Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Siddhartha Gautama: Origen i Context

Siddhartha Gautama va néixer a Kapilavastu, prop de l'actual frontera entre l'Índia i el sud del Nepal, al peu de l'Himàlaia, entre els segles VI i V aC (563-480). Va ser un mestre espiritual de la regió nord-est del subcontinent indi, l'ensenyament del qual és l'origen del budisme.^[1] A la majoria de les tradicions budistes és considerat el "Buda Suprem" (Sammāsambuddha) de la nostra època.

Les dates del seu naixement i mort són incertes: la majoria dels primers historiadors del segle XX dataven la seva vida entre els anys 563 aC a 483 aC,^[2] però més recentment, en un simposi d'especialistes d'aquesta qüestió,^[3] es van aportar dades que situen la franja uns 20 anys a banda i banda del 400 aC...

Reunió d'Inici de Curs: Retrobament i Reflexió

Divendres 14 a Molins o Barcelona (ubicació a confirmar per la Mari Carmen). Ens trobarem cap a les 21:45 h.

Lectura i Reflexió: Lluc 5, 1-8

En una ocasió, Jesús es trobava vora el llac de Genesaret, i la gent s'apinyava al seu voltant per escoltar la paraula de Déu. Llavors veié dues barques amarrades vora l'aigua; els pescadors n'havien baixat i rentaven les xarxes. Pujà en una de les barques, que era de Simó, li demanà que l'apartés una mica de terra, s'assegué i instruïa la gent des de la barca.

Quan acabà de parlar, digué a Simó: —Tira llac endins i caleu les xarxes per pescar.

Simó li respongué: —Mestre, ens hi hem escarrassat tota la nit i no hem agafat res; però, ja que...

Influències i Temes en l'Obra

Influències Foranes

Autors com Dostoievski, Freud, Gide i Moravia influeixen en la forma de reproduir els ambients caracteritzats per la incomprensió i la duresa.

L'obra es planteja com un itinerari d'anada i tornada en què la tipologia constitueix un mirall de la psicologia.

Temes Comuns (Laura i Tàntal)

• Relacions triangulars.
• Educació femenina.
• Cinema i campanes.
• Visió negativa del mascle.
• Selecció de personatges grisos i mediocres.
• Interès pel marginal i la seva soledat.
• Impossibilitat d'assolir el somni.
• El sexe com a materialització d'un acte degradant.
• Concepció pessimista de les relacions i comportaments humans.

Estructura i Espai Narratiu

Estructura de l'Obra

L'arribada i la marxa de Laura es produeixen en dos...

DIR

• Pr ind: dic, dius, diu, diem, dieu, diuen
• Imp ind: deia, deies, deia, dèiem, dèieu, deien
• Pt ind: diguí, digueres, digué, diguérem, diguéreu, digueren
• Pr subj: digui, diguis, digui, diguem, digueu, diguin
• Imp subj: digués, diguessis, digués, diguéssim, diguéssiu, diguessin
• Imperatiu: digues, digui, diguem, digueu, diguin
• Ger: dient
• Part: dit, dita, dits, dites

DUR

• Pr ind: duc, duus, duu, duem, dueu, duen
• Imp ind: duia, duies, duia, dúiem, dúieu, duien
• Pt ind: duguí, dugueres, dugué, duguérem, duguéreu, dugueren
• Imperatiu: duu, dugui, duguem, dueu, duguin
• Ger: duent
• Part: dut, duta, duts, dutes

ESCRIURE

• Pr ind: escric, escrius, escriu, escrivim, escriviu, escriuen
• Imp ind: escrivia, escrivies, escrivia, escrivíem, escrivíeu, escrivien
• Pt

El Renaixement: Cultura i Humanisme (Segles XIV-XVI)

El Renaixement va ser un ric desenvolupament cultural que va començar a finals del segle XIV al nord d'Itàlia, i es va escampar ràpidament cap al nord durant els segles XV i XVI. Aquesta corrent té l'home com a centre de totes les coses. «Ad fontes» («Ves a la font») era el lema, i indicava la prevalença de l'humanisme de l'Antiguitat per sobre de tot. Excavar velles escultures i descobrir manuscrits gairebé es va convertir en una afició popular. Va mantenir la seva hegemonia en bona part d'Europa fins a finals del segle XVI.

