Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Batxillerat

Aristòtil: Viatges, Observació i Realisme Aristotèlic

Religió3,48 KB

Allunyament de Plató: viatges i observació

La situació política porta Aristòtil a viatjar.

Va a Assos (costa noroest de l’Àsia Menor) convidat pel tirà Hèrmies per fer de conseller i amic.

A Assos obre una “sucursal” de l’Acadèmia. Quan mor Hèrmies en mans dels perses marxa a l’illa de Lesbos, a la ciutat de Mtilene:

  • Investigacions de ciències naturals: observacions, catalogacions i descripcions d’animals, plantes i fenòmens meteorològics. Interès per la vida natural, que l’allunya de moltes posicions platòniques.

342 a.C. Filip li encomana l’educació del seu fill Alexandre. Es trasllada a Pel·la a la cort macedònica. Treballa temes polítics. Pot fer allò que havia anhelat Plató: formar el futur governant.

El

...
Continua llegint "Aristòtil: Viatges, Observació i Realisme Aristotèlic" »

Recursos literaris i conceptes filosòfics

Religió4,22 KB

L'al·legoria: recurs literari consistent en una metàfora continuada. Alienació: etimologia: del llatí “alienare”: “treure enfora”, és un estat de falsa relació amb el món i aquesta impedeix descobrir autèntiques causes de la felicitat.

Veronica Roth: saga pel·lícules Divergent, Insurgent, Leal.

Divinitat: Saviesa, Justícia, Bondat, Eternitat, Perfecció.

Espiritualitat: capacitat d'arribar a l'harmonia interior, en connexió amb la secreta harmonia de l'Univers.

Filosofia: no és ciència: té com a objectiu explicar, predir mitjançant mètodes deductius, intuitius, hipotètic-deductius. S'orienta a comprendre l'ésser humà. No és religió: té com a objectiu dotar de sentit amb tradicions i creences. No és art: té com a...

Continua llegint "Recursos literaris i conceptes filosòfics" »

Cristianisme i Neoplatonisme: Orígens i Conceptes Clau

Religió2,47 KB

El Cristianisme: Orígens i Fonaments

Jesús de Natzaret va iniciar una de les religions més importants d'Occident. Jesús, que segons els evangelis (Marc, Lluc, Joan, Mateu) havia mort crucificat i posteriorment havia ressuscitat, va ser presentat pels seus deixebles com el salvador de la humanitat i el transmissor d'un missatge religiós que va passar, amb el temps, a ser fonament de l'Església.

Pau de Tars, jueu de naixement, va ser un dels primers teòlegs de la nova fe i possiblement el fundador del cristianisme.

L'Atracció del Cristianisme Primitiu

La gran atracció que va suscitar el cristianisme s'explica, en part, per la influència de les religions salvífiques (si et portes bé et salves, si no et condemnes) que s'havien estès per...

Continua llegint "Cristianisme i Neoplatonisme: Orígens i Conceptes Clau" »

Decadència de l'Imperi Romà i Auge del Cristianisme

Religió2,02 KB

Decadència de l'Imperi Romà

Crisi del segle III

El segle III d.C. marca l'inici de la decadència de l'Imperi Romà. La corrupció i la inestabilitat van ser predominants, sumint l'imperi en un període d'anarquia militar. Aquesta situació va culminar al segle IV amb la primera fragmentació de l'imperi, quan els fills de l'emperador Teodosi, Honori i Arcadi, es van repartir el territori: Honori va governar la part occidental i Arcadi l'oriental.

El saqueig de Roma

L'any 410 d.C., els visigots, liderats per Alaric, van saquejar Roma, un esdeveniment que va commocionar l'imperi. Al segle V, l'Imperi Romà d'Occident s'havia reduït a l'actual territori italià, mentre que l'Imperi Romà d'Orient, conegut com a Imperi Bizantí, va perdurar mil...

Continua llegint "Decadència de l'Imperi Romà i Auge del Cristianisme" »

Humanisme Cristià: Característiques, Concepte i Crítiques

Religió3,26 KB

Quins són els trets que caracteritzen l'home segons l'humanisme cristià?

  • Intel·ligent: Li porta a fer-se preguntes i ser conscient del que fa i el que viu.
  • Lliure: Pot escollir i això comporta que és responsable del que ha decidit.
  • Voluntat: Pot actuar segons el que ha decidit.
  • Relacional: Amb els altres i amb el món.
  • Limitat en el temps i en l'espai.
  • Transcendent: Vol anar més enllà de les seves limitacions.

Qüestions sobre l'humanisme

A) Què vol dir el concepte "humanisme"?

És el conjunt de pensament intel·lectual, filosòfic i religiós que estudia l'home i les seves qualitats essencials.

B) Per què el cristianisme és un humanisme?

És un humanisme perquè el Déu cristià és Jesús, de manera que Jesús és l'humà ideal per al cristià....

