Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Història del Poble Jueu: Orígens i Diàspora

La història del poble jueu o hebreu és un constant moviment a través del món, conegut com la Diàspora. Des de les primeres migracions, les deportacions pels romans i fins a la creació de l’Estat d’Israel, han viatjat per tot el món i han organitzat les seves comunitats.

El fundador patriarcal és Abraham, però qui estableix la seva religió i la seva llei serà Moisès. És ell qui, des d'Egipte, travessa el desert amb tot el seu poble, els porta fins a la terra de Canaan i els dona els Deu Manaments.

Doctrina i Creences Fonamentals del Judaisme

El judaisme és una religió monoteista. Creuen en un sol Déu, anomenat Jahvè (o YHWH).

El Llibre Sagrat: La Torà

El seu llibre sagrat és la...

L'origen i la importància de l'escriptura

Com ja sabeu, l'escriptura és una font molt important per tal de poder comunicar-nos i anotar les coses que un necessita. L'escriptura va néixer a Mesopotàmia i la seva aparició va fer possible la vida dels humans, ja que era una bona eina per portar els registres de la comptabilitat de la ciutat, atès que en aquella època les ciutats eren molt poblades i portar tot el recompte memoritzat de la població era molt difícil.

De les boles d'argila als jeroglífics egipcis

L'escriptura va néixer lligada al fang i el seu origen venia d'una bola d'argila on hi dibuixaven quantitats i productes amb un punxó o una canya. Egipte era un cas a part i podríem dir que és el pròleg llunyà de la nostra escriptura...

La imatge de la divinitat

En el politeisme grecoromà, els déus s’assemblaven als éssers humans i el seu comportament reflectia les maldats i les virtuts humanes. Per contra, el cristianisme creia en un Déu espiritual, totpoderós i dotat de perfecció, que havia creat l’home a imatge i semblança seva, dotant-lo d’una ànima immortal.

El cristianisme incorpora el concepte d’un Déu personal, amb qui l’home pot mantenir una relació d’intimitat per mitjà de l’oració. D’aquesta manera, doncs, es compromet a fer un bon ús de la llibertat que li ha estat atorgada per Déu, seguint els manaments i duent a terme una vida inspirada en l’amor al proïsme.

Aquest sentiment d’amor universal cap a la resta dels éssers humans,...

L'Islam: Orígens i Fonaments

Mahoma i l'Aràbia Preislàmica

El seu profeta és Mahoma, qui va néixer a Aràbia. Políticament, les tribus estaven enfrontades, sense cap poder polític que les unís i sense unitats culturals ni religioses. Mahoma va predicar una religió monoteista i, a la seva mort, Aràbia havia estat unificada políticament.

Cultura i Pilars de l'Islam

Les obligacions dels musulmans inclouen:

• Al·là és el seu Déu i Mahoma el seu profeta.
• Han d'orar cinc vegades al dia en direcció a la Meca.
• El dejuni és durant el mes del Ramadà.
• La pràctica de l'almoina com a mostra d'agraïment.
• El pelegrinatge a la Meca una vegada a la vida.

L'Imperi Bizantí: Continuïtat de Roma a Orient

L'Imperi Bizantí, hereu de l'Imperi Romà d'Orient,...

Els visigots a Hispania

Els visigots eren un poble germànic romanitzat que vivia dins les fronteres de l'Imperi. Van arribar a Hispania amb l'objectiu d'expulsar els pobles invasors. Van expulsar els vàndals (que fundarien un regne al nord d'Àfrica i conqueririen les Illes Balears) i van aniquilar els alans, mentre que els sueus van fundar un regne a Galícia que va subsistir un segle. L'entrada dels visigots a Hispania es va produir l'any 414 amb el seu rei Ataülf. Després de l'expulsió d'aquells pobles, els visigots es van quedar a Hispania i van fundar el Regne Visigot.

Unitat lingüística

Els hispanoromans parlaven llatí, mentre que els visigots parlaven la llengua goda. De manera progressiva, els visigots van abandonar la seva llengua...

El naixement de la filosofia grega

El món grec es caracteritzava per la seva religió, mites, la Guerra de Troia, l'arquitectura, la democràcia, la polis, l'àgora i l'esclavitud. Durant els segles VI i VII aC, a les illes del mar Jònic, es va produir un canvi de paradigma: es va deixar de creure cegament en els déus i es va començar a qüestionar les pròpies creences, influenciats pel contacte amb altres cultures.

Va aparèixer la polis (ciutat-estat) com a nova forma d'organització política i la democràcia. Aquests factors van fer possible l'aparició de la filosofia, que va sorgir entre els ciutadans lliures que discutien en comú les decisions, acceptaven l'arbitratge dels tribunals per resoldre assumptes privats i s'allunyaven de...

L'Antic Egipte: Societat i Religió

Sacerdots: Controlaven i dominaven tota la societat.

• Tenien cura dels temples i del culte.
• Administraven les propietats.
• Monopolitzaven el coneixement científic.
• Controlaven la societat.

Relació entre déus i faraons

No hi havia una relació d'igualtat per la diferència de poder. Per exemple, en l'època d'Akhenaton, es va poder introduir un sol déu i així estalviar diners i ofrenes.

Piràmide dels grups socials

• Rei o faraó.
• Classes privilegiades: Funcionaris o escrivans (propietaris de les terres), alts funcionaris, governadors dels nomos, caps militars i sacerdots.
• Grup social intermedi: Funcionaris i escrivans encarregats de l'administració de l'estat.
• Nivell inferior: Artesans, camperols i esclaus.

Principals

Arabia, Tribus Nòmades i l'Origen de l'Islam

A l'Aràbia, les tribus nòmades tenien com a centre la ciutat de la Meca, amb la seva idolatria politeista. D'aquest context va sorgir Mahoma i la religió de l'Islam.

Definicions Clau de l'Islam

• ISLAM: Religió que significa submissió, basada en l'obediència a un únic déu.
• AL·LÀ: Déu únic de l'Islam.
• MUSULMANS: Seguidors i creients de l'Islam.
• ALCORÀ: És el llibre sagrat dels musulmans que recull la doctrina de Mahoma.
• SUNNA: Llibre que recull fets de la vida de Mahoma; no és acceptat per tots els musulmans.
• HÈGIRA: Fugida de Mahoma de la Meca a Medina, l'any 622. Es considera l'inici de l'era Islàmica.
• IMAMS: Dirigeixen la religió musulmana; són directors d'oració.
• ULEMES: Doctors i intèrprets

Les Religions a l'Imperi Romà i el Sorgiment del Cristianisme

A l'Imperi Romà coexistien diferents religions en el moment en què Jesús i els seus deixebles van viure. La més estesa era la religió oficial de Roma. Després hi havia el judaisme, que era més minoritari, i d'altres religions orientals, també minoritàries, que eren noves i provenien de zones recentment conquerides o fins i tot de fora de l'imperi.

La Religió Oficial Romana: Politeisme i Ritus

La religió oficial romana era politeista i es va desenvolupar segons el model de la grega, de la qual va manllevar molts déus i deesses. La vida d’aquests déus estava narrada en la mitologia. Eren déus capriciosos amb els mateixos defectes i qualitats que els humans, que sovint...