Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

La Filosofia a l'Edat Mitjana

El Cristianisme

En l'etapa central de la civilització romana, va aparèixer un líder religiós d'origen jueu, amb el nom de Jesús de Natzaret, que va iniciar una de les religions més importants d'Occident.

Jesús va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar a ser fonament de l'Església. Pau de Tars, jueu de naixement, va ser possiblement el fundador del cristianisme.

Sant Pau va fer que el missatge de Crist passés a ser una religió més universal. La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica per la influència de les religions salvífiques.

Idees del Cristianisme

• Déu és un ésser únic (monoteisme), omnipotent, personal

Principals Idees de Filòsofs Clau

Feuerbach: Les persones es distingeixen dels animals perquè tenen la capacitat de desenvolupar consciència de si mateixes. El fracàs de l'home religiós ha estat projectar la seva consciència fora d'ell i atribuir a Déu tot el que ell mateix és. L'home religiós està alienat (s'ha fet un estrany per a ell mateix).

Freud: L'estructura humana està composta per diversos nivells psíquics:

• L'ALLÒ: és la part instintiva de la nostra personalitat. El seu principi de funcionament és el principi del plaer.
• EL SUPERJÒ: representa l'existència ètica i moral de la persona. Funciona segons el principi del deure o la moralitat.
• EL JO: són els elements consistents. Té com a missió adaptar-nos a la realitat:

El Renaixement: Context Polític i Social

El Renaixement és un període de trànsit de l'Edat Mitjana a l'Edat Moderna. S'inicia a Itàlia al segle XIV i s'estén a tota Europa durant els segles XV i XVI. Els precursors del Renaixement italià són Dante (s. XIII-XIV), Petrarca (s. XIV) i Boccaccio (s. XIV).

Transformacions Clau del Renaixement

• Coincideix amb els absolutismes, que posen fi al règim feudal. Es produeix una separació entre el poder del Papa i el de l'Emperador. El papat lluita per refermar els seus interessos temporals (materials o terrenals) per sobre dels religiosos i és el primer a organitzar-se com a Estat modern (el Vaticà).
• Els grans descobriments geogràfics, com el d'Amèrica, donen pas a una transformació de l'economia.

La cosmologia és el tipus de ciència i coneixement que estudia el cosmos, l'univers. Forma part de la física teòrica que s'ocupa d'investigar l'origen, la naturalesa i l'evolució de l'univers.

L'Astronomia a la Prehistòria

La cosmologia es va observar per primera vegada en la Prehistòria. L'interès de l'home per l'observació del cel es remunta a èpoques prehistòriques. L'alimentació i les migracions d'animals van impulsar la creació de calendaris. Hi ha constància d'intents sistemàtics de determinar la posició i els moviments del Sol i la Lluna.

Stonehenge és una mostra que ens consta de l'estudi de l'Univers amb la finalitat d'intentar determinar amb la màxima precisió els punts de sortida i de posta del Sol en els dies dels...

Ockham: El Dret del Príncep sobre els Béns Eclesiàstics

En aquest text, Ockham defensa la idea que el príncep, o el rei, té el dret de confiscar béns eclesiàstics fins i tot contra la voluntat del Papa.

Aquesta posició es basa en la teoria d'Ockham sobre l'autoritat papal limitada, que sosté que el Papa no té autoritat sobre els assumptes temporals o polítics dels regnes cristians. Segons Ockham, el poder terrenal i el poder espiritual són dues "espases" diferents, i cadascun ha de ser exercit per diferents autoritats. El poder terrenal és a les mans del rei, mentre que el poder espiritual és a les mans del Papa.

La Defensa del Benestar del Regne

Al text, Ockham argumenta que el rei té el dret i la responsabilitat de protegir i defensar...

Orfisme: Antecedent del Pitagorisme

• Corrent religiós inspirat en la figura mítica d'Orfeu, a qui se li atribueixen dots musicals extraordinàries i la invenció de la lira.
• Secta secreta i mistèrica. Practicaven ritus iniciàtics. Estaven obligats a guardar silenci sobre els ensenyaments rebuts dins la secta.
• Seguien uns preceptes molt rigorosos quant a l'alimentació i la vida en comunitat.
• Creien en la immortalitat i transmigració de l'ànima (metempsicosi).

Pitàgores de Samos

• Fundador de l'escola pitagòrica a Crotona, al sud d'Itàlia.
• L'escola pitagòrica estava marcada per pràctiques secretes, influïda per l'orfisme i l'admiració per la figura del seu fundador.
• El cercle d'adeptes a l'escola era restringit a una minoria anomenada matematikoi.

L'origen de l'expressió "any sabàtic"

D’on ve l’expressió “any sabàtic”, que seguim utilitzant en l’actualitat?

Durant el segle VIII a.C., la ciutat de Samaria patia una injustícia social desorbitada. Mentre els rics vivien en palaus adornats amb ivori, els pobres morien amuntegats en barraques. Déu envià el profeta Amós a denunciar la injustícia i exigir el compliment dels preceptes del Senyor. Més endavant, el poble hebreu va idear "l'Any Sabàtic". Cada set anys, els jueus es proposaven deixar lliures els esclaus, perdonar els deutes i tornar a repartir les terres perquè cada família pogués viure amb dignitat. Les normes de millora social no es compliren del tot, però almenys recordaven al poble d'Israel que la radicalització...

El cristianisme a l'Edat Mitjana

La religió com a eix vertebrador

L'Edat Mitjana es caracteritza per la idea de cristiandat, on la religió vertebra l'ordre social i polític. El cristianisme va coexistir amb el judaisme i l'islam, sovint amb enfrontaments bèl·lics, com la conquesta àrab de la península Ibèrica i la Reconquesta (segles VIII-XV), o les croades a Terra Santa (segles XI-XIII). També hi va haver episodis d'agressions contra els jueus, que vivien en calls.

Malgrat els conflictes, també hi va haver diàleg interreligiós, amb traduccions de textos i obres que buscaven la conversió dels infidels. Ramon Llull n'és un exemple, mentre que la conversió d'Anselm Turmeda a l'islam representa el cas oposat.

L'Església i les heretgies

Entre...

Col·legis sacerdotals

L'Experiència Cristiana: Més Enllà d'Estratègies

L'experiència central dels sants no es basa en un programa predeterminat d’accions o vivències de caire “religiós”. Ells ens mostren que el fonament més pregon de la fe és una intuïció del cor, un anhel intern moltes vegades inexplicable que porta cap a una determinada direcció, habitualment diferent per a cada persona.

Lary Leon / Andrea Chaparro

Rendició Més Enllà de la Superació Personal

L’experiència cristiana no és una història de superació personal, ni d’assolir determinats objectius mitjançant el propi esforç. Més aviat és un “deixar-se fer”, és algú que s’ha vist transformat i reconeix haver rebut quelcom inabastable, que el retorna al seu si més...