Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Filosofia Cristiana Primerenca

El cristianisme obert, representat pels pares apologistes, l'escola cristiana d'Alexandria, l'obra de Sant Agustí d'Hipona i Pseudo-Dionís, tenia com a tasca filosòfica explicar el missatge cristià, ajudar els homes i defensar les veritats de la fe.

Filosofia Àrab

Amb Mahoma, el pensament grec va ser conegut a través de Síria, i la filosofia es va utilitzar per interpretar l'Alcorà. Un tema central va ser la relació entre filosofia i religió, amb un fort sincretisme basat en el pensament àrab.

Escoles de Pensament Islàmic

• Mutazilisme: Interpretava al·legòricament l'Alcorà i defensava la llibertat de l'individu.
• Mutakalimís: Més ortodoxa, defensava la interpretació literal de l'Alcorà. Els seus principis

Antropologia i Orígens

Antropologia: Estudi de la Naturalesa Humana

Antropologia: Ciència social que es dedica a l'estudi de tots els aspectes de la naturalesa humana.

Antropogonies: Origen Mític de l'Home

Antropogonies: Relat de caràcter mític-religiós sobre l'origen de l'home, la seva creació o sorgiment i, per extensió, de la seva cultura.

Antropologia Cristiana: Creació i Jesucrist

Antropologia Cristiana: Es sustenta en el relat bíblic de la creació i la figura de Jesucrist. Aquesta reflexió teològica ofereix una resposta plena de riquesa i bellesa.

Relats de la Creació Bíblica

• Perspectiva Jahvista: La més antiga. Déu té característiques humanes i és un artesà. El rol del sexe masculí i femení està molt marcat.

• Perspectiva

L'educació medieval i el seu sistema

Cada lliçó tenia tres parts:

• LECTIO (llegir): el professor llegia un capítol d'una obra de filosofia grega i tothom escoltava en silenci.
• DISPUTATIO (discutir): diàleg i dialèctica sobre els capítols llegits.
• AUTORITATES: el professor interrompia la discussió i buscava un apartat de la Bíblia per mostrar si la teoria filosòfica era compatible o no amb la Bíblia. Si una tesi contradeia la Bíblia, era considerat un error; i si algú defensava un error amb insistència, també era un error.

Aquest sistema educatiu intentava justificar la piràmide estamental de poders medieval, on a la cúspide es trobava el papa i la clerecia, després venien el rei i els cavallers, i finalment els camperols. Les escoles...

Evolució de l'ensenyament de llengües: De Sumer al segle XIX

Sumer (5000 a.C.): El primer ensenyament d'una llengua viva

L'ensenyament escolar d'una llengua segona era l'ensenyament de la llengua sumèria als accadis. Estava centrat sobretot en el vocabulari, amb la utilització de la llengua segona com a llengua vehicular en altres matèries de l'ensenyament. Van redactar els més antics repertoris lèxics, presentats en forma d'ideogrames escrits en columna que representen els mots sumeris. L'alumne rep un ensenyament basat en la memorització i centrat en el vocabulari més que en l'aprenentatge de les regles gramaticals.

Egipte i Grècia: L'ensenyament de llengües mortes

En els dos casos es tracta de l'ensenyament d'una llengua quasi-estrangera,...

Art Preromà

L'Epicureisme: la recerca del plaer

L'epicureisme té el plaer com a meta de vida i la fugida del dolor com a objectiu. Epicur va dir que les conseqüències agradables d'una acció han de ser avaluades tenint en compte els seus efectes secundaris. Pensava que el resultat d'una acció agradable a curt termini s'ha de valorar tenint en compte la possibilitat d'un resultat més gran, més durador o més intens a llarg termini. No ens hem de deixar guiar pels impulsos i cal calcular els plaers per anar fent una vida plaent; aquesta seria la base d'una ètica feliç.

L'angoixa religiosa va portar molta gent al jardí d'Epicur. En aquest sentit, la teoria de Demòcrit va ser un bon recurs per afrontar les supersticions religioses. Per viure una vida...

EL MITE I EL LOGOS: INTRODUCCIÓ ALS PRESOCRÀTICS

L'inici de la filosofia ve donat pel pas del mite al logos, és a dir, començar a donar explicacions racionals en comptes de donar explicacions de caràcter mitològic.

Què és el mite?

El mite és una narració sagrada d'esdeveniments ocorreguts fa molt de temps, en què certs éssers sobrenaturals, com ara déus o herois, van dur a terme accions memorables que expliquen el món actual.

Característiques essencials del mite

• Es presenta en forma de relat sorgit del fons del temps i que ja existia abans que cap contista n'emprengués la narració.
• El relat mític es recolza en la transmissió i la memòria, i no en la invenció individual i la fantasia creativa.
• Oralitat.
• El mite no es presenta de

Moral d'Esclaus i Senyors

Més enllà del bé i del mal:

• Bo: afavoreix la vida.
• Dolent: degenera la vida.

Dues voluntats:

• Vida ascendent: moral de senyors (voluntat de poder forta, caràcter individual).
• Vida descendent: moral d'esclaus (voluntat de poder dèbil, caràcter gregari).

Cadascuna genera la moral que més li convé. Ningú és responsable d'estar fet d'aquesta manera.

La Moral Occidental

Transformació de valors: canvia el significat dels conceptes. El ramat imposa la seva dèbil voluntat de poder.

Triomf de la revolta d'esclaus: el ramat, exercint força reactiva, doma l'home lliure.

Idees concloents amb doble intenció:

1. El dèbil no és poderós perquè no vol; és un autoengany. Córrer no vola com l'àguila perquè no vol.
2. Castigar a qui

Autoritats Temporals i Espirituals

Durant l'Edat Mitjana, existien dues màximes autoritats: el rei/emperador i el papa. El rei, autoritat sobre el cos i la vida, havia de ser cristià i racional, representant màxim de la llei i el primer a complir-la. Buscava suport en les ciutats, en una època on la majoria de la població era analfabeta. Amb la caiguda de l'Imperi Romà, tot i l'existència de reis pagans, tots acabarien convertint-se al cristianisme.

El papa, per la seva banda, ostentava l'autoritat espiritual. El cristianisme buscava cristianitzar la ciutat dels homes, i el problema residia en la presència de població no cristiana en territori cristià. Finalment, tota Europa s'acabaria cristianitzant. Sant Agustí diferenciava entre...

Teoria de la Raó d'Estat

Principis i Funció del Govern

Un estat és ordenat si està governat per principis racionals i polítics. Es considera una realitat específica i autònoma (població i territori concret) en relació amb altres estats, sense que cap d'ells estigui per sobre dels altres i sense que formin un imperi si s'uneixen.

La funció del govern és gestionar el territori i la població per mantenir i augmentar la força de l'estat, per no perdre el seu lloc internacional, que es regeix per una competència oberta entre tots els estats.

Implicacions del Govern

El govern de la població i el territori actua de manera contínua per no perdre eficàcia i no posar en perill l'estat. Aquest govern racional té una temporalitat oberta (no...