Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

L’Alienació Econòmica

Sigmund Freud i la Psicoanàlisi

Biografia de Freud

Sigmund Freud (1856-1939) va ser un metge neuròleg austríac d'origen jueu, considerat el pare de la psicoanàlisi i una de les figures intel·lectuals més destacades del segle XX.

Idees Principals de Freud

• L'allò: Representa la part instintiva i inconscient de la nostra personalitat, regida pel principi del plaer.
• El superjò: És la instància moral que internalitza les exigències ètiques i els valors socials.
• El jo: Actua com a mediador entre l'allò i el superjò, buscant un equilibri entre els desitjos i la realitat. És la part conscient de la personalitat.

Balanç Crític des de la Fe

Es pot fer una anàlisi crítica de les idees de Freud des d'una perspectiva religiosa, qüestionant la...

Plaça de Sant Pere: Un Espai Barroc Emblemàtic

Després del seu recorregut pels carrers del Borgo, la intenció original de la plaça queda malmesa per la creació, l'any 1929, de la Via della Conciliazione que, des del Tíber, ens permet visualitzar la plaça amb la basílica coronada per la cúpula projectada per Miquel Àngel.

Significat i Funció de la Plaça

La Plaça de Sant Pere, seu de la cultura catòlica, recull els aspectes més significatius de l'arquitectura i de l'urbanisme barroc: simbolisme, efecte escenogràfic i funcionalitat. La plaça, segons paraules de Bernini, simbolitzava els braços materns de l'Església que abracen els catòlics per a reforçar la seva creença; els heretges per a reunir-los amb l'Església i els infidels

Anselm Turmeda

Vida

Tenim poques notícies de Turmeda i han de ser relativitzades, ja que provenen d'una obra autobiogràfica, la Tuhfa, i no hi ha certesa que ell en sigui l'autor. Va néixer a la Ciutat de Mallorca a mitjans del segle XIV i aviat va ingressar a l'orde dels franciscans. Va estudiar a Mallorca i a Lleida i va completar els seus estudis a les universitats de París i Bolonya, on sembla que es va interessar per la religió musulmana, segons confessa a la Tuhfa. El 1385 va tornar a Mallorca, des d'on va passar a Sicília i d'allí es va embarcar cap a Tunis. Quatre mesos després d'arribar-hi, va manifestar públicament el seu desig de renunciar al cristianisme i de fer-se musulmà. El soldà de Tunis, complagut, el va protegir...

Lliga Regionalista i Creació de la Mancomunitat de Catalunya

La Lliga Regionalista, fundada el 1901, era un partit que recollia les aspiracions de la burgesia catalana. Amb això, la burgesia volia dur a terme una revolució com a classe social. Enric Prat de la Riba va ser qui va donar forma teòrica al projecte polític de la Lliga. Volia aconseguir el control de les institucions públiques catalanes i reformar-les, i volia reformar l’Estat espanyol i establir una hegemonia catalana. Davant dels drets individuals democràtics, va atreure les simpaties d’una bona part dels intel·lectuals, que molts es convertiran en professionals de l’administració a les institucions públiques catalanes que controlava la Lliga. Prat de la Riba va...

Diferències entre l'Església d'Orient i Occident

Llengua i cultura: Llatí a Occident, grec a Orient. Organització política: Imperi Bizantí a Orient, Sacre Imperi Romanogermànic a Occident. Litúrgia i calendari: Disputes sobre la supremacia del cap de l'Església (patriarca de Constantinoble enfront del papa de Roma) i la procedència de l'Esperit Sant (Credo occidental: Filioque, el Fill i el Pare). L'any 1054, Miquel Cerulari, patriarca de Constantinoble, acusa els llatins d'heretges per aquesta qüestió i per menjar pa sense llevat a l'Eucaristia. Un enviat del papa diposita a l'altar de la basílica de Santa Sofia de Constantinoble la butlla d'excomunió del patriarca. Es consuma així el Cisma d'Orient, que perdura fins als nostres...

L'Església i l'Educació Feudal

L'Església es dedica intensament a educar tots els sectors socials, sobretot els més poderosos, per cristianitzar la classe dominant de l'organització feudal. La intenció doctrinal es manifesta en la predicació dels clergues davant d'un auditori que escolta. Es difonen les idees cristianes entre un públic ampli, d'aquesta manera és orientat en les qüestions bàsiques i en les regles de conducta que defensen les autoritats eclesiàstiques.

El Teatre com a Recurs Didàctic

El teatre es converteix en un bon recurs per captar l'atenció dels creients: cerimònies religioses en llatí i, més tard, representacions dramàtiques complexes caracteritzades per l'ús de la llengua catalana i per una escenografia...

Personatges Principals

Hans Shwartz

Noi de setze anys, de família suàbia. Tot el que sabia era que volia viatjar i creia que un dia esdevindria un gran poeta. Fill de jueu. Tímid, orgullós, i que tenia por de ser ferit. Mans petites, graponeres i tacades de tinta. Anava a l'escola més famosa de Württemberg, al Karl Alexander Gymnasium de Stuttgart.

Konradin von Hohenfels

Va néixer el 19 de gener de 1916 a Burg Hohenfels, Württemberg. Tenia les mans blanques i netes com una patena. Era sempre extremadament educat, somreia quan algú li dirigia la paraula i aguantava literalment la porta quan algú volia sortir de la classe. El seu port altiu, l'elegància, el bon aspecte... Estava sol i distant dels altres nois, però això semblava no afectar-...

P [p] bilabial, oclusiu, sord

B [b] bilabial, oclusiu, sonor

T [t] dental, oclusiu, sord

D [d] dental, oclusiu, sonor

C [k] velar, oclusiu, sord

G [g] velar, oclusiu, sonor

F [f] labiodental, fricatiu, sord

V [v] labiodental, fricatiu, sonor

S [s] alveolar, fricatiu, sord

Z [z] alveolar, fricatiu, sonor

Ix [ʃ] palatal, fricatiu, sord

J [ʒ] palatal, fricatiu, sonor

Ts [ts] alveolar, africat, sord

Tz [dz] alveolar, africat, sonor

Tx [tʃ] palatal, africat, sord

Tg [tʒ] palatal, africat, sonor

L [l] alveolar, lateral, sonor

Ll [ʎ] palatal, lateral, sonor

R [r] alveolar, vibrant, sonor

ṝ [ṝ] alveolar, vibrant, sonor

M [m] bilabial, nasal, sonor

N [n] alveolar, nasal, sonor

Ny [ɲ] palatal, nasal, sonor

Ng [ŋ] velar, nasal, sonor

Neutralització

és un fenomen...

Proletariat: Alienació i Explotació

• Esclavització
• Explotació
• Fan feina
• Esclau

L'Alienació de l'Obrer en el Capitalisme

1. La producció capitalista implica desviar la funció transformadora en favor de l'enriquiment progressiu del capitalista. La plusvàlua és essencialment deshumanitzadora.
2. A la vegada, l'obrer s'aliena com a home i es converteix en cosa en la funció productora: l’acte del treball el vincula al capital i no a la naturalesa; els fruits del seu treball li resulten igualment estranys quan són venuts.
3. La vida productiva de l'obrer es converteix, per tant, en força autònoma que escapa al seu domini i esdevé força enemiga i avassalladora, i això és així perquè el fruit del treball s'acumula com a poder i domini del capitalista.