Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

L'edat moderna i l'Església

L'edat moderna — l'Església necessitava una profunda renovació, tant de les seves estructures com de la pràctica i la vivència religioses.

Renaixement i Església

Renaixement (s. XVI): va aportar una nova visió del món clàssic i una nova concepció de la religió.

• Les idees noves i l'esperit crític van fomentar un paper més actiu dels creients.
• Reforma protestant i reforma catòlica.

Barroc i Església

Barroc (s. XVII): representa la segona revolució cultural de l'època moderna.

• Es proclama la llibertat religiosa i es consolida la divisió entre l'Europa protestant i la catòlica.
• La reforma catòlica dóna pas a un cristianisme centrat en la formació teològica, la vocació missionera i la vida de pietat.

La

Fe i raó

• La raó: Els filòsofs creien que a través de la raó podrien abordar qualsevol problema. La van elevar a categoria divina i van parlar de la deessa de la raó.
• El progrés: Capacitat humana per a conèixer la tecnologia i les ciències.
• La natura: Els il·lustrats pensaven que, mitjançant l'estudi de la natura, era possible provar l'existència de Déu (deisme).

La renovació interior de l'Església

Aquests esdeveniments van servir perquè l'Església s'interrogués i es prengués seriosament la seva missió evangelitzadora:

• Retorn a la fe: Retorn a la pràctica de la fe cristiana.
• Nova imatge del sacerdot: Van ser les persones més cultes de la fe cristiana.
• Pietat popular: Va ressorgir la religiositat popular.
• Noves congregacions: Es

Els cercles de l'Infern

En l'Infern de Dante apareixen personatges famosos de l'època i d'altres de ficció que narren la seva història. Els cercles es divideixen de la següent manera:

• Primer cercle (Llimbs): on es troben els no batejats però virtuosos.
• Segon cercle: la luxúria.
• Tercer cercle: la gola.
• Quart cercle: l'avarícia.
• Cinquè cercle: la ira.

A partir d'aquí, es produeix un agreujament de les penes, ja que els pecats no són només per falta de contenció. Al sisè cercle es troben els acusats d'heretgia i els violents, un espai molt ampli amb diversos graus de càstigs. Després de travessar un monstre, s'arriba al vuitè cercle, el dels fraudulents (seductors, falsos profetes, bruixes i aduladors). Finalment, el novè cercle és...

La Conquesta Islàmica de la Península Ibèrica

Després de la mort del rei Vítiza (710), els visigots es van dividir en dos bàndols per escollir un nou rei. Aquest fet el va aprofitar l'exèrcit islàmic, que va desembarcar a prop de Gibraltar i es va posar a favor d'un bàndol. Va vèncer els visigots a la vora del riu Guadalete i el regne visigot es va desfer. L'exèrcit musulmà va anar conquerint bona part de la resta de la Península Ibèrica sense gairebé cap resistència (711-714). L'antiga Hispània romana va passar a ser una nova província islàmica anomenada Al-Àndalus. La seva capital es va instal·lar a Còrdova. L'actual territori català va quedar ocupat l'any 726.

La Societat d'Al-Àndalus

La conquesta islàmica de la Península...

Les 16 Preguntes Clau sobre Sant Pau i el seu Llegat

Quants grans viatges missioners va realitzar Sant Pau?

Pau va fer quatre grans viatges.

Quin era el seu objectiu geogràfic final?

Tal com s'esmenta a la Carta als Romans, Pau projectava arribar a Hispània.

Fins on va arribar realment en els seus viatges?

Pau va arribar fins a Roma.

El paper de Pau durant el martiri de Sant Esteve

El Llibre dels Fets dels Apòstols explica que Pau, sent jove (i conegut com a Saül), va contemplar i assentia mentre apedregaven Sant Esteve.

Va estar Sant Pau en perill durant els seus viatges?

A la 2a Carta als Corintis, Pau detalla les seves grans dificultats:

• «Tres vegades he naufragat.»
• «M'he trobat sovint fent llargs viatges a peu, en perills de rius, lladres, a

L'altre significat dels números

L'ésser humà transforma la realitat en un objecte del seu pensament; conèixer els valors dels números suposa entendre el món i les seves connexions més íntimes. Els números i les figures poden ser l'expressió d'una imatge del món; amb els números, l'home mira de classificar la realitat complexa, amb les seves innombrables manifestacions contradictòries, per arribar a penetrar-la i comprendre-la.

• Un: És el fonament de tot. És expressió de l'Ésser Suprem i, en el llenguatge religiós, es refereix a Déu.
• Dos: Representa la primera pluralitat; comença la tensió bipolar de la creació i assenyala tot allò nascut sexuat, subjecte a la llei de la vida i la mort.
• Tres: Pot significar el tot i ser el

Símbols i Significats Profunds

L'Espiral: Evolució i Transició

L'espiral és un símbol ric en significat. Quan gira cap a la dreta, representa el desenvolupament i el creixement, significant evolució, futur i la lluna creixent. Per contra, si gira cap a l'esquerra, simbolitza la involució, la fi del món i la superació de la força de la gravetat. Per tant, l'espiral és un símbol del viatge de les ànimes d'una eternitat a una altra.

En un sentit més ampli, aquesta simbologia pot significar que el Salvador és sobirà de la vida i de la mort, però també mostra el camí que porta d'allò terrenal a allò celestial i d'allò transitori a allò etern.

El Mar: Perill i Domini

El mar representa la nit, la foscor i el perill. Quan Jesús camina...

Alineació Econòmica en Marx

El treball, segons Marx, és natural i essencial en l’ésser humà. Com a forma de transformació de la natura i mitjà per a garantir la subsistència, el treball esdevé una necessitat, però també una forma d’humanització, ja que possibilita la realització personal. Però, en la societat capitalista, el treball ja no dignifica sinó que desposseeix i aliena.

El terme alienació prové del llatí alienus ('altres') i, en Marx, adquireix un sentit pejoratiu d'estar estranyat o fora d'un mateix. L'alienació es produeix quan el treballador no se sent reconegut ni valorat, ni sent que el que fa sigui realment seu. Es dóna a un doble nivell:

• Respecte del producte del treball: hi ha alienació quan el treballador

Simbolisme Religiós i Conceptes Clau

L'Aigua: Origen i Purificació

L'aigua representa la totalitat de les virtuts, l'origen de la vida, l'essència de la vegetació i la força creadora. És allò que precedeix tota forma i que sosté la creació. Les aigües precedeixen tota creació i la reabsorbeixen per purificar-la. En la majoria de religions es representa com a: font de vida, mitjà de purificació i centre de regeneració.

La Ciutat: Metàfora de l'Ésser

La ciutat pot simbolitzar l'estructura de l'ésser:

• Enteniment: Rei
• Voluntat-Força: Reina
• Consciència: Tresorer
• Superació de la Negativitat: Cap dels Cavallers
• Pensaments: Ciutadans
• Cinc Sentits: Servents
• Muralles: Cos
• Catedral: Cor

La Vegetació: Cicle Vital i Coneixement

La vegetació simbolitza...