, Mart, Quirí.
  • Triada Capitolina: Júpiter, Juno, Minerva.

Déus Menors

  • Lars: protectors de la llar, símbol de la unió familiar.
  • Penats: protectors
...
Continua llegint "Religió Romana Antiga: Deïtats, Culte i Sacerdots" »

Nietzsche i el Cristianisme: Crítica i Anàlisi

Religió2,09 KB

Nietzsche i el Cristianisme

Per a Nietzsche, el cristianisme és una religió construïda intel·lectualment a partir de la filosofia platònica («platonisme per al poble»), i representa la culminació d'una tasca de debilitament i deformació de l'home modern iniciada per Sòcrates. És la religió dels febles, dels malaguanyats, dels insatisfets, dels oprimits i mediocres. Segons Nietzsche, sorgeix de l'instint de protecció d'una vida que degenera, d'una vida que expressa una carència, d'una fisiologia malaltissa. Els valors propis d'aquesta humanitat feble i decadent es troben en els ideals ascètics cristians: autosacrifici, humiliació, castedat, humilitat, compassió, submissió, esperança en el més enllà. Amb el triomf del cristianisme...

Continua llegint "Nietzsche i el Cristianisme: Crítica i Anàlisi" »

El Renaixement: Cultura, Humanisme i Reforma Religiosa

Religió3,24 KB

El Renaixement

La cultura renaixentista es caracteritza pel triple interès per l'antiguitat clàssica, pel món i la naturalesa, i per la persona humana com a individu.

Interès per l'Antiguitat Clàssica

El Renaixement també va intentar ressuscitar la manera de viure de la Grècia i Roma antigues. Això es manifesta en molts aspectes: en la moda d'imitar la manera de vestir-se de grecs i romans, en els noms amb què els pares batejaven els seus fills, en el costum de coronar els poetes, i en la decoració de palaus i jardins amb venerables ruïnes de Roma.

Interès pel Món i la Naturalesa

Aquest interès, amb alguns antecedents medievals, va rebre un fort impuls al Renaixement. L'observació i l'experimentació es consideraven la millor manera...

Continua llegint "El Renaixement: Cultura, Humanisme i Reforma Religiosa" »

Filosofia Medieval: Agustí, Edat Mitjana i Pensament Àrab

Religió6,08 KB

El pensament d'Agustí d'Hipona

Agustí d'Hipona (354-430) va néixer a Tagaste, a l'Àfrica romana. Era molt curiós i es va preguntar sempre com es podia arribar a conèixer les veritats fonamentals i quines eren aquestes. Per trobar una resposta a les seves preguntes, va introduir-se al maniqueisme, una secta creada pel persa Mani. Mani i els seus seguidors defensaven dos principis en lluita constant: el bé i el mal, la llum i la foscor. Més endavant, va canviar el maniqueisme per l'escepticisme. Ell mateix va adonar-se de la inconsistència de l'escepticisme, perquè qui dubta sap que dubta (si fallor, sum). Decebut amb el maniqueisme i l'escepticisme, l'any 387 es va convertir al cristianisme.

Com a cristià, Agustí va continuar reflexionant...

Continua llegint "Filosofia Medieval: Agustí, Edat Mitjana i Pensament Àrab" »

El Nou Testament en Art: Simbolisme i Iconografia

Religió4,41 KB

La Importància de l'Empenediment

La Transfiguració

Aquest tema simbolitza la importància de l’empenediment per poder obtenir el perdó de Déu. Representa uns fets que passaren quan Jesús havia pujat damunt un puig per resar acompanyat de 3 dels seus deixebles: Pere, Jaume i Joan. Estant allà dalt, l’aspecte de Jesús es va transfigurar. La cara li va tornar brillant com el Sol, i els vestits, blancs. Jesús se va enlairar. En aquests moments es va sentir la veu de Déu que deia: “Aquest és el meu fill estimat, escoltau-lo”.