Continua llegint "Humanisme Cristià: Característiques, Concepte i Crítiques" »

Figures Bíbliques Clau: Històries de Fe, Saviesa i Heroisme

Religió4,44 KB

David i Betsabé: Amor, Pecat i Redempció

La història de David i Betsabé és un relat d'amor, desig i les seves conseqüències. David, una vegada vençut el gegant Goliat, és reconegut com a rei. Saül intenta matar-lo i se suïcida perquè no ho aconsegueix. Així, David esdevé rei d'Israel. Un dia, David va veure Betsabé i es va quedar enamorat d'ella. Betsabé estava acompanyada de serventes i criades en el moment en què el rei la descobreix. El bany de Betsabé agafa protagonisme perquè transmet la imatge de la seva bellesa i la mirada del rei. Es van casar, i Déu es va enfadar, enviant-li càstigs, però David se'n penedeix i Déu el perdona. Tindran un fill, Salomó.

El Regnat de Salomó: Saviesa, Esplendor i Caiguda

Salomó hereta...

Continua llegint "Figures Bíbliques Clau: Històries de Fe, Saviesa i Heroisme" »

El Misteri d'Elx: Teatre Litúrgic Medieval i Patrimoni Viu

Religió3,68 KB

El "Misteri" o "Festa d'Elx" és més que una obra de teatre litúrgic medieval. És allò que es representa, se celebra i es viu cada any, els dies 14 (la Vespra) i 15 (la Festa) d'agost, a l'interior de la Basílica de Santa Maria d'Elx.

Orígens i Context Històric del Misteri d'Elx

Des dels segles VI-VII, el cristianisme celebra el pas a la vida eterna de la Mare de Déu amb diversos noms: Trànsit, Dormició, Assumpció… I d'aquesta època és la data elegida: el 15 d'agost. La manca d'al·lusions que hi ha als textos sagrats es va suplir amb les narracions contingudes als Evangelis Apòcrifs, que constituïen una de les tradicions més vigoroses de la religiositat popular medieval.

El tema de l’Assumpció ha tingut gran influència en...

Continua llegint "El Misteri d'Elx: Teatre Litúrgic Medieval i Patrimoni Viu" »

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni: Estratègies i Persuasió

Religió2,74 KB

Anàlisi del Discurs de Marc Antoni

Discurs de Marc Antoni

  • Vinc a sepultar Cèsar, no a lloar-lo: Afirma que ve a enterrar un amic, no a exaltar una figura pública.
  • “El mal que fan els homes sobreviu després d’ells, el bé sovint queda enterrat amb els ossos”
  • La gent recorda més els aspectes negatius d’una personalitat pública difunta que no pas els positius.
  • La maledicència triomfa per sobre de la lloança.
  • Qualifica en tot moment d'honorable a Brutus i als conspiradors, per després donar-li la volta (anteriorment Brutus ha fet referència al seu honor per tal de ser cregut). La insistència en la honorabilitat dels altres i tot seguit en l’acte escrupolós que han comès té un efecte contrari al que s’afirma.
  • Antoni parla de Cèsar
...
Continua llegint "Anàlisi del Discurs de Marc Antoni: Estratègies i Persuasió" »

L'Hel·lenisme i el Naixement de la Modernitat

Religió3,21 KB

1. El sentit general de l'hel·lenisme en la història de la filosofia

L'hel·lenisme es caracteritza per una difusió del saber sense precedents. Les escoles hel·lenístiques responen a les demandes del canvi en la manera de viure de l'home.

Es produeix un canvi de mentalitat molt important. La polis ja no és la referència principal, i la religió (especialment el cristianisme) pren una gran importància. L'ésser humà esdevé cosmopolita, amb el cosmos (la totalitat) com a nova referència en comptes de la polis. En aquesta totalitat, l'home busca el significat de tot. Això afavoreix la creació d'escoles hel·lenístiques i l'auge de la religió. També apareix la figura de l'estudiós dels textos, la difusió del saber, la construcció...

Continua llegint "L'Hel·lenisme i el Naixement de la Modernitat" »

Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement

Religió3,24 KB

Filosofia Medieval: Fe i Raó

La filosofia cristiana va ser predominant, ja que només l'Església va mantenir viva la cultura i la filosofia durant l'Alta Edat Mitjana.

El problema central de la filosofia medieval va ser la relació entre el coneixement i la fe. Un filòsof cristià no buscava la veritat, ja que Déu ja havia revelat la veritat de l'home a la Bíblia. Des d'aquest punt de vista, no es podia contradir la Bíblia. A l'Alta Edat Mitjana, es va intentar fer coincidir la filosofia amb la religió. No obstant això, a la Baixa Edat Mitjana, els filòsofs cristians es van adonar que això no era possible. Guillem d'Ockham va mostrar les limitacions del coneixement humà per donar superioritat a la fe sobre la raó.

Filòsofs Destacats

...
Continua llegint "Filosofia i Ciència: De l'Edat Mitjana al Renaixement" »