Apunts, resums, treballs, exàmens i exercicis de Religió de Formació professional

Guia Completa de Comunicació Efectiva i Assertiva

Religió6,81 KB

Concepte de Comunicació

La comunicació és l'intercanvi i transició d'idees, pensaments i sentiments entre persones.

  • Canal: És el mitjà pel qual es transmet el missatge.
  • Codi: És el sistema de signes amb significat.

Pregunta 2: El feedback no intervé en la comunicació. (Fals)

Barreres de la Comunicació

Barreres de comunicació:

  • Pregunta 3: Organitzacionals (desactualització), semàntiques (codi desconegut, generalitzacions i crítiques constructives), físiques (sorolls), psicològiques (posició jeràrquica, efecte halo i estereotips), socioculturals (ètnies) i fisiològiques (discapacitats).

Tipus de Comunicació a l'Empresa

Tipus de comunicació a l'empresa:

  • Pregunta 4: Comunicació descendent - Formar als treballadors.
  • Pregunta 5: Comunicació
...
Continua llegint "Guia Completa de Comunicació Efectiva i Assertiva" »

Què s'ocupa la filosofia de la ciència? Conceptes clau del coneixement científic

Religió3,15 KB

Què s'ocupa la filosofia de la ciència?

  • La filosofia de la ciència reflexiona sobre la ciència a través d'un metadiscurs. Aquest metadiscurs pretén estudiar la producció del coneixement científic. S'ocupa d'analitzar el llenguatge científic amb la lògica, l'estructura, la pràctica i el resultat de la investigació científica.

Què vol dir…?

«El coneixement científic és fàctic.»

  1. Vol dir que la ciència estudia i es basa en fets. Els estudia i els investiga tal com són, sense intervenir-hi ni modificar-los al màxim possible.

«El coneixement científic va més enllà dels fets.»

  1. Vol dir que el coneixement científic, per estudiar els fets, sovint va més enllà d'analitzar-los per poder veure com estan formats. Experimenta sobre
...
Continua llegint "Què s'ocupa la filosofia de la ciència? Conceptes clau del coneixement científic" »

Guia completa de l'animador sociocultural: perfil i funcions

Religió4,15 KB

Qüestionari d'autoprova

  1. El temps lliure és un temps propici per a: tots són correctes.
  2. Segons E. André Egg, l'animador ha de complir les funcions de: mediador, dinamitzador, transmissor i assessor tècnic.
  3. El perfil professional de l'animador el conformen: un conjunt de qualitats, habilitats, estratègies i aptituds bàsiques per a els projectes d'animació.
  4. L'INCANOP basa el perfil de l'animador en els àmbits de: la personalitat, aptituds, relacions i actituds.

L'animador sociocultural

Intervé socialment amb programes i projectes que promouen la millora social mitjançant l'educació del col·lectiu. Ho fan de manera voluntària o retribuïda. Són educadors en el creixement personal de forma crítica, creativa, econòmica, educativa i responsable...

Continua llegint "Guia completa de l'animador sociocultural: perfil i funcions" »

Infància: Evolució Històrica, Drets i Protecció Legal dels Menors

Religió13,86 KB

1a aproximació al concepte d'infància:

El període de la vida que comprèn des del naixement fins a la pubertat (0-12 anys).

Es produeixen canvis psicològics, socials i ideològics importants.

El seu correcte desenvolupament dependrà en gran manera l'evolució de les etapes vitals posteriors.

L'atenció a la infància la trobem al llarg de la història:

La consideració de la infància en el món antic:

Antiga Mesopotàmia (Alnajarai) i els Vedes de l'Índia: trobem textos dedicats a la higiene i la cura dels infants, i el Codi d'Hammurabi, la primera legislació que regula la protecció dels orfes (en llengua semítica accadiana).

Les antigues societats de Grècia i Roma:

Consideració de l'infant com a primera propietat o com a inversió en el...

Continua llegint "Infància: Evolució Històrica, Drets i Protecció Legal dels Menors" »

La Reforma Protestant i la Revolució Científica

Religió2,87 KB

El canvi religiós a l'edat moderna

Al començament de l’edat moderna, en la societat europea hi havia malestar per algunes pràctiques de l’Església catòlica, com ara la riquesa de les altes jerarquies, l’escassa formació del clergat, la compra de càrrecs eclesiàstics i les indulgències, per les quals es comprava el perdó dels pecats.

L’any 1515, el monjo alemany Martí Luter va criticar el papa i el van excomunicar. Les seves idees, que van donar origen a la Reforma luterana o luteranisme, es resumeixen en aquests principis bàsics:

  • Les persones se salven per la fe.
  • Els creients es relacionen directament amb Déu.
  • L’única font és la Bíblia.
  • Els sagraments són només el baptisme i l’eucaristia.
  • No es practica el culte a la
...
Continua llegint "La Reforma Protestant i la Revolució Científica" »

Duc de Macedonia

Religió2,96 KB

Cap d’estudis d’Universitat:  Molt il·lustríssim senyor ( M.Il·ltre. Sr)

Jutge: il·lustre Senyor ( il·ltre.Sr ), ( I.Sr )

Síndic de Greuges: il·lustre Senyor/a ( il·ltre.Sr )

Rei/ Reina: Sa Majestat ( S.M/SS.MM )

Príncep/Princesa: Sa Altesa reial ( S.A.R )

Cap de la casa reial: Excel·lentíssim/a senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. 

