Apunts, resums, treballs, exàmens i problemes de Religió

Ja hi ha canari: frase feta que indica que hi ha més d'un perdedor al joc de cartes.

Bisbes: enterraments del poble que ho compara amb un peix.

Grop: nuvolada de tempesta.

Mec: beneit.

Corbal: peix, noi jove i fort.

Corball: peix.

Gallimon: peix.

Xarrecs: dies de pena.

Joell: peix.

Desmenjada: displicent.

Grumir: per llençar.

Lluert: rèptil.

Brivalls: nois entremaliats.

Sofregit, xerinola: enrenou.

Claps: estones.

Mainnatge: criatures.

Amolla: ves-te'n.

Durs de clepsa: beneit.

Vista: funcionari de duanes.

Pubilla: filla més gran.

Tupi: olla petita amb 1 nansa.

Góbit: peix, xerraire.

Amolla: vés.

Quin esguerrat que parla: no és l'indicat per parlar.

Nés a rependre: feris.

Coent: parlant massa.

Banyuls: dones adúlteres.

Gatvaire: s'ho pren malament.

Borot: Rufina...

Roma: Orígens i Evolució

A la darreria del s. VIII a.C., Roma va estar habitada per diferents pobles, entre els quals destaquen els etruscs. Els sabins i els llatins van fundar Roma el 753 a.C. La història d'aquest imperi es divideix en tres grans períodes:

• Monarquia (753-509 a.C.): Etapa governada per reis, dels quals els tres darrers eren d'origen etrusc.
• República (509-31 a.C.): S'inicia després de l'expulsió dels etruscs. Els romans van dur a terme distintes colonitzacions i conquestes, i van derrotar els cartaginesos en les guerres púniques.
• Imperi (31 a.C. - 476 d.C.): Nou sistema polític liderat per un emperador on el territori es dividia en províncies. Va ser una època d'esplendor al s. I.

Cultura i arquitectura romana

El poble...

Resum i Anàlisi de Mirall Trencat de Mercè Rodoreda

Mirall Trencat és una obra que relata la història d'una família i les seves tres generacions, des del punt de vista de Teresa Godoy, Sofia Valldaura i Maria, ambientada a Barcelona.

Primera Generació: Teresa Godoy

Teresa Godoy manté una relació amb un home casat i té un fill, Jesús Masdeu. Ella es queda sola i el fill se'n va amb el seu pare. Aleshores, Teresa opta per casar-se amb un home gran, Nicolau, per interès, ja que és adinerat. Quan ell mor, ella es queda amb un bon estatus social. Coneix Salvador Valldaura i es casen; ara serà Teresa Valldaura, i aquí es veu una pujada en l'escalafó social. Salvador compra una torre on se'n van a viure tots.

Segona Generació: Sofia Valldaura

Teresa...

L'absolut

L'ésser humà no només necessita conèixer la realitat en què es mou, també necessita trobar un sentit a aquesta realitat, un sentit a la vida. La recerca i la necessitat de sentit han estat una constant, no només en el pensament filosòfic, sinó també en la vida quotidiana de moltes persones. La vida ha de tenir una finalitat que pugui donar un sentit i un valor a tot allò que fem; alguna cosa, a més, que pugui ser una explicació del que ens passa i del motiu pel qual les coses són com són.

Moltes persones han trobat en l'obertura a l'absolut el valor i el sentit de la seva existència.

Aproximació al concepte d'absolut

Hem d'aclarir en què consisteix aquest ésser superior que dóna sentit a la nostra existència. Aquest...

La divisió i el final de l'Imperi Romà

1. L’emperador Teodosi va dividir l’Imperi Romà l’any 395 dC perquè era massa gran i difícil de controlar per una sola persona.

• L’Imperi Romà d’Occident va durar fins a l’any 476, quan el van conquerir els pobles germànics.
• L’Imperi Romà d’Orient, també conegut com a Imperi Bizantí, va durar fins a l’any 1453, quan els turcs van ocupar Constantinoble.

Personatges clau de l'època medieval

• Teodosi: Va ser emperador de l’Imperi Romà. L’any 380 va fer del cristianisme la religió oficial i el 395 va dividir l’imperi entre els seus dos fills.
• Justinià: Va ser emperador de l’Imperi Romà d’Orient al segle VI. Va voler reconquerir els territoris perduts de l’Occident i va

La caiguda de l'Imperi Romà i els nous regnes

L'any 476, els bàrbars destituïren l'últim emperador romà, Ròmul Augustul, i es van establir als territoris de l'antic Imperi Romà, creant regnes independents. Aquests regnes eren:

• Visigots: Península Ibèrica.
• Francs: Gàl·lia.
• Ostrogots: Península Itàlica.
• Llombards: Nord d'Itàlia.

L'Imperi Carolingi i el Cisme

Al segle VIII, només es mantenia el regne dels francs, amb Carlemany, qui va ser coronat emperador l'any 800, restaurant l'Imperi d'Occident. Aquesta restauració tenia com a objectiu contrarestar el poder polític i eclesiàstic de l'Imperi Bizantí. L'any 1054, es va produir el cisme definitiu entre l'Església catòlica i l'ortodoxa.

Art i societat medieval

Entre els segles VI i...

Els Drets Humans

Què són? Es tracta d'una sèrie de llibertats i privilegis que l'ésser humà ha de tenir garantits només pel fet d'existir (per exemple, que no hi hagi distinció per raça o sexe). Van ser garantits per l'ONU l'any 1948.

Evolució dels drets humans

Al llarg de la història, diferents persones han defensat el respecte i la tolerància entre els humans, com Pico della Mirandola. A partir de la conquesta d'Amèrica apareixen figures com Francisco de Vitoria. Finalment, a l'inici de la Revolució Francesa (segle XVIII), es produeix la Declaració dels Drets de l'Home i del Ciutadà, i Olympe de Gouges publica la Declaració dels Drets de la Dona i de la Ciutadana.

1. Mahoma i la primera expansió de l'Islam

L'Islam, la tercera...

Sant Agustí d'Hipona: El primer gran filòsof del cristianisme

Considerat el màxim representant de la filosofia cristiana, Agustí d'Hipona va néixer a Cartago (nord d'Àfrica) l'any 354. Tot i néixer en una comunitat cristiana, no va ser batejat inicialment i va passar per diverses religions abans de convertir-se al cristianisme.

Influències filosòfiques

• Maniqueisme: Doctrina que creu que el món es divideix en el bé i el mal.
• Platonisme: Del qual extreu l'existència d'una naturalesa dual divina.

Sant Agustí va portar gran part de la filosofia grega al terreny del cristianisme, essent conegut per «cristianitzar Plató».

La relació entre fe i raó

Per a Sant Agustí, la fe i la raó es necessiten, però tenen jerarquies diferents:

• En religió,

Renaixement i Humanisme

Renaixement: moviment artístic iniciat al segle XV a Itàlia que s'estén per tota Europa. A nivell cultural i literari es coneix com a Humanisme.

Objectius i idees centrals

Què volien:

• Recuperar la cultura grecoromana i els seus valors.
• Nova concepció del món: l'home com a centre del món (antropocentrisme) en contrast amb el teocentrisme.
• Conceptualitzar la religió com a experiència personal i directa, lliure de la influència exclusiva del clergat.

Principals centres humanistes

Principals centres humanistes: Florència i Roma.

Estudis i formació

Què estudiaven: llatí, grec i obres d'autors de l'antiguitat.

Ideals del moviment

Quins ideals proposaven: La nova manera de pensar volia unir l'herència clàssica, l'interès...

Ramon Llull: Vida i Llegat