Evidentment aquest és un tema cabdal dins la vida pública de Jesús, perquè és quan Déu manifesta clarament als seus deixebles que Jesús és el seu fill. (Alerta amb confondre amb la Resurrecció)

Passió

...
Continua llegint "El Nou Testament en Art: Simbolisme i Iconografia" »

Reforma Protestant, Contrareforma i Expansió Missionera (S. XVI)

Religió3,49 KB

Reforma Protestant i Reforma Catòlica

El pas de l'edat mitjana al Renaixement va suposar un gran canvi de mentalitat, sobretot amb l'aparició de l'humanisme. El nou pensament humanista, la pèrdua de credibilitat del papat, la relaxació dels costums dels clergues i la decadència d'alguns ordes religiosos van provocar que en el segle XVI sorgissin diversos moviments religiosos per reformar l'Església.

La Reforma Luterana: Martí Luter

La Reforma Protestant va tenir com a primer protagonista l'alemany Martí Luter. Els seus principis doctrinals eren contraris a la fe catòlica, com els següents:

  • La justificació per la fe.
  • La lliure interpretació de l'Escriptura.
  • La consideració de només dos sagraments: el baptisme i l'eucaristia.
  • La supressió
...
Continua llegint "Reforma Protestant, Contrareforma i Expansió Missionera (S. XVI)" »

L'Humanisme Renaixentista: Origen, Factors, Trets i Reformes

Religió11,02 KB

L'Humanisme Renaixentista

Alguns historiadors fan coincidir l'inici d'aquest renaixement amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, a mans dels turcs otomans i la consegüent migració cap a Occident d'intel·lectuals bizantins. Però, històricament podríem dir que el Renaixement començà a Itàlia en el segle XIV i perdurà fins més enllà del segle XVI. El renaixement es caracteritza, pel que fa a la cultura i la filosofia, perquè és un moviment força heterogeni, i en aparença mancat de la unitat i la cohesió que semblen predominar en altres èpoques. Si cal remarcar una orientació pròpia d'aquest període, aquesta seria l'Humanisme. L'humanisme es va iniciar a Itàlia en el segle XIV com un programa educatiu que tenia com a objectiu...

Continua llegint "L'Humanisme Renaixentista: Origen, Factors, Trets i Reformes" »

Visions de la Moral: Nobles, Plebeus i Sacerdots

Religió2,46 KB

Anàlisi de la Moral: Visions de Classes Socials

En aquest text s'exploren dues perspectives fonamentals sobre la moral, que reflecteixen els diferents punts de vista de les classes socials en les ciutats antigues: els nobles, els plebeus i els sacerdots.

La Moral dels Plebeus i Sacerdots: La Raó sobre l'Acció

La primera idea aborda la moral des de la perspectiva dels plebeus i els sacerdots. Tot i pertànyer a grups socials molt diferents —els sacerdots, sovint considerats classe alta, i els plebeus, la classe baixa—, ambdós compartien una visió similar de la moral.

  • Prioritzen el raonament: Aquests grups posen el raonament per sobre de l'acció, reflexionant profundament abans de qualsevol decisió.
  • Internalització dels problemes: Quan
...
Continua llegint "Visions de la Moral: Nobles, Plebeus i Sacerdots" »

Jane Eyre, Emmeline Pankhurst i Virginia Woolf: Pioneres de la Igualtat

Religió3,23 KB

Figures Clau en la Lluita per la Igualtat Femenina

Jane Eyre (Personatge Fictici)

  • Dona molt educada i respectuosa amb un passat fosc que l'oblida i intenta deixar de banda.
  • És continguda, poc expressiva i molt creativa.
  • Volia aconseguir la igualtat de vot i l'igual accés a l'ensenyament (objectius).
  • Vivia en un internat on va presenciar la mala educació, cosa que va canviar quan, més endavant, va treballar com a institutriu.
  • Va tenir una vida plena d'obstacles que va superar.

Emmeline Pankhurst (1858 Manchester - 1928 Londres)

  • Va ser una sufragista, revolucionària i activa política britànica, molt important i un exemple a seguir per a molta gent.
  • Es va casar amb Richard Pankhurst, polític i advocat.
  • Va estudiar a l'École Normale Supérieure
...
Continua llegint "Jane Eyre, Emmeline Pankhurst i Virginia Woolf: Pioneres de la Igualtat" »