Defensor del Poble: Excel·lentíssim/a Senyor/a ( Excm.Sr.) / ( Excma.Sra. )

President del senat: Excel·lentíssim senyor ( Excm.Sr.)

Advocat de l’Estat: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )

Fiscal: il·lustríssim Senyor ( il·lm.Sr ), ( Im.Sr )


Capità General: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)


Governador militar: Excel·lentíssim Senyor ( Excm.Sr.)


Papa: Sa Santedat


Abat de Montserrat: Reverendíssim

...
Continua llegint "Duc de Macedonia" »

Valor de Veritat de les Promeses: Anàlisi Lingüística i Filosòfica

Religió2,69 KB

Anàlisi del Valor de Veritat en una Promesa

Com es podria intentar defensar que una proferència d'una oració com ara (i) té un valor de veritat?

(i) Et prometo que vindré a la festa

Avaluació del Valor de Veritat

Afirmació Explícita i Veritat

(a1) Sembla que ben explícitament s’afirma que es fa certa acció, que es promet certa cosa. Per tant, s’ha de poder avaluar si aquesta afirmació és correcta o no. Això vol dir que l’afirmació té un valor de veritat.

D'altra banda, és cert que si es donen certes condicions que normalment es donen, s’haurà fet la promesa i, per tant, el que s’ha dit, serà trivialment veritat. Que sigui trivialment veritat, no treu al fet que sigui veritat.

El Contingut Dit per l'Orador

(a2) Suposem que

...

Continua llegint "Valor de Veritat de les Promeses: Anàlisi Lingüística i Filosòfica" »

Les Religions i la Recerca del Sentit de la Vida

Religió3,09 KB

Les Religions i la Recerca de Sentit

Totes les religions tenen unes característiques que orienten la persona en aquesta recerca de sentit:

Característiques Fonamentals de les Religions

  • Un conjunt de creences recollides, normalment, en textos sagrats, que expressen una determinada visió de la vida i de les qüestions transcendentals.
  • Uns ritus, festes i celebracions litúrgiques que expressen i fan present la relació amb la divinitat.
  • Un comportament ètic, basat en els valors de cada religió.

L’Experiència Religiosa Ajuda a Descobrir el Sentit

L'experiència religiosa ofereix diferents camins per assolir la plenitud:

Visions sobre la Salvació i la Plenitud

  • Religions Orientals: Esforç i Coneixement

    En les religions orientals, la salvació depèn

...
Continua llegint "Les Religions i la Recerca del Sentit de la Vida" »

Grans Utopies i Crítiques Socials: De Bacon a l'Anarquisme

Religió2,54 KB

Francis Bacon: La Nova Atlàntida

En la seva utopia, Bacon cerca una reforma de la societat a través de la ciència aplicada: una societat en la qual els homes poguessin arribar a l’harmonia mitjançant el control de la natura. Els homes arriben a la felicitat a causa de la seva perfecta organització social, organització centrada en la natura i en els preceptes científics.

Ell vol una millora de la societat mitjançant el mètode científic i inductiu.

Karl Marx: El Capital i la Crítica a l'Economia

L'economia no ha de separar-se de la moral pública i la política. No es pot entendre l'economia en termes de producció i oblidar-se de:

  • L'explotació dels treballadors.
  • La brutal concentració de la riquesa.
  • Uns drets de propietat que són injustos.
...
Continua llegint "Grans Utopies i Crítiques Socials: De Bacon a l'Anarquisme" »

El Secret de Paulina: Amor, Misteri i Família a la Novel·la de Xavier Bosch

Religió3,87 KB

La Història de Georgina i el Misteri Familiar

Un Inici Traumàtic: La Pèrdua de Paulina

Georgina Castro, una nena de 9 anys, es trobava al col·legi quan va rebre la notícia que la seva mare de 31 anys acabava de morir a causa d’un vessament cerebral.

La Joventut de Georgina i un Encontre Inesperat

Anys més tard, quan Georgina ja tenia 18 anys, va aprofitar un dia on el seu pare se'n va anar de viatge i va convidar a casa seva a Biel, un conegut de classe, amb el qual va mantenir relacions. Moments després, el pare de Georgina va arribar (li van anul·lar el vol) i, en veure la situació, va obligar en Biel a desaparèixer de la vida de la seva filla. A causa d’aquest succés, Georgina es va anar a viure tota sola.

El Misteri de la Targeta

...
Continua llegint "El Secret de Paulina: Amor, Misteri i Família a la Novel·la de Xavier Bosch" »