La Revolució Científica: Raó i Mètode (Segle XVI)

Al voltant del segle XVI es va produir la Revolució Científica, que va donar pas al poder modern de la...

2

Adoració dels Reis Mags o Epifania

La història i el viatge dels Reis

Aquesta història comença quan se’ls apareix un estel; interpreten aquesta aparició com l'anunci del naixement del Messies. Ells es posaran en camí seguint aquest estel per anar a adorar aquest Messies, a retre-li aquests honors. El camí serà llarg, i quasi arriben a Jesús quan aquest tenia uns dos anys. De camí, s’aturen al palau del rei Herodes per demanar-li si ell tenia notícia d’on es trobava aquest Messies que havia nascut. Aquesta informació va causar recel al rei Herodes, el qual va dir als Mags que ell no ho sabia, però que si el trobaven l'informessin, ja que ell també volia anar a adorar-lo. Realment, però, el que volia era matar-lo, ja que el...

A continuació desenvoluparé el contingut de la relació de la filosofia i el cristianisme

La filosofia neoplatònica dels segles I d.C. i III d.C. combina les propostes de Plató amb elements de caràcter místic i religiós. Alguns autors neoplatònics més importants són Filó d’Alexandria i Plotí. Filó d'Alexandria intenta unificar el platonisme amb les bases de la religió jueva. Com el judaisme, Filó creia en l’existència d’un Déu únic, transcendent i creador de tot el que existeix, per mitjà d’una realitat intermèdia, que ell anomenava Logos (la raó o paraula divina). Déu crea primerament el Logos, després, el Logos crea una còpia imperfecta de si mateix i dona lloc així a la nostra realitat material i sensible....

La Literatura Egípcia

No tots els textos conservats de l'antic Egipte poden ser considerats literaris. N'hi ha, també, de científics, jurídic-administratius i de privats. Els textos pròpiament literaris tenen caràcter religiós, mitològic i didàctic. Entre els textos més destacats de l'Imperi Mitjà trobem:

• Textos de caràcter màgic-religiós que es troben en els sarcòfags.
• Himnes dedicats a les diferents divinitats i als faraons.
• Textos autobiogràfics, amb cert caràcter èpic.
• Textos de caràcter didàctic en què el faraó ensenya les arts de la guerra i del govern als seus successors.
• Textos satírics.
• Textos narratius de ficció:

Antiguitat (I). Literatures Orientals* Les aventures de Sinuhé, que explica la història d'un oficial...

Tesmoi i Nomoi

Tesmoi: lleis no escrites, usatges i costums establerts fonamentats en les creences tradicionals que són acceptats com a imperatius naturals, religiosos o morals que hom hauria d'obeir.

Nomoi: lleis escrites, sovint amb data de redacció, que o bé són obra d'un legislador o bé són fruit del consens entre els ciutadans, és a dir, d'un conveni i, per tant, convencionals.

Constitucions

Constitucions reals autèntiques: monarquia, aristocràcia, timocràcia

Institucions de la constitució ideal o veritable: assemblea, magistratures, tribunals.

Legitimitat del Poder Polític

Legitimitat del poder polític: teològica, natural, tradicional, racional, moral, legal, personal.

Govern Pastoral Cristià

• Temporalitat: el ramat ha estat confiat

Principis diferenciadors d'etnicitat

Primordialisme: Grup ètnic com a unitat cultural (llengua, territori, fenotip, política, religió, economia...). Marcadors ètnics, per exemple: “És català qui sigui fill de catalans, parli català, sigui blanc i catòlic”. El primordialisme no es deté en la cultura i arriba fins a la biologia per definir la identitat. Reduccionisme: L’etnicitat es redueix a un aspecte de l’estructura de classes de l’estratificació social. Les desigualtats socials són reduïdes a desigualtats de classes, per exemple: “És pobre perquè és gitano, negre...”. Situacionisme: El grup ètnic queda definit per ell mateix., no pel contingut cultural, sinó mitjançant l’establiment d’uns límits que serveixen...